El Partit Popular i el Partit Socialista Obrer Espanyol han pactat reformar les euroordres per evitar repetir casos com el del president a l'exili, Carles Puigdemont. El Congrés dels Diputats va aprovar dijous passat, amb 216 vots a favor, 63 en contra i les abstencions de Vox, una resolució presentada pels populars que demana "la reforma de l'euroordre" durant la presidència espanyola de la Unió Europea. Amb aquesta modificació pretenen prevenir maldecaps judicials internacionals com els que el president està liderant contra l'estat espanyol. La proposta dels populars es justifica com una mesura de "reforçament de l'estat de dret" per ser inclosa en l'agenda comunitària un cop Espanya ostenti la presidència europea durant el segon semestre de l'any vinent. Segons recull l'ABC, els socialistes han assegurat que el president espanyol, Pedro Sánchez, vol llançar la "iniciativa política" perquè la reforma comenci a rodar. En canvi, la formació d'Alberto Núñez Feijóo vol "potenciar l'automatisme" de les euroordres per evitar que un tribunal d'un altre país europeu impedeixi l'entrega immediata d'un exiliat, com és el cas de Puigdemont, emparant-se en "subterfugis legals".
"Impulsar el paper d'Espanya en la UE, especialment a través d'una agenda ambiciosa amb ocasió de la presidència espanyola de la Unió que contempli, entre altres mesures, el reforçament de l'estat de dret amb la reforma de l'euroordre", es desprèn de la proposta de resolució a la mesa del Congrés dels Diputats. És a dir, el PSOE hauria acordat amb el PP modificar les euroordres aprofitant que tindran la presidència europea, per així intentar que no es repeteixin situacions com les viscudes amb el president, que diversos països europeus s'han negat a entregar-lo a la justícia espanyola. La iniciativa va ser inclosa dins del paquet de resolucions del debat sobre l'estat de la nació espanyola, tot i que va passar inicialment desapercebuda. Es troba dins de l'acord arribat entre els de Feijóo i els de Sánchez sobre política exterior i defensa, on s'inclou reforçar i modificar les vies europees des d'Espanya perquè no es torni a repetir un altre cas Puigdemont.
La presidència del Consell de la Unió Europea és rotativa. Aquesta s'assumeix per torns de sis mesos entre els diferents estats membres de la UE. Durant un semestre, l'estat de torn presideix les sessions en tots els nivells del Consell, contribuint a garantir la continuïtat del treball de la Unió en aquesta institució. En el cas d'Espanya, li pertoca entre els mesos de juliol, agost, setembre, octubre i desembre del 2023, on aquest proposarà els temes i principals assumptes que abordarà el Consell. En el cas d'Espanya, segons el pacte establert entre l'executiu espanyol i el PP, s'apostarà per reformar les euroordres aprofitant la presidència per combatre circumstàncies judicials com les de Puigdemont i els exiliats.
Llum verda a una nova euroordre
L'últim moviment en la justícia europea sobre l'afer Puigdemont ha sigut fa uns dies, i no ha portat massa bones notícies pel president. L'advocat general del TJUE Jean Richard de la Tour va fer costat a Pablo Llarena. El magistrat assegura que Bèlgica no pot entrar a valorar si el Suprem és l'autoritat competent per jutjar el conseller Puig i que per argumentar un risc de vulneració d'un dret fonamental ha de demostrar deficiències sistèmiques i generalitzades en el funcionament del sistema judicial espanyol. De la Tour va assegurar que el jutge instructor pot tornar a presentar l'euroordre a Bèlgica contra Puig si es demostra que l'anterior es va denegar contravenint el dret de la Unió.