Carles Puigdemont i Toni Comín han demanat al Tribunal Constitucional l'adopció d'una mesura cautelaríssima (que s'ha de resoldre de forma imminent), subsidiàriament cautelar, per a la suspensió de l'ordre nacional de cerca, detenció i ingrés a presó que manté contra ells el jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. El president a l'exili demana l'adopció d'aquesta mesura excepcional, segons ha pogut saber ElNacional.cat, després que el seu advocat, Gonzalo Boye, ha presentat el recurs d'empara dels dos polítics davant el Constitucional arran de la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-li l'amnistia, amb l'argument que es va beneficiar personalment de fons públics per organitzar el Referèndum de l'1-O de 2017.
El Tribunal Constitucional ha convocat un ple dimarts vinent, 22 de juliol, i podria analitzar la demanda de Puigdemont i de Comín. Sigui com sigui, l'òrgan de garanties ha de resoldre aquest mes de juliol si accepta o no la cautelaríssima, segons fonts jurídiques pròximes al tribunal, fet que podria obrir la porta a la seva tornada a Catalunya, després de vuit anys d'exili.
Drets fonamentals vulnerats
L'advocat argumenta en el seu recurs dues vulneracions clares de drets fonamentals a Puigdemont i Comín: el dret al jutge ordinari predeterminat per la llei i el dret a la tutela judicial efectiva. Boye exposa que actualment Puigdemont té acta de diputat per Junts en el Parlament i aquest aforament és competència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), tal com recull l'Estatut; no del Suprem, com abans quan era europarlamentari. A més, els líders independentistes sempre han defensat que l'1-O no es va cometre cap delicte, i si fos el cas seria competència del TSJC, en el cas dels aforats catalans, i de jutjats ordinaris on van passar els fets, com ara Barcelona.
La segona vulneració és que el Suprem ha mostrat la seva rebel·lia per no aplicar-los la norma de l'oblit penal, en assegurar que aplica l'exclusió que marca la llei en cas d'una malversació amb beneficis particulars. Per això, l'alt tribunal espanyol ha presentat al TC una qüestió d'inconstitucionalitat de la llei d'amnistia, plantejat en un cas menor, per a un acusat de desordres públics, no per la malversació. El TC ja va resoldre, a finals de juliol, que la llei d'amnistia és constitucional i respecta la separació de poders.
"El Tribunal Suprem no ha exercit la seva funció jurisdiccional conforme a dret, sinó que ha substituït el legislador, ha marginat la voluntat popular catalana expressada en el seu Estatut i ha negat eficàcia a una llei orgànica de l'Estat. Aquesta acumulació de rols institucionals concentrats en un òrgan judicial trenca l'equilibri entre poders propi del model democràtic", manifesta Boye en el recurs, on demana al TC que anul·li la mesura cautelar de detenció en vigor dels dos polítics de Junts i que ordeni al Suprem que reenviï la causa al TSJC perquè resolgui l'aplicació de l'amnistia.
Crítica oberta al Suprem
En la demanda, el penalista planteja "dues qüestions molt importants" per defensar la transcendència constitucional del seu recurs, que és el filtre que imposa ara el TC per acceptar o no els recursos d'empara. Boye afirma: “Si un òrgan judicial sense competència legal pot decidir sobre l'aplicació de l'amnistia, i si una interpretació extensiva i sense suport legal d'una excepció a la mateixa pot justificar restriccions a drets fonamentals com la llibertat, la igualtat i la participació política”. És una crítica oberta dirigida a l'instructor Llarena i a la sala penal del Tribunal Suprem, fins ara presidida per Manuel Marchena, per haver rebutjat aplicar-li la Llei 1/2024, com també a la resta dels exconsellers exiliats (Toni Comín i Lluís Puig) i als condemnats per malversació de l'1-O.
"Totes dues qüestions incideixen en el nucli de l'estat de dret, en els límits del poder judicial i en la protecció efectiva enfront d'abusos jurisdiccionals", manifesta el penalista.
En la seva exposició, Gonzalo Boye declara que el Tribunal Suprem ha interpretat el concepte de "propòsit d'enriquiment" de la llei de "forma extensiva per a excloure de l'amnistia conductes que no responen al criteri subjectiu que exigeix la norma" i hi afegeix que "aquesta operació infringeix el principi de legalitat penal en aplicar in malam partem una excepció restrictiva que afecta la llibertat personal per mantenir mesures cautelars sobre fets que han deixat de ser punibles".
L'advocat raona que "l'afirmació que evitar una despesa pública o rebre un servei equival a obtenir un benefici patrimonial constitueix una mutació del concepte d'enriquiment sense base legal ni ancoratge doctrinal", i que només el legislador pot fer aquests canvis. I hi afegeix que "el raonament de la sala segona penal del Suprem no es limita a interpretar un concepte jurídic indeterminat, sinó que introdueix una categoria no prevista pel legislador: la de l'enriquiment institucional o polític" per a no aplicar l'amnistia.
"Resistència judicial a aplicar una llei democràtica"
L'advocat hi afegeix que "la negativa del Suprem a reconèixer la pèrdua d'aforament i a declinar la seva competència en favor del tribunal legalment competent configura una doble vulneració: no sols manté un òrgan judicial incompetent, sinó que impedeix a l'afectat accedir al jutge establert per llei". I defineix aquest posicionament com "una resistència judicial a l'aplicació d'una llei democràtica, el contingut de la qual és substituït per criteris jurisprudencials que eludeixen el seu compliment".
Boye també exposa que "el caràcter estructural d'aquestes vulneracions exigeix una resposta clara del Tribunal Constitucional, especialment en un context en què encara no existeix doctrina sobre els límits interpretatius de les excepcions penals ni sobre el deure d'aplicació per part de l'òrgan competent".
L'advocat també recorda al TC que "aquesta situació transcendeix l'àmbit intern: Espanya està vinculada als estàndards europeus de legalitat penal, independència judicial i accés al jutge legal". Per tot això, conclou que el recurs d'empara de Puigdemont "transcendeix del cas concret perquè planteja una qüestió jurídica de rellevant i general repercussió o política", citant una frase del mateix tribunal.
Altres recursos sobre la taula
Paral·lelament, el Constitucional ja va resoldre que admet a tràmit el recurs d'empara del secretari d'organització de Junts, Jordi Turull, però que no accepta aplicar la mesura cautelar de suspendre la seva inhabilitació a càrrec públic per malversació de l'1-O. En el cas del líder d'ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa, l'òrgan de garanties encara no ha resolt la seva petició de suspendre la seva inhabilitació, fixada fins al 2031 i 2030.