Més que sorprés, les portades d’avui et poden deixar perplex —en dubte, sense saber cap a on decantar-te, què pensar o quin partit prendre. Perplexus/a, en llatí vol dir embolicat/da, entortolligat/da i en català ha passat a referenciar la conseqüència del significat originari. El subjecte de la perplexitat és la tria de tema principal de portada. El debat d'ahir als diaris havia de ser entre tres afers: el Dia de les Dones o 8-M; el testimoni del tresorer del PP, Luis Bárcenas, i el suplicatori sí o no dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. T’hi pots jugar un sac de pèsols que tothom a tots els diaris ha arrencat la reunió dient de donar-li la foto de portada al 8-M. Així ha estat excepte a l’ABC, que s’estima més posar gran una imatge de Puigdemont al Parlament Europeu que ja has vist cent cops, en lloc de les fotos més plàstiques i vives de les protestes del 8-M. Com que tots els jutges, des del Suprem al Constitucional, han dit que no hi havia mani, l’ABC ha acatat la sentència més que ningú, què s’han cregut aquestes feministes, comunistes, bolivarianes.
Per tant, la tria del titular principal de portada (que és el que compta, que no s’enganyi ningú amb les fotos del 8-M, per més grans que es vegin), la tria queda entre Bárcenas i Puigdemont. Excepte per a El País, que titula una cosa confusa sobre un embolic administratiu que afecta els primers 11.000 milions en ajuts postpandèmia. És com titular amb l’empat de l’equip local si pots fer-ho amb la derrota per golejada humiliant de l’etern rival. Esclar que el tema és important, però donar-li tanta solemnitat a una altra trifulga entre els socis del govern espanyol… potser no n’hi ha per a tant.
Guanya Puigdemont 4 portades a 3. Per què el suplicatori dels eurodiputats de Junts té més tracció que la corrupció del Partido Popular a El Mundo, l’ABC i La Vanguardia? Malgrat que el PP ha estat partit de govern a Espanya i ho tornarà a ser (amb perdó). Doncs es poden aventurar unes quantes raons. Primera, és més novetat i més emocionant el suplicatori que unes altres acusacions de corrupció del PP, que tothom té ja molt coll avall. Bárcenas només confirma el que es dona per descomptat. En canvi, inquieta més la “qüestió catalana”, encara viva i tallant, que suma victòries cada cop que passa per institucions i tribunals no espanyols.
Segona, Puigdemont permet indignar a la parròquia espanyola sencera. La corrupció del PP no, perquè uns ploren i altres riuen. No hauria de ser així, però la realitat és la que és. Tercera, aquest nou cas dels catalans facilita fer passar més d’amagatotis el judici a la caixa B del PP i permet denigrar a Podemos com a soci traïdor i vendepatrias dels socialistes. Tots aquests motius poden explicar les portades d’El Mundo i l’ABC però no la de La Vanguardia —que avui torna a coincidir amb la dreta impresa madrilenya—. En aquest cas, en la tria de portada pesa un factor que l’has vist documentat aquí: la inquina a l’exiliat Carles Puigdemont i el que representa, que el diari barceloní no fa cap esforç per amagar.
