La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d'obligar a l'execució de la sentència que trinxava el decret aprovat pel Parlament el 2022, amb l'objectiu de protegir el català a l'escola, continua portant cua. El Govern ha volgut enviar un missatge de compromís amb el model lingüístic i també de tranquil·litat, assegurant que el cop del TSJC no té conseqüències a efectes pràctics, ja que la llengua vehicular a l'escola continua sent el català. Davant el rebombori generat per la decisió judicial, en una entrevista al conseller del ram, Francesc Xavier Vila, el responsable de Política Lingüística va assegurar que "no es pot parlar d'una ofensiva contra la llengua", en referència a unes declaracions de Junts. Aquest partit ha demanat la seva compareixença, la del president Salvador Illa i el conseller Albert Dalmau, tot i que el Govern ha assegurat que l'encarregat de donar explicacions serà Vila en comissió parlamentària. En aquest context, el president de Junts, Carles Puigdemont, ha carregat contra les paraules del conseller, retraient-li que "hi ha un lingüicidi davant dels seus ulls", però el dirigent "continua escalfant la cadira sense adonar-se'n".
"Potser per això el van nomenar. I potser per això van investir el Govern Illa", ha afegit Puigdemont, en referència a Esquerra Republicana. Tot plegat, acompanyat per uns versos de la cançó Tout va très bien, madame la Marquise, que amb els anys s'ha convertit en una frase feta per fer referència a la ceguesa d'una persona davant d'una situació desesperada: "Però, a banda d'això, senyora marquesa, tot va molt bé, tot va molt bé".
En una segona piulada, Puigdemont reacciona a una publicació de la conselleria sobre la mateixa entrevista de Vila, amb el text: "El conseller defensa que el català és la llengua pròpia de Catalunya i lamenta la visió esbiaixada d'alguns col·lectius davant d'aquesta realitat". "Perdó, però en aquest vídeo no diu això", insisteix el president Puigdemont. "Diu que 'la percepció majoritària a Catalunya és que el català és la llengua pròpia de Catalunya', ignorant el que diu l'article 6 de l'Estatut", afegeix. "No és una qüestió de 'percepcions' sinó de dret, de llei. I aquesta actitud revela un acomplexament incompatible amb el fet de ser el màxim responsable de la política lingüística en una situació d'emergència. Perquè la força legal de la condició de 'llengua pròpia' té molt més recorregut i orientaria millor les polítiques del seu departament que si ho consideres simplement una 'percepció' en què la majoria està d'acord", resol el líder dels juntaires, que també treu pit de la feina feta pel seu partit en defensa de la llengua.