Sense el Trio de la Benzina, el seus esclatons i rabioles, la portadologia seria un racó d’unes golfes, una nota al peu de la pàgina 532, un cameo de dos segons en una pel·lícula de sèrie B, una rampoina en un magatzem atrotinat. Aquest dimecres, la tripleta madrilenya torna a salvar el dia al comentarista, amb un atac combinat contra les reformes del Codi Penal que aquest divendres aprovarà la majoria governamental al Congrés dels Diputats. Dit així, sembla que no tingui gràcia i sigui un dia qualsevol. Doncs no. La gràcia i la novetat del dia és que el diari de referència de Barcelona, el diari que tothom adora criticar, obre portada i explica amb en un títol senzill l’origen de la hostilitat i ràbia grosses que corsequen als tres diaris impresos que es disputen al públic que va de l’extrema dreta a la dreta extrema i que donen vida al Quioscos & Pantalles o, si més no, alegren la teva, que és el que compta.
Té mèrit i cal remarcar-ho perquè el títol no conté una opinió o una interpretació de La Vanguardia, sinó un fet comprovable empíricament. Podríem parlar, més que d’un fet, d’un metafet, d’un überfet, un complexe d’actes del govern espanyol que el diari de la Diagonal sintetitza en el concepte “ofensiva legislativa” que fa servir ja fa dies per donar-li entitat individual. En seria un equivalent el General Invierno, expressió que agrada molt a algun dels comentaristes de la mateixa casa, que aplega en un sol concepte les variades dificultats de la guerra en l’estació freda. En fi. Aquest és el títol de La Vanguardia: “L’ofensiva legislativa de Sánchez avança malgrat les fractures a l’esquerra”. Doncs això mateix és el que fa posar blaus com un fetge a El Mundo, La Razón i l’ABC. La combinació del verb “avança” i la preposició “malgrat” és el que els fa més ràbia que un mal de queixal. No tenen manera de tombar ni un mal decret-llei des d’una portada i el govern espanyol —il·legítim, incompetent, fracturat— i la seva majoria —comunistes, terroristes, separatistes— va fent a empentes i rodolons malgrat el seu relat pejoratiu i tremendista.
No se’n saben avenir. Per això La Razón i El Mundo pengen a l’estenedor de portada a “els juristes” i “Anticorrupció”, dues fonts indeterminades i terrorífiques, que diuen que tot anirà fatal si s’aproven la reforma de la sedició i de la malversació, que es buidaran les presons i la fi del món arriba al dia següent. La desesperació ha de ser molt gran perquè els diaris del Trio de la Benzina facin sortir en portada a Emiliano García Page, president de Castella-La Manxa, un irrellevant cacic local socialista —“baró regional”, en diuen—, famós gràcies a intervencions com la d’aquest dimarts, on qualifica de “delinqüents” als líders de l’1-O condemnats pel Tribunal Suprem i avisa Pedro Sánchez que amb “els delinqüents” no es negocien les condemnes. El País tampoc no se n’ha pogut estar, certament, encara que el té de subtítol en una columna arraconada. Però l’hi té.
Fa pensar. Si un estirabot furiós i antihistòric —el Codi Penal s'ha reformat per motius polítics cent cops— com el de Page arriba a les portades és que li donen algun valor i com és impossible que l’autoritat d’aquelles paraules provingui dels mèrits de qui les ha pronunciat, serà que pensen que l’home té un xic o un mic de raó i, sempre, perquè menyscaba un govern que senten perjudicial i els és insofrible. A Menorca tenen una dita que parla de morir de ràbia com els capsots o capsigranys perquè —diuen— aquest ocell (Lanius senator) és tan irritable i rabiüt que, si se l'engàbia, s'envest fins a sagnar. D’aquí ve l’ús de capsigrany com a qualificatiu, de vegades insult, de la gent de poc seny, tocacampanes i saltabarrancs, amb el permís de Rodolf Llorens i Jordana, que Déu tingui a la glòria.
