Sintonia. La sessió plenària d'aquesta tarda, en què ha intervingut el grup parlamentari d'Unidas Podemos des del Congrés dels Diputats, després que al matí hagi estat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, qui ho ha fet, ha permès copsar les sensacions de la formació lila a les paraules del cap de l'executiu. De fet, la reacció positiva de l'esquerra a les mesures anunciades per Sánchez (com ara els impostos a la banca i a les grans energètiques, i la reducció dels preus del transport públic) ja s'ha fet sentir a la sala de premsa, quan la secretaria general de Podemos, Ione Belarra, ha aplaudit que el mandatari "comença a concretar el canvi de rumb" i la recuperació del ritme d'avenços socials que han demanat des de fa setmanes, mentre que la ministra de Treball, Yolanza Díaz, ha valorat que aquestes mesures s'apropen "molt a les mesures que necessita" Espanya.
Durant la tarda, els intercanvis d'alabances també s'han fet visibles. El líder d'Unidas Podemos al Congrés, Jaume Asens, ha arrencat la seva intervenció fent referència, precisament, a aquesta qüestió. "Li vam demanar valentia i recuperar la iniciativa i avui ho ha fet, ha donat un cop de timó progressista", ha remarcat. "Molts deien que era impossible, com el govern de coalició. Aquest és el camí, anem el més lluny possible". També el portaveu d'Unidas Podemos, Pablo Echenique, ha volgut subratllar que el seu grup valoren positivament els anuncis. "Feia mesos que, després de temps que el govern llançava missatges que desorientaven l'electorat progressista, feia falta reorientar el rumb del govern i recuperar el ritme dels avenços valents. Avui ha fet això". El president ha aprofitat aquesta valoració positiva dels seus socis per reivindicar-se ell mateix i el seu partit com un representant de l'esquerra espanyola i un garant dels interessos de "la classe mitjana i treballadora".
La qüestió catalana treu el nas
Ara bé, més enllà d'aquestes bones paraules entre Unidas Podemos i el PSOE, també hi ha hagut algunes desavinences i advertències. És en aquest context que ha tret el nas la qüestió catalana. Jaume Asens s'hi ha referit per destacar la necessitat de recuperar la iniciativa "territorial", i ha recordat a Sánchez que queda un any de legislatura per poder fer prosperar totes aquelles mesures que encara manquen. "Queda un any per poder dibuixar un nou pacte territorial que reconegui Espanya com un estat plurinacional", ha dit Asens, en un clam per ampliar el reconeixement de les diverses nacions que integren Espanya. I també una referència al CatalanGate, apel·lant al president perquè s'afanyi a aprovar una nova llei del CNI i de secrets oficials perquè no es repeteixi cap espionatge. "Quin llegat vol deixar el govern de coalició? Vol ser recordat per l'Espanya plurinacional o per una taula de diàleg fallida?", ha reblat. Amb tot, el diputat lila ha demanat "responsabilitat i valentia per no desaprofitar el moment històric" i resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat.
Pedro Sánchez ha recollit el guant d'aquesta interpel·lació directa, i ha defensat que l'executiu espanyol ja està treballant en aquesta línia. "Ha apel·lat a la responsabilitat i a la valentia, i crec que ja hem pres mesures en aquesta direcció", ha dit. Pel que fa a mesures concretes, ha repetit aquelles que ja ha manifestat durant les darreres setmanes, com ara convocar la taula de diàleg "com abans possible", així com reformar el delicte de sedició que hi ha a la Constitució espanyola. Aquesta darrera, una modificació que creu fonamental per igualar Espanya a la resta de les democràcies europees, però ha lamentat que actualment no hi ha una majoria parlamentària que permeti tirar-la endavant. I és que, ara per ara, Esquerra Republicana i Junts rebutgen aquesta oferta en la seva defensa ferma de l'amnistia.
Crítiques per la despesa militar i Melilla
Ara bé, també hi ha hagut algun enfrontament retòric, principalment al voltant de dos temes concrets. Jaume Asens ha assenyalat Sánchez pel que considera "dos errors" recents. D'una banda, ha indicat la intenció de la part socialista del govern d'incrementar la despesa militar. "La gent no necessita tancs ara, sinó que necessita cent decrets socials", ha avisat. I també sobre la massacre a Melilla, recordant que el president va considerar aquella situació com un cas 'ben resolt' i exigint una investigació. Aquestes paraules han irritat visiblement Sánchez, que ho ha evidenciat defensant la possibilitat de donar suport a polítiques socials i de seguretat alhora, i ha tornat a repetir que les seves declaracions sobre la massacre les va compartir abans d'haver vist les imatges. Malgrat tot, però, no ha pogut evitar tornar a situar les suposades màfies migratòries en el punt de mira i subratllar la necessitat de protegir les fronteres espanyoles i la seva integritat nacional.