L’opinió publicada espanyola arribava amb ganes a la celebració de la Junta de Seguretat, perquè consideraven que allà on s’havia de parlar de coordinació entre cossos policials en afers tan importants com la lluita antiterrorista o l’increment d’efectius dels Mossos d’Esquadra, el tema estrella havia de ser la qüestió dels llaços grocs. Però no per parlar dels escamots, infiltrats per la ultradreta, que de nit atemoreixen les poblacions catalans amb razzies organitzades per treure els llaços, sinó la senyora Maria i el senyor Pere que de bon matí i a cara descoberta els hi posen.

Algú es deuria haver imaginat que el ministre Marlaska sortiria en roda de premsa amb el pin del llaç groc del conseller Buch entre les dents com a prova del seu triomf, per anunciar tot seguit que els Mossos d’Esquadra es dedicarien a partir d’ara, en lloc de fer la feina que els pertoca, a identificar els veïns que posen llaços i qui sap, potser també a treure’ls ells mateixos.

Res d’això va passar més enllà de vagues al·lusions a no monopolitzar l’espai públic, garantir la seguretat i a asseverar que a Catalunya no hi ha un problema greu de convivència per molt que la propaganda unionista hi insisteixi. Si alguna cosa calia destacar de la reunió era la propera entrada dels Mossos al CITCO, el Centre d'intel·ligència Contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, que va ser l’acord important.

Amb aquest panorama, no és d’estranyar que El Mundo tituli la informació referent a aquesta qüestió de la següent manera: Marlaska transige y deja en manos de Torra retirar los lazos. Transigir, com apaivagar, no és cap verb innocent, i en aquest cas el diari madrileny es dol que de que no hi hagi cap compromís efectiu per retirar "los lazos amarillos y el resto de la simbología independentista que inunda toda Catalunya. Que titllin els llaços grocs de simbologia independentista ja demostra el grau de desenfocament de tot plegat, però que a sobre, la seva eventual retirada quedi en "manos de Torra” i que Buch parlés de “presos políticos” al costat del ministre els deuria regirar l’estómac. D'aquí, potser, la imatge de portada, amb un Guàrdia Civil amb el seu tricorni vigilant de prop el president de la Generalitat.

Mala digestió deurien tenir també a La Razón, que considera que Marlaska entrega el control de la “neutralidad” en la calle a los Mossos. Ja es veu que per a ells, la neutralitat es defensa a cops de prohibicions i censura, o a cops de porra, com ja ha quedat demostrat.