Últim intent del Govern per seduir els comuns i intentar aprovar els pressupostos. En una compareixença conjunta del president i el vicepresident al Parlament, el número dos de l'executiu, Pere Aragonès, ha proposat una reforma fiscal si s'aproven els comptes, que vindria de modificacions en Successions, IRPF i Actes Jurídics Documentals, i que generaria uns ingressos addicionals de 177,3 milions d'euros.
Concretament, el vicepresident ha plantejat que el tram de l'IRPF autonòmic màxim del 25,5% s'apliqui a les rendes de més de 120.000 euros anuals -quan ara està als 175.000-. Això, ha explicat Aragonès, suposaria 16,3 milions d'euros anuals, encara que ha avisat que la recaptació podria no arribar abans de 2021.
Pel que fa a l'Impost de Successions i Donacions, Aragonès ha proposat que l'actual bonificació es redueixi entre 4 i 25 punts percentuals en la quota tributària per als grups de parentiu 1 i 2, mantenint la bonificació del 99% per als cònjuges.
Això significa, ha exemplificat, que les bases imposables de més de 3 milions d'euros que tenien abans una bonificació total del 57,37%, passarien a tenir-la del 34,5%. Amb aquests canvis, la recaptació estimada seria de 83,2 milions d'euros anuals i, en aquest 2019, suposarien ingressos per valor de 20,8 milions d'euros.
La proposta, però, no acaba aquí. El vicepresident i conseller d'Economia també ha plantejat una reforma impositiva de mig punt en l'impost d'Actes Jurídics Documentals i en l'Impost de Transmissions Patrimonials.
Concretament, proposa elevar mig punt, de l'1,5 al 2%, cosa que permetria recaptar 77,8 milions d'euros complementaris, encara que aquest 2019, a aquestes alçades de l'any, serien 38,9 milions d'euros. Unes mesures que anirien lligades a l'impost que està preparant el Govern sobre el diòxid de carboni -que aportaria 71,4 milions- i a un pla de prevenció de frau fiscal.
Cop de porta a la tramitació
La presentació d'aquest dimecres no ha suposat cap votació sobre els comptes. El Govern ja va informar que no seran aprovats pel consell executiu i no se sotmetran a votació al Parlament fins que no hi hagi assegurada la seva tramitació. Opció que en aquests moments està molt lluny. La presentació havia de servir per sondejar els grups i veure els possibles suports per tramitar-los, però que tots els grups de l'oposició, també els comuns -socis prioritaris-, ja hi han tancat la porta.
Torra i Aragonès han comparegut aquest dimecres al Parlament a petició pròpia, però després que diversos grups de l'oposició -Cs, PSC i comuns- haguessin demanat al president que expliqués l'estat dels comptes. L'oposició s'ha queixat pel fet que Aragonès hagi pres la paraula durant la compareixença de Torra i han demanat que es debatessin per separat, fet que no s'ha concedit des de la presidència del Parlament.
Els comuns ho titllen de "simbolisme"
La proposta queda lluny del que havien demanat els comuns, que plantejaven recaptar fins a 700 milions d'euros a través d'una reforma fiscal més amplia. De fet, en el torn de rèplica, el diputat David Cid ha estat molt dur amb la proposta, que l'ha titllat de "pirotècnia" i de "simbolisme" i ha assegurat que amb aquesta modificació "no anem enlloc".
En aquest sentit, Cid ha denunciat que no hi ha hagut negociació amb el Govern, ha criticat que les seves 10 propostes de mínims no es compleixen amb els números que ha donat la conselleria d'Aragonès i ha assegurat que a l'executiu "ja li va bé que no hi hagi pressupostos perquè és més fàcil complir l'objectiu de dèficit".
Per això, en la intervenció de la presidenta del grup, Jéssica Albiach, ho han deixat clar. "Aquí es queden amb la seva proposta", ha sentenciat.
Torra diu que són uns pressupostos "republicans"
Per la seva banda, el president Quim Torra ha aprofitat el seu torn d'intervenció per defensar que es tracta d'un pressupost "100% republicà" i del que ha destacat que "recuperen els nivells precrisi". El cap de l'executiu també ha demanat als grups que deixin de banda els interessos electoralistes i actuïn amb "responsabilitat" aprovant els comptes. "Els demano alçada de mires més enllà de les cites electorals", ha defensat en aquest sentit.
El president també ha tornat a retreure el dèficit fiscal, que ha destacat que és "insuportable" i que acaba "convertir-se en un dèficit social", pel que ha denunciat una "situació de greuge" per Catalunya.
El debat, però, ha acabat resultant estèril ja que només ha servit per constatar les diferències entre els grups i la impossibilitat de tirar endavant els comptes.