El PP treu les urpes de nou contra el procés de nacionalització del PSOE. Després que Alberto Núñez Feijóo acusés Pedro Sánchez, de practicar "enginyeria electoral" per "fabricar" nous votants a través la llei de nets perquè "no li surten els comptes", ara els populars han llançat una ofensiva per "fiscalitzar" i exigir "garanties" sobre el "procés de nacionalització més gran" que està impulsant el govern espanyol i que, segons aquest partit, "afecta 2,6 milions de persones". Per això, aquest dimecres han anunciat que registraran una sèrie d'iniciatives per estar al damunt de l'Executiu en aquesta matèria. Concretament, volen que comparegui el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, demanen a l'Advocacia de l'Estat un informe sobre l'externalització del procés i exigeixen una còpia de l'expedient de contractació de l'empresa pública Ineco per tramitar expedients, com també de l'empresa cubana Palco. Tot i això, els populars han rebutjat parlar de "tupinada" com sí que apunten des de Vox.
En un vídeo remès als mitjans, la vicesecretària de Coordinació Sectorial del PP, Alma Ezcurra, ha anunciat que presentaran aquesta sèrie d'iniciatives contra la llei de nets en els pròxims dies i ha insistit a qüestionar el procés, en considerar que es porta a terme mitjançant "una ordre administrativa sense control parlamentari". El que el PP pretén amb aquesta "ofensiva informativa", segons indiquen en el comunicat, és que el procés iniciat per l'Executiu "per la porta del darrere es faci amb totes les garanties". "Això no va de vots, sinó de garantir el compliment de la llei i oferir a tots els ciutadans uns serveis públics de qualitat", ha afirmat la formació.
Què sol·licita el PP?
En primer lloc, el PP sol·licita la compareixença urgent del ministre d'Afers Estrangers al ple del Congrés per informar, entre altres coses, del funcionament dels registres civils consulars, el sistema de cita prèvia, els terminis de resolució d'expedients, com també el nombre de sol·licituds de nacionalitat rebudes, aprovades, denegades i pendents de tot el procés de nacionalització.
A més, el PP vol demanar de l'Advocacia General de l'Estat un informe sobre "l'externalització duta a terme pel govern espanyol per fer tasques de suport als consolats en el procediment impulsat pel mateix executiu per a la tramitació d'expedients d'obtenció de nacionalitat", segons ha informat en el mateix comunicat. Alhora demana conèixer els consolats més afectats, els mitjans humans, materials i pressupostaris desplegats pel Ministeri, els criteris jurídics i administratius aplicats a la tramitació dels expedients i les garanties documentals, registrals i censals adoptades pel govern espanyol per a aquest procés.
Igualment, el PP exigeix al ministre que informi de les mesures previstes "davant la saturació dels serveis consulars derivada de l'elevat volum de sol·licituds, especialment als països hispanoamericans més afectats". En aquest sentit, exigeix la còpia dels tres expedients complets de contractació de l'empresa pública vinculada al règim cubà, Grupo Palco, per import total d'1.602.217 euros, per a la contractació de personal al servei del Consolat d'Espanya a l'Havana, per fer tasques de suport de tota mena i també com a reforç en la tramitació d'expedients d'obtenció de la nacionalitat espanyola. De la mateixa manera, també sol·liciten la còpia de l'expedient complet de contractació de l'empresa pública espanyola Ineco per dur a terme tasques de suport en la tramitació d'expedients, segons afegeix en el mateix comunicat.
Què és la llei de nets?
La llei de nets va entrar en vigor l'octubre del 2022, va expirar el 31 d'octubre de l'any passat i s'hi han pogut acollir diversos tipus de persones. Des de persones nascudes fora de l'Estat de pare o mare, avi o àvia, que haguessin perdut o renunciat a la nacionalitat espanyola a conseqüència d'haver patit exili per raons polítiques, ideològiques, de creença o d'orientació i identitat sexual, fins a fills i filles nascuts a l'exterior de dones espanyoles que van perdre la seva nacionalitat per casar-se amb estrangers abans de l'entrada en vigor de la Constitució del 1978.