Koldo Ortega-Monasterio és el net de Josep Lluís Ortega Monasterio (1918-2004), militar i compositor, conegut principalment per ser l’autor de l’havanera El meu avi, la més cèlebre de totes. Després que el documental Murs de silenci. Gran Escala 2000, emès a TV3 el novembre passat, impliqués l'avi en una xarxa de prostitució de menors durant els anys noranta, Koldo ha donat la cara per defensar la reputació familiar, amb un argument difícil de rebatre: Josep Lluís Ortega Monasterio va ser absolt de les mateixes acusacions molts anys abans de l’emissió del documental. Enmig d’una batalla judicial contra el que Koldo considera una “injustícia” vers l’avi, ha esclatat un segon front, la “censura” d’El meu avi a la 58a Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, que tindrà lloc aquest dissabte, 5 de juliol.
La decisió de l’alcaldessa de Palafrugell (Baix Empordà) d’excloure aquesta cançó com a colofó de la cantada ha tingut l’efecte de portar Koldo a pronunciar-se sobre aquest “error” de l’alcaldessa. El net de l’autor d’El Meu avi, que recorda que Josep Lluís Ortega Monasterio “va ser declarat innocent del que denuncia el reportatge de TV3” i “va ser un militar demòcrata que va escriure una havanera catalanista”, reclama una rectificació per part de l’alcaldessa i que “s’imposi el seny”, però també es mostra segur que si l’havanera no es canta sobre l’escenari, ho farà el públic: “Sortirà espontàniament de la gent cantar-la”.
Primer de tot, vostè a què atribueix el fet que l'Ajuntament de Palafrugell hagi exclòs la interpretació d'El meu avi de la 58a edició de la Cantada d'Havaneres?
La versió de l'alcaldessa és que és arran de la polèmica del documental de TV3, que la nostra família ha demandat. Creiem que s'equivoca, perquè no respecta ni tan sols la presumpció d'innocència. I ja no és la presumpció d'innocència, el meu avi va ser declarat innocent de tot això que denuncia o explica aquest reportatge de TV3 i va ser absolt, i per això hem tornat a anar a judici i esperem la sentència potser d'aquí a un any.
A parer seu, a què treu cap que ara s'hagi emès aquest reportatge?
No en tenim ni idea. El més desagradable de tot és que ni se'ns contactés. És a dir, aquesta periodista que va fer el reportatge, que diu que va estar dos anys investigant i fent aquest reportatge, en cap moment ens va trucar. Això és el que és absolutament greu. No t'imagines la injustícia que suposa i la desesperació de la família, de sobte d'un dia per l'altre, que t'avisin que estan fent un reportatge on acusen el meu avi del pitjor crim que pot haver-hi, que és l'explotació sexual i de menors com ha sortit a molts mitjans. És desagradable, perquè encara que hagués estat culpable, que no ho és ni de bon tros, almenys aquesta periodista hauria d'haver dit: "He trobat això sobre el vostre avi, teniu alguna cosa a dir?" No va voler sentir la versió de la família sabent que hi havia unes sentències absolutòries.
La família paguem les conseqüències que el meu avi fos un militar demòcrata que va escriure una havanera catalanista"
En quina situació judicial està ara aquesta qüestió?
Es va acceptar la demanda a tràmit, que va ser a finals de març o principis d'abril, ara estem esperant l'audiència prèvia, que serà al febrer. Els terminis de la justícia són els que són, per nosaltres tant de bo fos demà, perquè no t'imagines l'ansietat, l'estrès que et causa tot aquest tema i patir aquesta injustícia. Ens ho volem treure de sobre, perquè hi estàs diàriament durant hores, donant voltes al cap, parlant amb aquest, parlant amb l'altre, esbrinant coses, ara advocats. És una preocupació constant i és una indefensió absoluta que té la família. I el més greu de tot és que estem pagant que el meu avi fos un militar demòcrata, vinculat a la UMD, que va estar a la presó per aquests fets. La família paguem les conseqüències que el meu avi fos un militar demòcrata que va escriure una havanera catalanista.
En aquest context arriba aquesta exclusió del repertori. Vostè com ho defineix això?
Com una censura. S'ha censurat, s'ha cancel·lat una cançó que és un símbol per la gran majoria dels catalans, i que tothom té la seva història amb aquesta cançó. Cada dia rebo centenars de missatges de gent que em diu aquesta cançó que no ens la treguin, que tenen records de cantar-la amb els avis i ara la canten amb els nets, gent que ens escriu dient que el seu besavi va morir a la guerra de Cuba, perquè molts catalans van anar a la guerra de Cuba i molts no van tornar. Em sembla completament desafortunada aquesta cancel·lació.
Com definiria vostè l’havanera El meu avi?
Tothom té la seva història amb aquesta cançó i és un himne per al 95% de la gent catalana. S'ha d'entendre el context de l'època en què es va fer, va ser el 1968. Va escapar de la censura, està tan arrelada i va triomfar tant, tot i que per al meu avi no era ni molt menys la preferida, i per mi tampoc ho és, però es va convertir en icònica i en un simbolisme per la societat catalana perquè el 1968 et permetia anar a la plaça i cantar Visca Catalunya, visca el Català!. L'any 68 era totalment innovador i al públic li va encantar això de cridar Visca Catalunya, visca el Català! tot i que juga amb el joc aquest del català i amb el nom del vaixell.
El meu avi és una cançó que parla de la guerra de Cuba, una cançó amb un cert missatge colonialista o imperialista, ja que és protagonitzada per mariners catalans que al servei d'Espanya se'n van a Cuba a fer la guerra. En canvi, lainterpretació ha anat molt més enllà.
S'ha de contextualitzar en l'època que es va escriure aquesta cançó, però en aquell moment va ser un èxit per tots els sectors catalanistes, perquè tu podies ser del partit que fossis i estar en contra del que suposava el colonialisme espanyol, però tots tenien algun familiar que havia mort. Aquesta cançó intenta fer un homenatge a tots aquells catalans que van morir a Cuba, que van ser moltíssims, milers. Tothom en aquella època s'identificava encara més amb la cançó per aquest fet, per homenatjar el seu familiar, i també per cridar el Visca Catalunya! Al censor el meu avi li va tocar la fibra, li va dir: "Pero si tu abuelo también fue a la guerra de Cuba", i va tirar endavant.
'El meu avi' pertany al poble català perquè tothom que té una certa edat té records macos d'aquesta cançó"
A qui pertany El meu avi?
El meu avi pertany al poble, és a dir, és una cançó de la que tothom té la seva història, sobretot la gent gran. Ara a les cantades d'havaneres ja no s'hi veuen tants nens amb els avis, però fa quaranta anys hi havia molta més gent jove que la seguia, que hi anava amb els familiars i tenia molt més de simbolisme català, ara potser hi ha altres gèneres que en tenen més. El meu avi pertany al poble català perquè tothom que té una certa edat té records macos d'aquesta cançó, de quan l'anava a veure amb els pares o els avis, que ja no hi són... És una cançó que pertany al poble i òbviament hi ha coses que van per sobre de la política o de l'autor, que l'autor a sobre va ser una persona que ho va donar tot per Catalunya i n’estem pagant les conseqüències.
Vostè serà present a la Cantada d'Havaneres?
No ho tinc decidit. Fa 72 hores deia que sí, que hi aniria. No para d'haver-hi gent que diu que reivindiquem o que organitzem alguna cosa. Ara començo a pensar que no cal que hi vagi, perquè ja és un clam popular, que sé que encara que apagués el mòbil i me n'anés ara a l'altra punta del món i no fes absolutament res, ni jo ni ningú de la meva família, tothom la cantaria.
Què passarà durant la cantada?
Per les opinions i centenars de comentaris que m’han anat arribant, tothom, el 95% de la gent diu que la cantarà. No hi ha organització, i clar, sempre és complicat d'organitzar 20.000 persones, per això hi ha molta gent que ens diu que fem alguna cosa. Cada hora que passa em sorprèn més que l'alcaldessa no s'hagi adonat de l'error de la seva decisió, perquè no dic jo que és un error, ho diu tot Catalunya. Crec que s'hauria d'imposar el seny.
Cada hora que passa em sorprèn més que l'alcaldessa no s'hagi adonat de l'error de la seva decisió"
Creu que pot haver-hi una cantada espontània del públic?
Evidentment. Encara que no fem res, que no ho sé, hi ha molta gent que em diu, va, repartiu flyers, repartiu la lletra o que es canti en un cert moment, que tot el públic la cantaria, tothom, però jo crec que sortirà espontàniament de la gent. Sí que costarà una mica coordinar 20.000 persones... Però bé, el Camp Nou també fa l’onada i també d'alguna manera sortirà. Ara mateix no sé què passarà o què farem. El que sí que si es fa alguna cosa ha de ser amb tot el respecte del món. Hi haurà nens a l'escenari, perquè la Neus Mar pujarà a l'escenari amb nens. Ha de ser una reivindicació entre cometes totalment pacífica, ni xiulets, ni insults ni res d'això, és a dir, s'ha de cantar i que sigui un moment emotiu. Si el poble la canta, que sigui un moment emotiu i que quedi allà gravat però res desagradable ni irrespectuós.
En cas que es comenci a cantar espontàniament, què haurien de fer els grups que en aquell moment estiguin a l'escenari?
Això li preguntaven al grup Peix Fregit a RAC1, que amb Port Bo són dos dels grups que estaran allà i que diuen que sí que havien votat a favor de cantar El meu avi i que la segueixen cantant. És cosa seva, però jo crec que s'hi acabaran sumant.
Potser us trobareu que ja al principi la gent començarà a cantar El meu avi...
Pot ser. No em paren d'arribar comentaris, cada cinc minuts em surten més de vint notificacions noves i la gent diu, alguns que entre cada cançó s'ha de cantar, alguns que entre cada grup s'ha de cantar, alguns que al principi i al final... No sé com s'organitzarà. No m'he parat a pensar res, perquè jo crec que s'hauria d'imposar el seny i l'alcaldessa hauria de dir, ostres tu, no puc jo treure una cosa al poble català, perquè una cosa és que creguis que no tindrà les conseqüències com s'esperava, però ja veient la magnitud de l'atac al poble català, perquè al final és un atac a la cultura catalana i al poble català... Crec que s'hauria d'imposar el seny i que no s'hauria de censurar una cançó l'any 2025 que va superar la censura franquista el 68.
Una última reflexió, què en pensa d'aquesta cultura de la cancel·lació? Que quan un autor, un intèrpret, un actor, està sota sospita de qualsevol cosa, se l'ha de cancel·lar? O s'ha de separar l'obra de l’autor?
En aquest cas em sembla encara més sagnant perquè el meu avi ja va ser declarat innocent, però estar sota sospita i cancel·lar una cosa cultural em sembla el súmmum del ridícul. Cancel·lar l'obra que pertany al poble d'una persona que va morir fa 20 anys, que no es pot defensar, que es va defensar al seu dia, em sembla ridícul. Si l'Edison hagués estat un no-sé-què, ara què, ens quedem a les fosques? Em sembla absurd. L'obra ha de transcendir l'artista en tots els casos, i tu pots pensar que no sé qui era no-sé-què, però et pot agradar el seu quadre, no té res a veure.
Per acabar, tot apunta que en aquesta cantada d'havaneres, la cançó protagonista serà El meu avi, oi?
I tant. Esperem que sigui d'una manera natural i que, com deia, s'imposi el seny i que sigui tot natural i el públic la cantarà encara amb més ganes, encara que es rectifiqui aquesta decisió, i si no, doncs el poble estic segur que respondrà i no deixarà que li robin un trosset de la seva identitat, perquè al final Catalunya sempre necessita tenir la seva pròpia identitat. Una tradició tan maca com tancar les cantades d’havaneres amb el Visca Catalunya, visca el Català! és una cosa molt maca pel poble. Li vaig dir a l'alcaldessa: “Ni tu ni jo estàvem aquí quan ja la gent cantava això i ni tu ni jo estarem aquí d'aquí a cent anys i la gent seguirà cantant això”. Crec que sí, que la gent seguirà cantant això.
Entrevista Competa: