La majoria de les portades d’avui parlen dels que llegeixen diaris de paper. En parlen de debò, perquè és la generació que ara té entre 45 i 60 anys la que llegeix els diaris impresos i a la qual tocarà el rebre en la reforma de les pensions que prepara el govern espanyol. Els diaris han fet uns bons títols, que resumeixen directament i sense embolics administratius el que els ve a sobre a l’anomenada generació del baby boom. Molt bé l’Ara i El Periódico, que van de cara a barraca: o treballen més temps o cobren menys pensió. Pam. La Vanguardia no s’ha atrevit a posar baby boomers o boomers al titular i l'hi ha quedat a mitges. Aquesta decisió devia protagonitzar la discussió final a la reunió de portada i van guanyar els puristes. La Razón, altra vegada, fa com El Periódico. O viceversa.
En canvi, l’ABC es fa un embolic perquè vol titular Gobierno Caca fins i tot quan els fets mateixos ho diuen sols i no els cal afegir conservants ni colorants. S’han acostumat a fer notícia de les seves interpretacions i dèries i ja no saben veure que els fets et fan el títol ni quan els tenen davant del nas. A El Mundo li passa una cosa semblant: sense fonts ni referències, fabrica un judici d’intencions a Pedro Sánchez. Li atribueixen voler fer “un referèndum”, que és el concepte que convoca tots els mals esperits. Bé l’haurà de fer si proposa a Catalunya un nou Estatut, oi? Perquè així és com s’aprova un nou Estatut, agradi o no a El Mundo o a Rita la cantaora. El preu de la paranoia és enterrar la notícia de debò del día, que és la reforma de les pensions. En fi. Quin drama de diari.
El País enterra aquest tema a sota dels primers estira-i-arronses entre el Ministeri de Treball i les patronals per la reforma laboral. Aviam, no n’hi ha per tant. Aquest debat tot just arrenca, mentre que el de les pensions està gairebé tancat. La tria del tema principal costa una mica d’entendre. Els malpensats diran que és una maniobra de distracció per protegir Escrivà, un dels ministres favorits de l’esquerreta business-friendly que agrada al diari. Potser sí. Potser només és una decisió millorable. És difícil de saber. Ara que hi som, té gràcia —i fa una mica de por— que la patronal qualifiqui una reforma laboral de “marxista”. Però si és que hi ha tants tipus de marxismes que fins i tot els teòrics de la cosa n'han perdut el compte! Avui dia, titllar de “marxista” una idea o algú vol més explicacions que el manual d’instruccions d’una estació espacial. A més que sona molt ranci, poc tècnic i massa visceral.
Atenció a una notícia que surt a les portades intel·ligents: el Tribunal Suprem no ha admés els recursos d’Artur Mas i altres per les confiscacions del Tribunal de Comptes relacionades amb el 9-N (és aquella consulta del 2014 que tenia la pregunta-arbre “en cas afirmatiu”, per si no ho recordes). La notícia anuncia el negre destí que espera als encausats pel Tribunal de Comptes aquesta setmana, que segurament també recorreran les més que previsibles confiscacions que els cauran a sobre. El País en diu “cop de porta” del Suprem i no fa servir termes més neutrals i tècnics (“inadmetre” o “desestimar”, per exemple) com acostuma. Senyal que tenien ganes que fos així.
Del fiasco de la visita de la família reial espanyola a Barcelona per entregar uns premis només hi ha una foto-llepada a les portades d’El Mundo i de La Razón. Però a les primeres pàgines dels diaris monàrquics pota negra, l’ABC i La Vanguardia, ni una ratlla. La Fi del Món s’acosta.
