Dennis González (Rubí, 2004) no ha tingut ni de bon tros un camí fàcil cap a la col·lecció de medalles de les quals ja avui, als seus 21 anys, pot presumir. L'esportista català, or a la Copa del Món del darrer mes d'abril a Soma Bay (Egipte), memora per a ElNacional.cat en el marc del quart congrés de la Confederació d'Unions de Federacions Autonòmiques Esportives Espanyoles (CUFADE) com, des de ben petit, "sabia que m'encantava ballar i sabia que m'encantava l'aigua", cosa que el va dur, mai millor dit, a llançar-se a la piscina.
Per obra de la casualitat o per obra del destí, la seva mare, entrenadora de 'sincro', havia engendrat un talent del que avui rep el nom de natació artística: "Ho va intentar amb la meva germana i no ho va aconseguir", recorda entre rialles. No obstant això, després de parlar amb un dels referents del seu fill i el pioner dels homes en el món de la natació artística, Pau Ribes, el mateix Dennis González explica com "la va convèncer" i "jo vaig anar al darrere".
Dennis González: "Els meus pares tenien por que patís encara més bullying per fer aquest esport"
I és que va ser la seva mare qui el va introduir al món de la natació sincronitzada — que és el nom que rebia quan per primer cop va provar l'esport — a l'edat de 12 anys. "Després de provar un munt d'esports" i sentir que "cap era el que realment jo volia", "un esport que combinava les dues coses que més m'agradaven era la 'sincro'". I de la mateixa manera que Pau Ribes va marcar el camí per a Dennis, el rubinenc es va convertir a la Copa del Món d'Egipte en el primer home a competir en un Mundial de natació artística.
No obstant això, trobar el seu esport no ha estat tasca fàcil ni per als seus pares, ni per al mateix Dennis, i no precisament per causes pròpies. La natació artística, majoritàriament assignada a atletes del gènere femení, ha estat el detonant de desenes d'insults i comentaris homòfobs cap envers la seva persona. De fet, la jove promesa vallesana revela que, tot i que "jo ja patia bullying abans de començar a fer l'esport, tant a la meva mare com al meu pare els preocupava que patís encara més bullying per fer aquest esport".
"La natació artística va ser el meu mitjà d'evasió"
El jove nadador artístic no deixa de recordar que, a les xarxes socials, els comentaris dels vídeos sobre els seus exercicis no es deixaven d'omplir d'insults. En qualsevol cas, destaca que "a l'hora d'entrenar i de llançar-me a l'aigua, m'oblidava de tots els problemes i tot el que passava. Sortia dels entrenaments més tranquil i més content. Realment (la natació artística) va ser el meu mitjà d'evasió".
En aquest sentit, Dennis González subratlla la importància de l'ajuda psicològica que rep tant a escala professional com a escala personal: "De vegades inclús ens pensem que podem solucionar nosaltres mateixos els problemes, però de vegades surten coses que et preguntes: 'Per què em passen aquestes coses?'".
Per això, l'atleta català reflexiona que l'ajuda psicològica és inclús més important per a esportistes que practiquen un esport on el seu gènere és minoritari, però posa especial èmfasi en el suport "d'amics i família" perquè "tu et creus i et preocupa més el que pensi gent que és important per a tu".
La inclusió d'homes en equips de natació artística, un plus per al perfeccionament de les rutines
Fins a l'any 2023, la inclusió d'homes en equips per a competicions oficials de natació artística no estava permesa, però la seva aprovació va permetre Dennis González fer-se un nom en l'elit de la 'sincro'. De fet, el nadador català va ser el primer home a debutar en una Copa del Món d'aquest esport gràcies a la ferma aposta per ell de la seleccionadora espanyola, Andrea Fuentes.
I és que, a banda del talent innat d'un noi que, tot i reconèixer "haver començat tard per l'esport que és", està al top mundial de la seva pràctica, les diferents capacitats físiques entre homes i dones no deixen de ser un plus per al perfeccionament de les rutines. En aquest cas, Dennis González té clar que "cadascú té la seva manera de ser, amb les seves virtuts i les seves contres", però destaca que "també hi ha una part de força dins de l'aigua i crec que he aportat una mica això, sobretot a l'hora de fer pujades i ser una persona més explosiva".
El perfil de Dennis González, per tant, a banda d'aportar en segons quins casos més potència física, també s'ha retroalimentat de les meves companyes. "Tant jo he après molt amb elles, com elles d'estar amb mi perquè tenim coses diferents que podem aprendre els uns dels altres", continua.
Dennis González i el seu missatge per a les noves generacions que estimen un esport en què el seu gènere és minoritari: "Que facin com si estiguessin sols al món i es deixin porter pel que senten"
Dennis González, a banda d'haver conquerit amb tan sols 20 anys el món de la natació artística — marcant-se ara l'objectiu dels Jocs Olímpics de Los Angeles 2028 — avui bat les ales després de sortir de la seva crisàlide. Com Pau Ribes va significar per a ell durant la seva infància, la icona de la selecció espanyola de natació artística està en posició de motivar les noves generacions que estimen un esport en què el seu gènere és minoritari.
Adreçant-se a aquests futurs atletes, Dennis González té clar quin ha de ser el seu mantra: "Que facin com si estiguessin sols al món i es deixin portar pel que realment senten". El qui en el recent Europeu de Funchal es va penjar dos bronzes i tres ors ha volgut afegir també "que facin com si no existissin els diners, ni la gent que et jutja, res" perquè "provar-ho ho podem provar tot" i, aquest sentit, especifica la importància que "decideixis tu realment què és el que vols fer".