La fotografia de Pedro Sánchez i Xi Jinping és totes les portades excepte a la d’El Punt Avui, el llogaret habitat per indomables que rebutja una i altra vegada ferotgement l’invasor —per fer broma amb la frase amb què s’arrenquen tots els àlbums d’Astérix i Obélix. El títol principal d’aquest diari, però, compensa l’absència de la foto amb gràcia i substància. “Ni gota d’acord”, diu per explicar el fiasco de la cimera política contra la sequera, que s’ha tancat aquest divendres sense acords, palesant un altre cop com n’és de complicat governar sense majoria parlamentària. L’Ara també obre amb el mateix tema, mentre que La Vanguardia i El Periódico ho fan, respectivament, amb la visita del president del govern espanyol a la Xina i el tancament de files dels republicans amb l’expresident Donald Trump, acusat pel fiscal de Nova York de subornar una actriu porno. El País també dedica el títol principal als embolics de Trump.
Aviam. Si tens al president del govern a Pequín, gairebé fent de portaveu del president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, sembla que les aventures de Trump i la reacció del seu partit han de cedir la prioritat. Tot això és opinabilíssim i els responsables de la portada ho hauran discutit a bastament aquest divendres, però la valoració que fan aquests dos diaris es fa estranya. Els pots comparar amb La Vanguardia, que obre amb la visita de Sánchez i publica el cas Trump de segona notícia. També es pot qüestionar si és més important aquesta visita que el cas del Govern del teu país, que només pot exercir una fracció de la seva capacitat executiva, oimés si parlem de mesures per contrarestar la forta sequera. Potser té a veure amb l’afany d’aquests diaris barcelonins de no semblar “provincians” —no són els únics que pateixen d’aquest complex, desgraciadament— o potser els disgusta mostrar que el Govern va despullat perquè desfà la narrativa que a Catalunya tot està en calma i es respira moderació, pacte, acord, diàleg, entesa i amor.
El Mundo i La Razón, dos dels diaris del Trio de la Benzina, es freguen les mans en portada amb la mala maror entre les dues grans fraccions d’Unidas Podemos: la de Podemos y la de Sumar, la nova plataforma, subjecte o partit polític que promou la vicepresidenta Yolanda Díaz. El relat que des de fa dos dies fan circular els mitjans afins a la dreta és que el PSOE prepara una pista d’aterratge a Díaz, com volent dir que Sumar és semblant a aquell Partido de Acción Democrática que va muntar el difunt Francisco Fernández Ordóñez per saltar de la UCD, partit pel que havia estat ministre de Justícia i d’Hisenda, al PSOE, que el va fer ministre d’Exteriors (si no vas estudiar l’EGB, pots posar-te al dia clicant aquí). L’ABC es desmarca dels companys de trinxera i dóna molt espai a la visita a Pekín, malgrat que el govern espanyol els hagi vetat al viatge oficial. El que fa gràcia, però, és el títol de sobre, on trompeteja un informe de la OSCE que lamenta el desori i la politització de la justícia espanyola. Llàstima que no hagi fet el mateix cas als informes d’altres organismes internacionals —la ONU, per començar— que denuncien el desori i la politització de la justícia espanyola respecte a l’independentisme. Potser s’hi fixaran més a partir d’ara.
