Pedro Sánchez arrencava el curs aquest dilluns al migdia amb un gran acte a Madrid acompanyat de pràcticament tots els seus ministres per anunciar la seva proposta de pacte d'estat contra el canvi climàtic. Conscient que el PP s’hi oposarà, el president del govern espanyol només pot comptar amb els seus socis d’investidura per tirar-lo endavant. Aquest dijous, doncs, el màxim líder socialista ja ha patit el primer sotrac de la temporada: l’independentisme s’oposa a un dels punts principals del decàleg, el de crear una Agència Estatal de Protecció Civil i Emergències. L’argument que han donat Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Bildu i PNB per rebutjar-la és que pot implicar una recentralització de competències i un augment del militarisme.
De fet, dilluns, a la presentació d’aquesta proposta de canvi climàtic, Sánchez advocava per crear un ens “que potenciï el bon funcionament del sistema”. En ple auge del debat a Espanya sobre la recentralització de competències —a conseqüència de la batussa entre PP i PSOE i la incapacitat d’algunes autonomies de gestionar correctament el seu territori—, feia una defensa de les competències en mans de les autonomies però també de la feina conjunta. “Les gestions d’emergències són més efectives en estats descentralitzats, però funcionen millor amb més instruments de coordinació i intercanvi”, asseverava.
El rebuig d’aquestes quatre formacions a l’agència en qüestió s’ha posat de manifest aquest dijous durant la compareixença del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a la comissió del Congrés dels Diputats sobre el seu Ministeri. Durant la seva primera intervenció, ha defensat la seva creació perquè pot “potenciar i garantir el bon funcionament” del sistema de protecció civil, així com “continuar millorant la comunicació, coordinació i presa de decisions en situacions de crisis”.
L’argumentari independentista per rebutjar l’Agència Estatal de Protecció Civil i Emergències
L’ens, que el PP ja ha batejat de “chiringuito”, ha sigut titllat de “recentralització encoberta” per Marta Madrenas, diputada de Junts per Catalunya en aquesta cambra, que ha insistit en el seu discurs que són les comunitats autònomes les que, actualment, ostenten les competències sobre aquesta matèria. “Tampoc aprovarem mai res que augmenti la militarització de cap de les maneres”, ha afegit en una intervenció en la qual ha rebutjat “espanyolitzar” les emergències a Catalunya.
De la mateixa manera s’ha pronunciat el diputat d’Esquerra Republicana Francesc-Marc Álvaro. “No estem disposats a, per culpa dels incompetents del PP, tenir un Estat fort, perquè ja sabem com acaba; sense atribucions per a les autonomies”, ha dit; a banda d’assenyalar que encara que el PSOE no tingués ara mateix pulsions recentralitzadores, sí que les tindria Vox si aquesta agència recaigués a les seves mans. “Les agències les crea el dimoni, alerta”, ha advertit el republicà.
Per part del PNB, Mikel Legarda també ha criticat l'agència. "El repartiment de responsabilitats o competències i mecanismes de col·laboració i coordinació entre l'Estat i les comunitats autònomes és el correcte, i no veiem cap necessitat de canviar-ho o recentralitzar-ho", ha argumentat. El diputat de Bildu Mikel Otero, per la seva banda, ha assegurat que "l'Estat a penes té competències" en matèria de prevenció i extinció d'incendis perquè recauen en les comunitats autònomes. "Hem de fer les coses amb cura", ha dit sobre la proposta d'una agència estatal i ha alertat del "camí de militarització de la protecció civil". "Compte amb aquestes bestieses que venen de la ultradreta, demanant com un crit de guerra Estat fort i militars, temptació que també ha tingut el PP", ha afegit.
Marlaska nega cap voluntat recentralitzadora
En la seva rèplica als grups parlamentaris, Marlaska ha insistit que en cap cas es busca una reconfiguració del marc competencial. "No hi ha cap voluntat per part del govern espanyol de centralitzar cap competència de protecció civil", ha assenyalat. "Creiem en l'Estat compost, treballem per descentralitzar competències garantint el millor servei públic per als ciutadans en cadascun dels territoris", ha afegit el ministre de l'Interior. Com a exemple, ha recordat que durant la crisi per l'apagada elèctrica sí que va haver-hi comunitats autònomes que van demanar que l'Estat assumís la direcció de l'emergència i que així es va fer "sense gens de por" en acceptar el nivell 3. Quan no és així, ha reiterat, "el govern espanyol es posa a disposició de les comunitats autònomes, que són les que dirigeixen l'emergència i posem tots els mitjans que entenem que necessita i des del primer moment", ha sentenciat.