Era un secret a veus i finalment aquest matí s'ha confirmat. El Tribunal Suprem ha ratificat la sentència del president de la Generalitat i Quim Torra serà inhabilitat els propers dies. El TS ha condemnat Torra a un any i mig d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros per un delicte de desobediència. La sentència de 133 pàgines ratifica que va desobeir de forma "contumaç i obstinada" la Junta Electoral Central, encarregada de vetllar per la neutralitat dels poders públics en les eleccions, diu el text.

Avui s'ha fet pública la sentència i ara cal que, un cop notificada al president, s'engegui tota la maquinària per al relleu de Torra a la Generalitat i per al cicle electoral, amb la vista fixada en unes properes eleccions el primer trimestre del 2021.

Fonts del Tribunal Suprem expliquen que tot just aquest migdia s'ha acabat de signar la sentència, que té la unanimitat del tribunal, i ara va camí de notificar-se, primer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i després al mateix Quim Torra. La sentència, per tant, només s'ha confirmat als mitjans de comunicació, que des de primera hora del matí estan fent guàrdia al Tribunal Suprem.

La sala II del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna al president de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra, que ja va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per haver desobeït la JEC i no haver retirat la pancarta del balcó del Palau de la Generalitat durant el procés electoral de les eleccions generals convocades per al 28 d'abril del 2019. Segons la Junta Electoral, Torra va vulnerar la neutralitat exigida a les administracions públiques en aquests processos i el Suprem li dona la raó.

El Suprem, en una sentència dictada per unanimitat, desestima el recurs de Torra i confirma íntegrament la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 19 de desembre de 2019. La sentència ratificada condemna a un any i mig d'inhabilitació especial tant per a l'exercici de càrrecs públics electius, siguin d'àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, com per a l'exercici de funcions de govern, en els àmbits local, autonòmic i de l'Estat.

 

 

 

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Ramón Berdugo, destaca que l'àmbit del recurs "no és l'exhibició de determinats símbols o pancartes d'una determinada opció política, sinó fer-los servir en períodes electorals desobeint el que disposa la Junta Electoral Central que, en l'exercici de les seves funcions —garantir la transparència i objectivitat dels processos electorals—, va prohibir que s'utilitzessin, amb vulneració del principi de neutralitat a què s'han de subjectar les administracions en general, contravenint ordres expresses d'aquesta Junta Electoral".

"No és llibertat d'expressió"

La sala subratlla que els acords de la Junta Electoral Central no van vulnerar els drets a la llibertat ideològica i a la llibertat d'expressió de Torra. L'alt tribunal insisteix que "l'objecte del procés no és analitzar la condemna del recurrent des de la perspectiva de la llibertat d'expressió, ja que com a ciutadà és lliure de fer manifestacions o actes que reflecteixin la seva identitat política. L'objecte és la desobediència de les ordres reiterades d'un òrgan constitucional. La funció és garantir la transparència i neteja dels processos electorals que exigeix ​​la neutralitat dels poders i administracions públiques".

Afegeix que "l'exigència de neutralitat de l'Administració s'aguditza en els períodes electorals", i esmenta la seva jurisprudència per remarcar que el "sufragi lliure significa proclamar com un essencial designi de veritable democràcia establir un sistema electoral que garanteixi un marc institucional de neutralitat en el qual el ciutadà pugui, amb absoluta llibertat, sense interferències de cap poder públic, decidir els termes i l'abast de la seva participació política".

Per descartar la vulneració del dret a la presumpció d'innocència, el Suprem parteix del fet que Torra "en tot moment, amb anterioritat, durant i després del judici oral, no ha negat l'exhibició de pancartes i altres símbols en edificis públics dependents de la Generalitat, especialment a la façana de Palau, i la seva negativa a complir les ordres de la Junta Electoral Central", encara que el recurrent al·legués que es tractava d'ordres il·legals i que atemptaven contra la seva llibertat d'expressió.

La sala indica que les resolucions de la Junta Electoral Central "van ser dictades conforme al dret, i el mandat contingut en els acords de 11 i 18 de març era clar i perfectament comprensible, tant en el fons com en els terminis establerts pel seu compliment".

L'obstinació de Torra

El Suprem constata, a la vista de tot el que s'ha analitzat, "la contundent, reiterada, contumaç i obstinada resistència de l'acusat a acatar un mandat investit d'autoritat i dictat d'acord amb la legalitat". La sala considera que a més de desatendre el mandat de la Junta Electoral Central, el recurrent va tenir una voluntat conscient i una disposició anímica inequívoca de contravenció. La sentència detalla que el dol exigible no consisteix a voler cometre un delicte de desobediència, sinó a voler incomplir l'ordre d'una autoritat superior.

El tribunal recorda que el recurrent és president de la Generalitat i a més escriptor i advocat, amb una preparació i coneixements jurídics superiors a la mitjana, la qual cosa unida als diferents informes remesos pels serveis jurídics de la mateixa Generalitat, en dates anteriors, sobre l'exhibició de simbologia a les seus de l'administració autonòmica, fan concloure, segons la sala, "que l'avui recurrent disposava de prou elements sobre l'obligació d'acatar els mandats de la JEC, no només pel mateix contingut d'aquests sinó pels termes dels informes dels serveis jurídics que buiden qualsevol dubte sobre la plena consciència que l'acusat tenia sobre els efectes associats als acords de la JEC, sense que pugui parlar-se de cap error".

La sala avala la inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius i afegeix que el recurrent ha estat condemnat en la seva condició d'autoritat pública —que exercia en el seu càrrec de naturalesa política— per negar-se obertament a donar compliment a una ordre emanada d'una autoritat superior, "imposant d'aquesta manera la seva voluntat davant el mandat dels acords de la JEC de 11 i 18 03/2019". En aquest sentit, el tribunal considera que la pena d'inhabilitació —que es preveu com a principal per al delicte citat— ha d'abastar qualsevol àmbit en què es comet el delicte.

La sentència explica que és obvi que quan el delicte de desobediència el comet un càrrec públic de naturalesa política, "constituiria una burla" per als mateixos ciutadans que han de tenir respecte pels poders públics.

Proporcionalitat de penes

En línia amb la doctrina del TC, la sala considera que condemnar per un delicte contra l'Administració Pública de l'article 410.1 CP i poder mantenir-se en el mateix lloc de president de la Generalitat o la possibilitat de ser elegit com a representant dels ciutadans, en un òrgan legislatiu o de govern de qualsevol altre àmbit, mentre compleix la pena d'inhabilitació especial imposada, "contradiu la pròpia naturalesa de la pena principal establerta pel legislador per aquest delicte".

També considera que la condemna és proporcional. Després d'analitzar la seva pròpia doctrina, el tribunal conclou que "no es pot parlar d'una reacció penal desproporcionada i innecessària que s'aparti del principi d'intervenció mínima i d'última ràtio que en tota societat democràtica ha de tenir el recurs al dret penal".

Competència i parcialitat

La sentència tomba els principals arguments de l'advocat de Torra, Gonzalo Boye. En relació amb l'al·legació relativa a la manca de competència de la Junta Electoral Central per dictar els acords que van donar lloc a la condemna pel delicte de desobediència, la sala afirma que la competència d'aquest òrgan "s'ajusta a l'ordenament electoral" i que l'ordre "va ser dictada per òrgan competent". 

El tribunal assenyala que comparteix el criteri tant de la sentència recorreguda com del ministeri fiscal en aquest punt, i subratlla que l'article 19.4 de la Llei Orgànica de Règim Electoral General atribueix a la Junta Electoral Central durant el període electoral "resoldre les queixes, reclamacions i recursos que es dirigeixin d'acord amb aquesta llei o amb qualsevol altra disposició que li atribueixi aquesta competència".

Afegeix que els fets incideixen en el període electoral d'unes eleccions generals, i s'inicien quan el representant de Ciutadans Partit de la Ciutadania es dirigeix ​​a la Junta Electoral Central invocant acords anteriors de la Junta Electoral Central de 2017 sobre l'exhibició de llaços grocs, pancartes sobre presos polítics i estelades que entenen que suposaven una vulneració de la neutralitat política. "El partit polític es dirigeix ​​a la JEC de conformitat amb l'art. 20 de la LOREG. En la tramitació de l'expedient, en les al·legacions del president de la Generalitat no s'invoca la manca de competència de la Junta Electoral Central", recorda la sentència.

Pel que fa al tracte inadequat del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya cap a la seva persona en el desenvolupament del judici oral, al no referir-se a ell en el judici amb els honors i tractaments propis d'un càrrec com el de president de la Generalitat, la sala conclou que "de cap manera es pot entendre com a signe de parcialitat i avançament d'una decisió de condemna ja presa". El Reglament 2/2005, de 23-11, d'Honors, Tractaments i Protocol en els actes judicials solemnes, considera en el seu Preàmbul que s'ha procurat evitar que la seva aplicació abasti el desenvolupament dels actes estrictament jurisdiccionals, per tractar-se d'un àmbit en el qual, en propietat, no regeix cap norma protocol·lària, sinó les lleis processals, tal com recull en el seu art. 2. Per tant, els tractaments són protocol·laris i el judici oral no està sotmès a aquest protocol. Tot acusat —no només el recurrent— ha de ser tractat amb respecte, com així va passar, de manera que la queixa del recurrent resulta infundada.

El camí de la inhabilitació

Només fa 10 dies que es va fer la vista pel recurs de la sentència de Quim Torra que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja el va inhabilitar en el judici per desobediència. El 18 de novembre, el TSJC va jutjar el president acusat per no retirar una pancarta en defensa dels presos polítics coincidint amb la campanya electoral. Tot i la retirada posterior de la pancarta, la Junta Electoral va portar a judici el president de la Generalitat i el TSJC el va condemnar.

L'advocat del president, Gonzalo Boye, va defensar en la vista pel recurs el 17 de setembre que només es pot privar una persona del seu càrrec públic i de la seva participació política quan es tracta d'un delicte greu. "I no estem davant d'un delicte greu". Boye va acusar el Suprem de ser un tribunal imparcial, ja que part dels seus magistrats van participar en el judici al procés i és a qui anava dirigida la pancarta, i que la Junta Electoral Central no era competent per iniciar el procés contra Torra.

 

judici quim torra tsjc - mireia comas

El president Quim Torra durant el judici al TSJC / Mireia Comas

La sentència del TSJC

El TSJC va considerar acreditat que Torra es va negar de manera "contundent, reiterada, contumaç i obstinada" a acatar les ordres de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar dels edificis oficials de la Generalitat els llaços grocs i les pancartes que feien referència a la llibertat dels presos polítics.

Segons la JEC, el missatge d'aquestes pancartes tenia un significat "partidista i inadmissible en període electoral" i no respecta el "principi de neutralitat" d'aquest període.

En la seva sentència, el Suprem apuntarà que no es tracta d'una qüestió de llibertat d'expressió, sinó de l'"obligació que tenen totes les autoritats d'obeir els requeriments que emet la Junta Electoral com a òrgan més alt que vetlla per la transparència i objectivitat dels processos electorals".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat