L’aritmètica parlamentària pot arribar a donar molt de joc a l'hora d’esbrinar quina és la millor combinatòria per formar govern. Servint els interessos i les fílies i fòbies de cadascú, qualsevol pot fer la seva travessa i jugar a configurar un acord d’investidura. De fet, només hi ha dues normes explícites, la primera és que la suma a favor del candidat superi els 175 escons i la segona és que en cas de no complir-se la primera, cal que els contraris a la investidura no sumin més que els favorables.
Això converteix en totalment sobrers i gratuïts els esforços dels partits incapaços d’alterar cap d’aquestes dues normes, com és el cas de Ciutadans, personificat ara en Inés Arrimadas, que s’entesta a promoure una alternativa de govern, a la qual els seus acòlits han posat de nom via Arrimadas, i que té com a característica principal el fet que, des del punt de vista matemàtic, Ciutadans no hi pinta res.
N’hi ha que han descobert la sopa d’all i han arribat a la conclusió que una gran coalició entre PSOE i PP asseguraria un govern muy y mucho espanyol, condició que, per altra banda, s’ha complert cada cop que no hi ha hagut majoria absoluta.
El cas és que ara tenim Ciutadans amb 10 diputats –i baixant segons les enquestes– i cal ser molt imaginatius per trobar un paper de protagonista a aquest partit que venia a regenerar la política i ara ha quedat totalment desubicat. Potser per això, El Mundo ha triat per a la seva portada d’avui una entrevista a Inés Arrimadas amb el titular següent: “La vía 221 reflecteix al votant del PP millor que el pla de Casado”. Per sort, la mateixa Arrimadas declina anomenar amb el seu cognom la proposta de coalició entre PSOE, PP i Cs, però el que implícitament s’entén de tot plegat és que Ciutadans no sap què fer per mantenir-se al Congrés –unes terceres eleccions serien catastròfiques– i per això s’agafa a una alternativa en la qual, així són les coses, no fa cap falta.
Si El Mundo s’afanya a engreixar l’operatiu de la missió Salveu la soldat Arrimadas, La Razón prefereix furgar en la possible negociació entre els governs espanyol i català per aplanar el camí de la investidura: Sánchez busca una mesa de comunitats com a coartada. Considera que així es camuflaria el que per al diari de Marhuenda no són més que mostres de “bilateralitat amb els independentistes i cessions a ERC”.
Pel que fa a l’ABC, el diari monàrquic prefereix girar la vista cap a Andalusia: Sánchez assalta els comptes andalusos, mentre que El País clou la COP25 amb el títol: "La Cimera del Clima acaba sense aconseguir el seu objectiu principal".
Pel que fa als diaris catalans, aquests són els principals titulars: "Acord tímid, decepció planetària" a El Periódico; "Setmana frenètica" a El Punt Avui; "Ábalos avisa ERC que no hi haurà diàleg sense investidura" a l’Ara; i "Decepció per la manca de compromisos a la cimera del clima" a La Vanguardia.