El Ple del Senat ha rebutjat aquest dimecres una iniciativa de Junts que demanava al govern espanyol organitzar "un acte d'assumpció de responsabilitat de l'Estat" en la detenció, processament i execució del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys. Els vots del PSOE i el PP, juntament amb Vox i Ciutadans, han aconseguit tombar aquesta moció. En total, la proposta de la formació juntaire només ha comptat amb els 31 vots a favor que sumen amb ERC, PNB, Bildu, Coalició Canària i els partits del Grup d'Esquerra Confederal, davant del rebuig dels 212 senadors del PSOE, PP, Vox, Ciutadans, UPN, PRC i el partit aragonès.
El senador de Junts per Catalunya, Josep Lluís Cleries, va presentar una moció al ple que instava el govern espanyol a "reconèixer la responsabilitat de l'Estat espanyol en la detenció, acusació, sentència i execució" del president Companys. Cleries, en l'escrit presentat, va argumentar que l'any 2017, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei que anul·lava el consell de guerra de les més de 65.500 persones que van ser jutjades durant el franquisme a Catalunya, entre les quals el president de la Generalitat. En aquesta línia, va recordar que la nova llei de memòria democràtica reconeix com a víctimes de la guerra i del franquisme "polítics, sindicats, les institucions d'autogovern catalanes i basca" i que contempla que "seran objecte de les mesures específiques de reconeixement i reparació contemplades a la llei". Tot i això, Cleries va assegurar que "l'estat espanyol no ha assumit la seva responsabilitat en l'assassinat de Company" i va considerar que "no pot considerar acabat el procés de reparació i reconeixement". Per això, des de Junts per Catalunya van presentar aquesta moció, on demanaven que l'Estat espanyol assumís la seva responsabilitat.
Durant la sessió, el senador per Girona ha lamentat que el PSOE finalment no hagi donat suport a la iniciativa presentada i ha assegurat que Lluís Companys és "l'únic president democràticament elegit assassinat a Europa durant el turbulent segle XX per les estructures d'un estat".
Puigdemont, crític amb la decisió del PSOE
El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha reaccionat al rebuig per part del PSOE i del PP a reconèixer la responsabilitat de l'Estat espanyol en l'execució del president Companys. A través d'una piulada, Puigdemont ha recordat que "va ser jutjat per autoritats espanyoles que aplicaven lleis espanyoles i assassinat en nom d'Espanya". "Més responsabilitat, impossible", ha remarcat. "Però el PSOE és coherent: la monarquia a la qual serveixen la va reinstaurar el mateix que va decidir assassinar Companys", ha afegit.
Els efectes de la llei de memòria democràtica
Precisament, aquest dimarts el dictador Francisco Franco ha deixat de ser fill predilecte de Guipúscoa i president honorari de la seva diputació després que el Consell del Govern foral d'aquesta regió del País Basc hagi decidit retirar-li les distincions. De fet, Franco no ha estat l'únic afectat: s'ha pactat deixar sense efecte i suprimir els reconeixements relacionats amb l'exaltació de la dictadura franquista. Uns honors que, segons la portaveu, Eider Mendoza, són "manifestament incompatibles amb els drets i llibertats fonamentals, i que suposen exaltació de la sublevació militar, la guerra o la dictadura". La decisió s'ha pres seguint el que marca la nova llei de memòria democràtica, la qual, entre d'altres, també ha facilitat l'exhumació de Queipo de Llano a Sevilla i ha provocat que d'altres aristòcrates perdessin els seus títols nobiliaris relacionats amb la dictadura.