Els incendis d’aquest estiu en diversos punts de l’Estat espanyol han provocat una batussa entre el PP i el PSOE que s’ha allargat durant setmanes. Si bé al juliol la polèmica va girar fonamentalment al voltant de les ràtzies racistes de Torre Pacheco (Múrcia), aquest agost la brega política ha pivotat sobre les flames. El govern espanyol denunciava la negligència de les autonomies del PP mentre el partit d’Alberto Núñez Feijóo acusava l’executiu de Pedro Sánchez de desentendre-se’n i demanava més implicació i mitjans. Els populars, a grans trets, han recorregut a un comodí que utilitzen habitualment quan hi ha emergències com aquesta: demanar més i més i més exèrcit. Tot plegat, la pugna ha acabat agitant el fantasma de la recentralització de competències, un espectre que sempre encén les alarmes de Catalunya i el País Basc.
Aquest dilluns, Feijóo encetava la setmana presentant un pla de 50 mesures d’ajuda, recuperació i prevenció davant dels incendis. Més enllà de la proposta de crear un registre estatal de piròmans i obligar-los a portar polsera geolocalitzadora, el líder dels populars incloïa en la seva llista mesures que amplifiquen la responsabilitat de l’Estat davant de les flames forestals, malgrat que aquestes competències depenguin únicament de les autonomies. Feijóo advocava per crear un Fons Forestal Estatal, modificar la llei de muntanyes de l’Estat i aprovar una llei de “coordinació de serveis de gestió d’incendis i salvament” per “aprofitar de forma immediata i eficaç les capacitats dels 20.000 bombers que hi ha a Espanya”. També demanava “reforçar l’estructura de la Unitat Militar d’Emergències amb la creació de nous batallons per garantir temps de resposta més ràpids a tot el territori estatal”, així com “establir criteris objectius i transparents per la mobilització de tots els recursos de les administracions públiques —sota el lideratge de professionals— per garantir rapidesa i coordinació entre administracions”.
La resposta del govern espanyol, dies després que Sánchez allargués la mà al PP per assolir un pacte d’estat contra el canvi climàtic, ha sigut que totes les idees són ara mateix “benvingudes” i que “estudiarà” les propostes anunciades per Feijóo. Aquest dimecres, la ministra de Defensa, Margarita Robles, era entrevistada a la Cadena SER. Se li va preguntar en més d’una ocasió si el govern del PSOE seria partidari d’una modificació legal perquè l’exèrcit pogués actuar sense la necessitat que una comunitat autònoma demanés la seva intervenció. “Les lleis es poden modificar en qualsevol moment; han de ser fruit d’un pacte d’estat i de treball conjunt”, responia la ministra socialista; malgrat que insistia que les forces armades “s’han de mirar sempre de forma complementària i subsidiària”.
La fixació del PP en l’exèrcit en grans emergències
La realitat és que, sota el govern de Sánchez, el PP ha utilitzat habitualment l’exèrcit com un comodí per exigir més intervenció de l’Estat. Durant la pandèmia del coronavirus, el llavors líder del partit, Pablo Casado, va demanar que l’exèrcit es desplegués a Catalunya. I també va demanar ajuda de les forces armades Isabel Díaz Ayuso per gestionar la covid, cosa que sí que va acceptar aquesta vegada el president del govern espanyol. La lideressa madrilenya va demanar fer exactament el mateix el passat abril en motiu de l’apagada elèctrica general. Durant la DANA, el president valencià Carlos Mazón va intentar excusar la seva gestió negligent en una suposada lentitud en el desplegament militar.
L’independentisme surt en defensa de les seves competències
Davant la remor, l’independentisme ha sortit aquesta setmana en defensa de les seves competències. Es va veure al Senat, perquè el PP ha fet servir la seva majoria absoluta en aquesta cambra per obligar diversos ministres a comparèixer-hi. Hi han declarat la ministra de Defensa, Margarita Robles; la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen; el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska; i el ministre d’Agricultura, Pesca i Ramaderia, Luis Planas.
Aquest dimarts, quan era el torn de Robles, el senador de Junts per Catalunya Eduard Pujol va llançar una “advertència” a PP i PSOE: que no “juguin ni amb el foc ni amb les competències de Catalunya; no ens amenacin amb recentralitzacions”. Va tornar a insistir en aquesta mateixa idea el dimecres, durant la compareixença d’Aagesen. Va dirigir-se directament als populars i els va assegurar que “el seu problema no és el disseny de les autonomies, sinó la seva obsessió malaltissa en Catalunya”. “Fa 50 anys que sempre estan fixant-se en les competències que té o no té Catalunya; després PP i PSOE sempre han volgut allà on han governat les competències exigides abans per Catalunya; aquests dies el més greu és que o bé han oblidat per què volien també les competències o directament no ho han sabut mai”, va asseverar.
I també va fer exactament el mateix aquell dia el senador d’Esquerra Republicana Jordi Gaseni, que va carregar contra qualsevol idea que passi perquè els bombers de la Generalitat “passin a dependre de l’Estat”. “No permetrem que es dilueixi la seva professionalitat i eficàcia davant d’una centralització improvisada”, va etzibar en un discurs en el qual també va defensar que “la proximitat, el coneixement del territori i l’especialització” és el que permet que un cos de bombers “funcioni tan bé”.
Es tracta d’un debat que també remou el nacionalisme basc. Un dels senadors que també va defensar les competències del seu país, en aquest cas d’Euskadi, va ser el senador del PNB Igotz López, que va voler recordar que “la competència de gestió de les muntanyes és de les comunitats autònomes, no pas del govern espanyol”. “Potser algunes s’han vist superades i per encobrir la seva incapacitat han volgut assenyalar i traslladar a altres les seves responsabilitats, cosa que dona ales als partits d’extrema dreta; estan alimentant el monstre que els devorarà amb propostes descentralitzadores que no admetrem mai”, va assenyalar en el seu discurs; dirigit fonamentalment al PP. I, finalment, va defensar la “coordinació” entre administracions, no pas la “recentralització”.