El TSJC ha ordenat executar la sentència que trinxa el decret que blindava el català a l'escola. En una decisió d'aquest dilluns, el tribunal ha estimat parcialment la sol·licitud provisional presentada per l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) i ha declarat nuls provisionalment els preceptes del decret lingüístic educatiu que ja va anul·lar la sentència del 8 de setembre del 2025. Així doncs, són onze els articles anul·lats de manera total o parcial del decret que fixava el català i l'aranès com a llengües normalment vehiculars i d'aprenentatge, així com a llengües habituals en l'activitat docent i administrativa, de relacions amb les famílies, als materials didàctics i avaluacions.
Els articles anul·lats són el 2, lletres c, d i e; el 4, apartats 1, 2, 3 i 5; el 6, excepte l'apartat 7; el 7, apartat 2; el 9, apartat 3b; el 10, apartats 1 i 2; el 18, lletra a; el 19, apartats 1 (lletres e i f) i 2 (lletres a, b i d); el 24, apartat 2 (lletres a, b i f); el 33; i el 34, apartat 1. Entre altres qüestions, aquests articles fixaven el català i l'aranès com a llengües normalment vehiculars i d'aprenentatge, i com a llengües habituals en l'activitat docent i administrativa escolar, de relacions amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions.
Tot el que anul·la la sentència
La sentència del setembre també anul·lava que el català fos la llengua auxiliar prioritària per ensenyar idiomes estrangers o la llengua única d'acolliment de l'alumnat nouvingut sense preveure mecanismes d'aprenentatge equilibrat del castellà. De la mateixa manera, també l'obligació que el català sigui la llengua dels docents tant en les activitats lectives com no lectives, formals o informals, i que el personal no docent i d'activitats extraescolars sigui competent en català i compleixi el projecte lingüístic del centre. I no oblidem que entre els articles anul·lats també n'hi ha que estableixen la garantia de la "presència adequada del castellà per garantir la competència lingüística de l'alumnat en finalitzar l'etapa educativa obligatòria", seguint els projectes educatius, i altres articles que equiparen la llengua de signes catalana al català o l'aranès en el cas dels alumnes sords.
El decret s'emparava en la llei del 2022 sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari i també en el decret llei del mateix any pel qual es fixen els criteris per elaborar, aprovar, validar i revisar els projectes lingüístics dels centres. El Govern el va impulsar davant de les resolucions judicials que obligaven a un mínim del 25% de castellà, però el TSJC el va suspendre cautelarment l'estiu passat, com demanava l'AEB, avançant que la llei donava "cobertura a accions educatives que pugui situar en una posició marginal la llengua castellana en l'ensenyament, ja que únicament es garanteix la posició prevalent i vehicular del català". Ara, ordena l'execució d'aquella sentència, però rebutja altres peticions de l'AEB, que reclamava que el tribunal ordenés el Departament d'Educació que emetés una instrucció general als centres i presentés un informe de compliment al tribunal. "El que no pot pretendre la part executant, a la vista d’una sentència no ferma parcialment estimatòria, és dissenyar un sistema de control de la Generalitat a través dels tribunals, de forma que els tribunals imposin obligacions a la Generalitat més enllà del procediment jurisdiccional, i sobre aspectes que no han estat debatuts ni qüestionats", conclou.