Dimarts 21 d’octubre de 2025 serà recordat a França per ser el dia que l'expresident República Francesa, Nicolas Sarkozy, ha sigut empresonat, després de ser condemnat per associació il·lícita en el cas del presumpte finançament libanès de la seva campanya presidencial de l’any 2007. L’ex cap d’estat ha pujat a un vehicle aquest matí per dirigir-se a la presó de La Santé, al districte XIV de París, on hi ha ingressat posteriorment. Es tracta de l'últim centre penitenciari intramurs de París --els altres establiments penitenciaris situats dins la jurisdicció del Tribunal d'Apel·lació de París es troben en municipis perifèrics de la capital francesa-- i és conegut per haver allotjat moltes personalitats que hi han complert la seva condemna. Entre els més coneguts hi ha l'oficial de l'exèrcit francès, Alfred Dreyfus, acusat d'espionatge i empresonat a La Santé fins al 1985, quan va ser deportat a la presó de l'Illa del Diable, a la Guyana Francesa, fet que va motivar la intervenció del reconegut escriptor Émile Zola, amb la famosa carta J'accuse, defensant Dreyfus.
De La Santé a restaurar la Generalitat
Anys més tard, un il·lustre català, també va passar per La Santé i Carles Puigdemont ho ha volgut recordar. Es tracta de l'expresident de la Generalitat (1932-33), Francesc Macià, que en plena dictadura de Primo de Rivera, el 1926, va organitzar una incursió armada a Catalunya, primer, des de Bois-Colombes i, després, des de Prats de Molló. Avortat el complot de Prats de Molló, Macià va ser detingut i empresonat a Perpinyà, abans de ser traslladat a La Santé, on es va obrir el famós procés en què Macià, defensat per Henri Torres, va ser condemnat a dos mesos de presó, que ja havia complert, i la posterior expulsió del territori francès. Des del judici de París, la seva importància política va anar en augment i, després d'una segona gira per Amèrica, va retornar a Catalunya per restaurar la Generalitat i convertir-se en el president.
L’expresident de la república francesa @NicolasSarkozy ha ingressat avui a la presó parisina de La Santé. En aquesta mateixa presó hi va ser internat Francesc Macià fa 98 anys, que després esdevindria president de Catalunya. L’article de la viquipèdia en francès l’esmenta entre… pic.twitter.com/GjWNKjVlph
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) October 21, 2025
Torturat fins a la mort a La Santé
Un altre català il·lustre que també va ser empresonat a La Santé va ser el militant comunista i antifeixista, Conrad Miret, qui va refugiar-se a França el 1939, després de la derrota a la batalla de l'Ebre --Miret era comandant al 2n Batalló de la 140a Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la República--, i va ser internat als camps de refugiats d'Argelers i Sant Cebrià, al Rosselló. Un cop a França, Miret es va oferir com a voluntari per a iniciar i liderar la primera guerrilla urbana contra l'ocupació alemanya a la ciutat de París, per la qual cosa va ser arrestat el 1942 per les brigades especials del Govern de Vichy --en col·laboració amb la Gestapo-- i lliurat a l'exèrcit nazi el 27 de febrer d'aquell any. Dia que va morir a causa de les tortures que va patir a La Santé.