El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha atiat el relat de la tupinada electoral acusant el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de practicar "enginyeria electoral" per "fabricar" nous votants a través de l'anomenada llei de nets perquè "no li surten els comptes". Però, què és aquesta llei de nets que fa enfurismar el PP? Es tracta de la disposició addicional vuitena de la llei de memòria democràtica, segons la qual s'atorga la nacionalitat a descendents dels exiliats espanyols durant la dictadura. La llei va entrar en vigor l'octubre del 2022 i va expirar el 31 d'octubre de l'any passat.
S'hi han pogut acollir diversos tipus de persones. D'una banda, les persones nascudes fora de l'Estat de pare o mare, avi o àvia, que originàriament fossin espanyols, i les persones nascudes fora d'Espanya de pare o mare, avi o àvia, que haguessin perdut o renunciat a la nacionalitat espanyola a conseqüència d'haver patit exili per raons polítiques, ideològiques, de creença o d'orientació i identitat sexual. D'una altra, els fills i filles nascuts a l'exterior de dones espanyoles que van perdre la seva nacionalitat per casar-se amb estrangers abans de l'entrada en vigor de la Constitució del 1978. Finalment, els fills i filles majors d'edat d'aquells espanyols als quals se'ls va reconèixer la nacionalitat en virtut del dret d'opció d'acord amb el que es disposa en la llei de memòria democràtica.
2,4 milions de persones
Fins al passat 31 de març, unes 2,4 milions de persones han iniciat els tràmits per aconseguir la nacionalitat espanyola. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va explicar a l'abril que les oficines consulars d'arreu del món han rebut presencialment 1,2 milions d'expedients i s'han aprovat 545.000 expedients, practicant 306.500 inscripcions al Registre Civil consular. Albares va oferir aquestes dades des de Mèxic, un dels països que més sol·licituds ha registrat: concretament, 117.226 sol·licituds, 53.597 aprovacions i 45.002 inscripcions.
Ara, en una entrevista a EsRadio, Feijóo ha acusat Sánchez de voler donar dret a vot a 2,4 milions de persones més de cara a les següents eleccions. "El que hi ha darrere és un interès evident d'aconseguir nous votants. Com que amb els votants actuals no li surten els comptes, veurem si fabricant votants em surten els comptes", ha dit. El líder del PP ha destacat que el president del govern espanyol no fa res "per ingenuïtat" i que el que hi ha al darrere és una "enginyeria electoral" que consisteix a incrementar en 2,5 milions la xifra de persones amb dret a vot en un espai molt curt de temps, un any i mig. També ha afirmat que podran votar persones que ni tan sols saben la diferència entre una província i una altra, i que estaran pendents, precisament, de la capacitat de l'Executiu estatal per assignar la província a l'hora de votar. El cap de l'oposició també ha criticat l'externalització dels processos de revisió de les sol·licituds que es du a terme en alguns països, i ha afirmat que el seu partit la investiga perquè estan "preocupats per aquest afer".