Azerbaidjan, Armènia i Nagorno-Karabakh. Què són i per què ara hi torna a haver un conflicte obert? Almenys 39 militars de la República de Nagorno-Karabakh han mort des de diumenge en aquesta regió fronterera situada al sud del Caucas a causa de les hostilitats entre Armènia i l'Azerbaidjan. El president de Nagorno-Karabakh, Arayik Harutyunyan, va comunicar diumenge a través de Facebook i que recull Europa Press, que "desenes" de militars han mort, o han resultat ferits. "Hi ha desenes de ferits entre la població civil, i també morts", va afegir. Harutyunyan va comunicar que l'Azerbaidjan ha utilitzat "caces turcs F-16" que havien arribat al país "fa un mes" amb "el pretext de participar en unes maniobres".

mapa Nagorno Karabakh wikipedia Achemish

Nagorno-Karabakh / Achemish

Tot i que Harutyunyan no va precisar el nombre de baixes militars en un primer moment, el Ministeri de Defensa de Nagorno-Karabakh les ha anat actualitzant amb la identitat dels soldats, segons la premsa armènia. Hores abans dels fets, tant les autoritats de Nagorno-Karabakh com el primer ministre d'Armènia, Nikol Pashinyan, van decretar la llei marcial i una mobilització general. "El règim autoritari" del president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, "ha reprès les hostilitats. Ha declarat la guerra al poble armeni", va dir Pashinyan.

Per altra banda, l'Azerbaidjan va informar diumenge que l'Exèrcit armeni havia atacat les seves instal·lacions militars a la regió, a més de civils, tot i que encara no ha determinat el nombre de baixes i ferits.

Aquest dilluns, però, s'hauria informat de nous atacs d'artilleria. Segons els informes, les forces armenies han atacat la ciutat de Tartar amb artilleria pesada, detallava el ministeri de Defensa d'Azerbaidjan i recull el portal DW.

Nikol Pashinyan armenia efe

Primer ministre d'Armènia, Nikol Pashinyan / Efe

Una escalada previsible?

Malgrat que sembla que el conflicte ha escalat d'un dia per l'altre no ha estat així. Durant els tres últims mesos les tensions entre les dues parts han augmentat de manera constant, segons recull la publicació Eurasianet. Tot apunta que Azerbaidjan estava preparant el terreny per 'arreglar' el que considera una profunda injustícia: que s'hagi 'pres' part del seu territori i que com a conseqüència s'hagi provocat el desplaçament de més de 600.000 persones. 

El mes de juliol, un enfrontament encara inexplicable a la zona entre Azerbaidjan i Armènia va fer esclatar la tensió d'un conflicte que s'havia mantingut en una 'calma tensa'. Una part va culpar l'altra i viceversa. Així, segons Eurasianet, els experts en la zona coincideixen en que va ser un accident que es va descontrolar i que cap de les dues parts volia iniciar-lo. Però el fet és que es va accelerar el procés i van començar les esbatussades i una manifestació que exigia la guerra a Bakú.

Ilham Aliyev  Official website of President of Azerbaijan

President de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev / Official website of President of Azerbaijan

Una geopolítica delicada

El cas, però, és que els dos països no estan sols. Turquia sempre ha estat més aviat partidària d'Azerbaidjan, tot i que la majoria de les armes del país, són russes. A partir d'aquest incident el mes de juliol, els vincles entre Bakú i Ankara semblaven enfortir-se amb visites d'ambdues parts. El president turc, Recep Tayyip Erdoğan, va veure una oportunitat de fer créixer la seva presència fora de les seves fronteres i enfortir múscul en política exterior.

D'aquesta manera, Turquia pressiona perquè Azerbaidjan sigui més dur amb Rússia, aliat d'Armènia en aquest conflicte tot i que té vincles estrets amb ambdos països 

Els orígens del conflicte

Armènia i l'Azerbaidjan es disputen aquest territori, de majoria ètnica armènia, des de començament del segle passat i després de la caiguda de la Unió Soviètica es va produir una guerra entre tots dos països entre el 1991 i 1994. Aproximadament 30.000 persones van morir abans que es decretés un alto el foc el 1994, que des de llavors s'ha trencat de manera intermitent.

Al final del conflicte, Armènia, que defensa el dret a l'autodeterminació de Nagorno-Karabakh, va aconseguir controlar la zona, ocupant alguns territoris de l'Azerbaidjan, que en reclama la devolució per cessar les hostilitats.

Per què hi ha hagut 'treva' durant aquests anys?

Tot i que la regió acumula diferents i fortes tensions, des de feia uns anys s'hi havia instal·lat un status quo que mantenia de manera inestable una pau. La por, ara per ara, és que hi intervinguin Rússia o Turquia en aquest conflicte. Azerbaidjan ja ha instaurat una llei marcial i ha desplegat un toc de queda a la capital, Bakú, així com a altres ciutats importants del país.

La guerra dels quatre dies el 2016

Després d'uns anys de calma, a l'abril del 2016 a Nagorno-Karabakh es van enregistrar nous enfrontaments que van fer reviure la possibilitat d'un nou conflicte a gran escala i va rebre el nom de la "guerra dels quatre dies". 

Durant aquests dies, però, van morir unes 300 persones i centenars van resultar ferides d'ambdós bàndols. 

 

Imatge principal: Els voluntaris de la Federació Revolucionària d'Armènia es reuneixen per marxar a Artsakh (regió de Nagorno-Karabakh), on s’ha declarat la llei marcial a prop de l’estàtua d’Aram Manukyan a Erevan, Armènia, el 27 de setembre de 2020 / Efe