El mes de febrer ha estat dur per al PSOE. A més de les cessions del líder socialista i president del govern espanyol, Pedro Sánchez, als partits independentistes en el marc de les negociacions per l'amnistia, els ha esclatat el cas Koldo, amb la rebel·lió de José Luis Ábalos, exministre de Transports i una de les persones de més confiança de Sánchez quan va arribar al poder. La dreta espanyolista ara té com a objectiu la presidenta del Congrés, Francina Armengol, després de fer-se públic una compra irregular de mascaretes, pagades amb fons europeus, quan era presidenta de les Illes Balears. El mes de febrer ja va començar malament per al PSOE amb el no de Junts al redactat de l'amnistia. I és que els de Puigdemont volien un redactat molt més afinat, que cobrís totes les acusacions de terrorisme i d'alta traïció, en el marc dels casos Tsunami i Volhov. Tot plegat s'acaba traduint en un desgast per als socialistes. Segons una enquesta de Sigma Dos publicada per El Mundo, el PP noquejaria el PSOE i obtindria 163 diputats, 26 més que el 23-J, en contra dels 115 de Pedro Sánchez, 6 menys que en les anteriors eleccions.
Majoria absoluta PP-Vox
Els populars, liderats per Alberto Núñez Feijóo, finalment assolirien La Moncloa sumant amb l'extrema dreta espanyolista de Vox. Els de Santiago Abascal, però, sofririen una bona patacada, passant dels 33 escons de les passades eleccions generals als 21. La dreta sumaria, amb un total de 184 diputats favorables a un govern liderat per Feijóo, 8 més que la majoria absoluta necessària.
El retorn al bipartidisme s'accentua, segons aquesta enquesta, ja que a més de la desfeta de Vox hi ha la de Sumar. Els de Yolanda Díaz no aixequen el cap i segueixen restant diputats. Actualment, tenen 31 diputats i passarien a obtenir-ne 19. Aquesta disminució per part de l'espai a l'esquerra del PSOE impossibilitaria un acord per continuar amb l'actual govern de coalició. El seu trencament amb Podemos, que obtindria 2 diputats, els passa factura, a més, en un espai en què cada vegada hi ha més soroll, més retrets i més divisió, tot i els resultats de les eleccions de Galícia.
ERC avantatja Junts, però l'independentisme segueix estancat
D'altra banda, l'independentisme català aconseguiria un escó en benefici d'Esquerra Republicana, però continuaria estancat. La lluita entre els dos principals partits independentistes seguiria frec a frec amb un lleuger avantatge dels republicans, que obtindrien 8 diputats, en contra dels 7 de Junts (actualment hi ha un empat a 7 escons). Els retrets en públic i la batalla entre els dos partits seguirien estancant l'independentisme, tot i la posició de força que tenen en aquesta legislatura i que estan aprofitant per assolir resultats palpables, com ara l'amnistia o la delegació de competències, com les d'immigració o Rodalies. La realitat, però, és que queden lluny els 21 escons de l'any 2019.
Lluita frec a frec PNB-Bildu al País Basc
On també continuaria la pugna entre els dos partits nacionalistes és a Euskadi. El PNB, actualment amb 5 escons, passaria per sobre de Bildu amb 6 diputats. En canvi, l'esquerra abertzale baixaria un escó, dels 6 escons als 5. No especifica, però, d'on prové la rebaixa del diputat de Bildu, ja que els d'Arnaldo Otegi, avui dia, tenen un diputat provinent de Navarra. A més, el BNG obtindria un resultat històric amb 2 escons. D'altres partits nacionalistes, com Coalició Canària i Unión del Pueblo Navarro (UPN) repetirien resultats amb un diputat cadascú.