El president a l'exili i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, ha volgut compartir aquest 1 de gener de 2024 una felicitació d'any nou amb els seus seguidors de X (antic Twitter) per donar la benvinguda a l'any nou. Després d'un 2023 intens, políticament parlant, i d'un any més lluny de la seva terra, Puigdemont ha volgut desitjar un "molt bon any 2024, de salut, feina i llibertat" als seus seguidors. En aquest sentit, el president a l'exili destaca en la seva publicació que l'any 2023 ha estat "un any viscut, intens i difícil" i remarca que l'any entrant, 2024, serà "un any per viure, que tampoc no serà fàcil". El missatge de Puigdemont va acompanyat d'una foto on es veu el calendari de 2023 tot arrencat, només queda el paper del diumenge 31 de desembre, i el calendari de 2024 per estrenar.

L'any 2023 de Carles Puigdemont ha estat ple de moments rellevants. En primer lloc, perquè ha estat un any més lluny de la seva terra i la seva família, però en l'àmbit polític ha estat també desafiant. El punt àlgid es va produir quan, després de les eleccions del 23 de juliol, els 7 diputats que va obtenir Junts per Catalunya es van convertir en la clau d'una futura investidura. Primer ho va provar Alberto Núñez Feijóo, del PP, però sense èxit. Després va ser Pedro Sánchez, liderant un PSOE que havia sobreviscut als comicis, qui va poder arribar a un pacte amb Junts, en interlocució directa amb Puigdemont, per tancar un acord d'investidura. D'aquí en sorgeix la llei d'amnistia, que ha fet revifar els clams de la ultradreta espanyola contra Puigdemont, i que ha encès una onada de moviments reaccionaris contraris a l'amnistia. Finalment, però l'amnistia ha tirat endavant i Pedro Sánchez a la Moncloa amb el suport, en cap cas incondicional i sempre lligat al compliment dels acords, de Junts.

Aquest dilluns 1 de gener de 2024, primer dia de l'any entrant, algunes portades de diaris espanyols han volgut centrar la seva atenció en Puigdemont. La Razón, que tanca la porta al retorn de l'eurodiputat de Junts. El president i l’amnistia són els protagonistes de darrera portada de l’any del rotatiu, en la seva creuada contra l’acord de l’independentisme amb Pedro Sánchez. “Els espanyols rebutgen que torni Puigdemont”, clama La Razón d'acord amb una enquesta on és majoritària l’opinió que l’ara eurodiputat de Junts ha de retre comptes davant de la justícia. Per altra banda, El Mundo, en el seu recull dels desafiaments del 2024 també porta Carles Puigdemont a portada, així com l’amnistia, que “aboca a un xoc institucional sense precedents”, afirma. L’ABC, per la seva part, parla dels “deutes legislatius” de Pedro Sánchez amb les formacions que li han permès seguir a la Moncloa: amnistia, plurilingüisme, la reforma de la llei de secrets oficials, la llei de seguretat ciutadana, la legalització del cànnabis (??). Les set plagues de l’Apocalipsi, vaja. Una legislatura incerta i enverinada per la polarització, segons apunta El País, en fer el repàs de què ens espera aquest 2024.