La política espanyola i catalana afronta un any amb moltes eleccions. Els partits ja es mobilitzen davant d'uns comicis que poden canviar el panorama, ja sigui entre els líders de l'Estat espanyol o en política Catalunya. Si el 2023 hi va haver eleccions al Congrés, eleccions municipals i eleccions en la majoria de comunitats autonomies, enguany, ja hem tingut eleccions a Galícia -amb grans resultats per al PP-, el 21 d'abril hi haurà eleccions al País Basc, el 12 de maig comicis a Catalunya i el 9 de juny eleccions europees. Tot i que Sánchez fos investit president del govern espanyol l'octubre passat, no pinten bé les coses per al PSOE, exceptuant a Catalunya. Les seves cessions a Junts i ERC li provoquen un desgast, tot i que també es deia això l'any passat i va poder evitar una majoria absoluta de PP i Vox. Tot i això, segons una enquesta de Sigma Dos per El Mundo, els populars liderats per Alberto Núñez Feijóo es quedarien tan sols a 12 de la majoria absoluta.
El Partit Popular segueix a l'alça, en un panorama en el qual es preveuen bons resultats per al partit de Feijóo. Les enquestes també el situen com a guanyador de les eleccions europees, milloraria resultats al País Basc i quintuplicaria els resultats a Catalunya. El PP obtindria 164 escons, un 38,2% dels suports dels ciutadans espanyols. Creixeria 27 diputats, gràcies, principalment, a la pèrdua de suport de Vox, que en perdria 15 i passaria a 18 escons.
Sumar i Vox es dessagnen
Per la seva banda, el PSOE perdria tres diputats, mentre que Sumar de Yolanda Díaz es dessagna per les pugnes internes i a causa dels nacionalismes. Concretament, Sumar passaria dels 31 diputats als 20, fet que impossibilitaria la reedició d'un govern espanyol d'esquerres. D'aquesta forma, el PP avui tindria 46 diputats més que els socialistes espanyols, que es quedarien amb 118 diputats, després del Cas Koldo i les negociacions amb Junts per Catalunya. El problema per a Pedro Sánchez és que un de cada deu votants en les passades eleccions votaria a Feijóo. És a dir, uns 774.000 vots. En canvi, el PSOE només retindria tres de cada quatre vots.
Tot i la gran davallada de Sumar, faria el 'sorpasso' a Vox i quedaria com a tercera força. Tot i això, des del PSOE veuen a Yolanda Díaz com una líder sense lideratge, que no controla els partits que conformen Sumar. Un exemple són els Comuns, que tenen el seu propi funcionament intern i no estan condicionats a les voluntats de Madrid, tal com es va poder veure en les negociacions dels pressupostos de la Generalitat. A més, Sumar també ha perdut el partit sobiranista de les Illes Més per Mallorca, que anirà amb Esquerra Republicana, Bildu i BNG a les eleccions europees. Uns comicis que, per cert, s'haurà d'enfrontar contra una altra carpeta interna de l'espai a l'esquerra del PSOE: Podemos.
Segueix la pugna Junts-ERC i PNB-Bildu
Pel que fa a l'independentisme català, seguiria la pugna entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Els dos partits empatarien a escons i no veurien millorades els seus resultats en comparació al passat 23 de juliol. Rebrien 7 escons, tot i els rèdits que han obtingut en les negociacions amb el PSOE.
Al País Basc, el PNB, que guanyaria un escó, avantatjaria Bildu, que perdria un diputat. Els jetzales passarien dels actuals 5 als 6 diputats, mentre l'esquerra abertzale dels 6 actuals als 5. El BNG, en canvi, passaria del seu únic diputat a tenir-ne dos, mentre Coalició Canària i UPN seguirien amb el seu únic escó. Per la seva banda, Podemos aconseguiria només un diputat.