El fiscal general de l’Estat ha aprofitat la primera sessió del seu judici per carregar contra el jutge instructor que l’ha estat investigant durant mesos. En nom de la seva defensa, en el torn de qüestions prèvies, Consuelo Castro ha denunciat que Álvaro García Ortiz va ser objecte d’una investigació amb una “naturalesa inquisitiva” i un “caràcter eminentment prospectiu” en la qual hi va haver “constants i patents vulneracions” del dret a la tutela judicial efectiva: “Inquisitiva perquè crida l’atenció la proactivitat de l’instructor i el nombre de diligències acordades d’ofici, la seva intensitat i el seu caràcter invasiu. Va ser ell qui principalment va assumir la iniciativa de buscar proves de càrrec vulnerant el principi acusatori. I prospectiva perquè des del principi es va perseguir buscar proves que fessin aflorar altres conductes delictives”. “Tant pel seu nombre com per la seva entitat, les irregularitats comeses en la instrucció ens permeten sostenir que el fiscal general de l’Estat ha estat sotmès a un procés injust en el seu conjunt, en el qual els seus drets no s’han vist garantits i no s’ha pogut defensar en les condicions exigibles”, ha afegit.
🔎 Un fiscal general de l’Estat seu al banc dels acusats per primera vegada: com hem arribat fins aquí?
❓ Comença el judici al fiscal de l’Estat: qui l’acusa, qui el defensa i qui el jutja
👤 Qui és qui en el judici del fiscal general de l’Estat per revelació de secrets de la parella d’Ayuso?
Així mateix, ha lamentat que va ser una “investigació unidireccional” amb una “orientació prejuiciosa i esbiaixada” que va estar caracteritzada per la “desídia o resistència” de l’instructor a “investigar altres possibles fonts” de la filtració del correu. “La forma en la qual s’ha desenvolupat la instrucció posa de manifest que es va iniciar amb la idea preconcebuda que era culpable i amb l’objectiu d’aconseguir les proves que poguessin demostrar la culpabilitat”, ha esgrimit. Ha al·legat que “es va vulnerar el dret a la presumpció d’innocència” perquè la investigació “es va orientar” només cap a Álvaro García Ortiz i es van descartar “sistemàticament” la investigació “d’altres alternatives, no només perfectament versemblants, sinó avalades per les evidències practicades”. A més, ha apuntat que la instrucció “s’ha caracteritzat per l’ambigüitat en la determinació dels fets investigats i per la constant variació en els relats de fets sense possibilitat de saber si les inclusions o exclusions de fets suposaven alguna variació en els càrrecs o en l’àmbit de la investigació”.
Vulneracions dels drets a la intimitat personal i familiar, a la vida privada i al secret de les comunicacions
Consuelo Castro ha centrat les seves crítiques en l’entrada i escorcoll que va fer la Guàrdia Civil al seu despatx el 30 d’octubre del 2024 i en el qual es van confiscar els seus dispositius mòbils. La seva defensa ha denunciat que es van vulnerar els drets a la intimitat personal i familiar, a la vida privada i al secret de les comunicacions. “L’instructor va donar via lliure per copiar absolutament tota la informació del fiscal general de l’Estat existent als seus dispositius electrònics, personals i professionals i a qualsevol servidor o repositori. I, en conseqüència, la policia judicial va procedir a clonar el contingut íntegre de tots aquests dispositius i dels comptes que el fiscal general de l’Estat tenia a la mà”, ha relatat. “Sense implementar cap filtre ni separació prèvia d’informació irrellevant o especialment protegida i sense adoptar cap garantia eficaç per evitar que l’equip policial accedís i copiés materials privats o reservats”, ha postil·lat.
“La incoherència interna de la interlocutòria [que autoritzava l’escorcoll], l’amplitud amb la qual es troba redactada i la impossibilitat del fiscal general de l’Estat de defensar-se en ignorar quin era el seu contingut, a conseqüència de la declaració de secret, van determinar que la policia judicial confisqués una enorme quantitat d’informació de manera indiscriminada”, ha assenyalat. I ha qüestionat la declaració de secret de les actuacions: una interlocutòria amb una motivació “inexistent” i un secret “innecessari” i amb una durada “excessiva i desproporcionada”. “Va obligar la defensa a haver de recórrer-lo a cegues i va impedir a la defensa oposar-se al que va resultar ser una infracció excessiva i injustificada”, ha afegit. Per tot plegat, Consuelo Castro ha sol·licitat que s’expulsi de la causa tot el material “indegudament obtingut” en l’entrada i registre del seu despatx i totes les diligències basades en l’anàlisi d’aquest material, inclosos els informes de l’UCO.
La fiscal també critica l’escorcoll del despatx: “Una ficció òrfena de tot suport”
En nom de la Fiscalia, ha pres la paraula la tinenta fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, que ha denunciat que l’entrada i registre del despatx del fiscal general de l’Estat es va acordar a través d’una “ficció òrfena de tot suport […] sense el més petit substrat fàctic ni jurídic” i ha recriminat al jutge instructor que era “conscient” que la “insòlita mesura” tenia un “eco mediàtic insuportable”. “Quan es fan les entrades i registres, es fan en virtut d’una resolució que acorda un període que no és capaç de ser contrastat amb el dret de les persones els drets de les quals han estat violentats de la necessària proporcionalitat de la mesura, tenint en compte la seva aberrant durada”, ha verbalitzat.
A més, ha criticat “l’amplitud desmesurada” del registre i l’ha equiparat a les diligències que “acorda l’Audiència Nacional quan ha de perseguir els crims terroristes més greus”. Així mateix, ha reprovat que l’entorn d’Isabel Díaz Ayuso volgués “construir un relat deliberat per perjudicar el fiscal general de l’Estat” i ha qüestionat que la Sala d’Apel·lació acceptés “sense parpellejar” que els fets “s’havien comès inqüestionablement a través dels mitjans telemàtics”.
Les acusacions rebutgen les queixes i elogien la instrucció del jutge Hurtado
Com a resposta, totes les acusacions han qüestionat les queixes que ha expressat Consuelo Castro i han avalat la investigació del jutge Ángel Hurtado. D’una banda, Ignacio de Luis Otero, l’advocat del Col·legi de l’Advocacia de Madrid, l’ha presentada com una instrucció “modèlica pel que fa als seus raonaments, la seva execució i els seus temps”. D’altra banda, Juan Antonio Frago, lletrat de l’Associació Professional i Independent de Fiscals, ha sostingut que la instrucció “no ha pogut ser més pulcra”. “No hem d’oblidar que l’acusat és una personalitat que és de les poques que està nomenada específicament a la nostra Constitució. Tant ha estat així que s’ha donat la circumstància que no s’ha registrat l’habitatge personal de l’acusat, que és on molt probablement s’estava cometent materialment el fet delictiu”, ha justificat.
I Gabriel Ramos, l’advocat d’Alberto González Amador, s’ha expressat en la mateixa línia: “Totes les qüestions d’ingerències o manca de fonament s’han de negar de ple”, ha subratllat. “Totes les ingerències en els drets fonamentals han estat acordades i ratificades per resolucions judicials que han expressat la seva legalitat, la seva proporcionalitat, la seva necessitat, la concurrència de principis d’idoneïtat i d’especialitat, l’extensió temporal i les garanties pel que fa als objectes confiscats”, ha afegit. “Molta queixa abstracta general, i concretes cap”, ha postil·lat.
Finalment, Fernando García-Capelo, l’advocat del Foro Libertad y Alternativa, ha qüestionat les queixes de la defensa del fiscal general de l’Estat en relació amb l’esborrament del seu mòbil. “La confiscació dels terminals mòbils no està destinada a provar la culpabilitat, sinó a la investigació”, ha esgrimit. “Si se’ns diu que està destinada a aprovar la culpabilitat, és perquè està bé que en els terminals mòbils hi podria haver elements incriminatoris”, ha afegit. “Quan se’ns diu que només es busquen diligències per provar la culpabilitat, realment se’ns està reconeixent que en aquests mòbils hi havia elements per provar la culpabilitat”, ha postil·lat.