La manca de mecanismes de vigilància a les institucions judicials dels estats membres de la Unió Europea soscaven el dret a la presumpció d'innocència i posen en perill l'Estat de Dret. Així ho denuncia l'Agència dels Drets Fonamentals de la UE (FRA) en un estudi, on recomana la implementació d'una sèrie de mesures per fer front a aquest problema.
L'Agència ha elaborat l'estudi a partir de 123 entrevistes amb advocats, jutges, policies i periodistes de nou països dins la UE amb sistemes i tradicions legals diferents. Els estats membres estudiats són: Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre, Alemanya, Itàlia, Lituània, Polònia i Portugal.
Les conclusions de l'informe mostren que, malgrat l'existència d'un marc legal aparentment robust, els drets dels acusats no sempre es respecten per igual, raó per la qual la FRA demana a les autoritats dels estats membres adoptar "mesures eficaces", com ara la formació dels professionals en el sector de la justícia per tal d'eliminar els prejudicis contra els acusats i la protecció de la identitat dels acusats davant els mitjans de comunicació.
Els reptes per la UE
La FRA ha identificat problemes en la presumpció d'innocència tant en el procediment en si com per influències externes que degraden aquest dret. D'una banda, l'estudi alerta de la prevalença de certs biaixos per part dels professionals de la justícia criminal, com ara els policies o els jutges, basats en prejudicis i estereotips. Per exemple, els homes, sobretot els de raça no-blanca i amb antecedents penals, tenen més números de ser percebuts com a culpables abans de ser jutjats. De la mateixa manera, aquests professionals admeten tenir la percepció que, algunes persones, "per les seves característiques, són més propenses a cometre certs delictes."
D'altra banda, la FRA assenyala a la influència dels mitjans de comunicació en la decisió d'un cas, sobretot quan es depèn d'un jurat popular i el cas és especialment polèmic o salaç i pot atreure molts espectadors. Segons els investigadors, aquest poder per canviar les percepcions dels acusats pot fer virar la decisió final.
A més, la UE alerta que les forces de seguretat sovint no compleixen les mesures implementades per la protecció de la presumpció d'innocència, com l'obligació de comunicar degudament als acusats els seus drets una vegada són detinguts.
Les recomanacions de la FRA
En el cas dels prejudicis que encara persisteixen en la societat europea, la FRA recomana que es promogui la diversitat dins els organismes policials, legals i judicials, per tal d'eliminar els biaixos que neixen a partir de la ignorància i el desconeixement. En el parer de l'Agència, els estats membres haurien de fomentar la formació d'aquests professionals en el nivell institucional per tal de conscienciar i reformar les desigualtats del sistema.
Pel que fa als mitjans de comunicació, la FRA es mostra més pessimista. Tal com expliquen, a la UE s'ha de treballar per equilibrar diversos drets fonamentals que sovint xoquen: "la llibertat de la premsa i la llibertat d'expressió per una banda, i la imparcialitat dels procediments criminals i la presumpció d'innocència per una altra," i també recomana la formació dels periodistes per assegurar informació més rigorosa i respectuosa amb els procediments legals. A més, la FRA recomana augmentar la vigilància als mitjans de comunicació per tal d'assegurar l'anonimat de les persones acusades. Malgrat això, l'estudi conclou recalcant la necessitat de trobar un balanç equitatiu entre aquestes llibertats, un fet que "sembla difícil d'aconseguir."
Un altre toc d'atenció
La UE ha protagonitzat en les últimes setmanes diverses controvèrsies amb relació a la protecció dels drets fonamentals, sobretot pel que fa a la llibertat d'expressió i la manca d'investigació de la violència policial a l'estat espanyol, que en aquest mes de març ha rebut crítiques del Consell d'Europa i tres condemnes del TEDH. L'últim informe de la FRA alerta d'encara més forats en el teixit legal europeu.
Foto principal: Tribunal Europeu dels Drets Humans / Esteban Romero a Flickr