Portades: El Parlament i el Govern es tornen a rebel·lar

Aquest dimarts a les 22:16, aquest diari publicava l’editorial, en què el director d’aquesta santa casa comenta com n’és de difícil que Laura Borràs, presidenta del Parlament, no ofengui la sensibilitat constitucional de jutges i fiscals de manera que considerin com a desobediència l’aturada de la cambra. Increïblement, el director s’equivocava. Mitja hora després de l’esmentat editorial, l’ABC difonia a Twitter la seva portada, on es llegeix aquest títol: “La Generalitat i el Parlament, en rebel·lia”. L'acompanya una foto del Govern al Pati dels Tarongers en clara actitud de desfilada militar. Mare meva. El tabloide monàrquic ha decidit que desobediència no és prou paraula per descriure l’actuació del Parlament i del Govern (acusat de fer un decret per incomplir el 25% de castellà) i tria rebel·lió. Aviam, cometen rebel·lió els qui s'aixequen en armes contra un govern legítimament constituït. No és qualsevol cosa. Cal alçar-se violentament i pública, segons la llei. Si ets independentista, però, et fan rebaixa i n’hi ha prou que t’aixequis de la cadira o que la violència sigui “postmoderna”, que és quan algú se sent agredit íntimament o no ben obeït, fins i tot mal complagut o mirat amb odi. En fi. Podria ser que l’ABC faci servir rebel·lió en sentit general —resistència a l’autoritat, al superior jeràrquic, etcètera— però és dubtós coneixent els antecedents del diari, favorable a la penúltima i antepenúltima rebel·lions de debò que Espanya ha patit i a les consegüents dictadures, que sumen 47 anys, el 40% de la història de la capçalera. És un diari que en sap, de rebel·lions. Cal esperar que aquest cop l’estament judicial, tan excitable, mantingui la sang freda i no s’ho agafi de la mateixa manera que el tabloide monàrquic. Esperar contra tota esperança, que deia sant Pau.

En aquest context de rebel·lió, diguem-ne, fàcil, és estrany que l’ABC —ni cap de les portades de Madrid o Barcelona— no es faci ressò de l’assalt a l’Ajuntament de Llorca (Alto Guadalentín, Múrcia, 96.238 habitants) per unes 30 persones, que van desbordar la línia d’agents de policía espanyola i local cridant "¡Hijos de puta!" i "¡Vamo pa’ dentro!", entre altres adagis llatins. Es coneix que la sensibilitat del tabloide monàrquic per les rebel·lions és molt selectiva. El ple municipal havia d’aprovar una moció que limita la creació de macrogranges o l'expansió de les que ja hi ha. Per evitar-ho, els energúmens, encapçalats per un senyor vestit amb una jaqueta de camuflatge (“paramilitar”, si vols salpebrar-ho de violència postmoderna), empaitaven els regidors d’esquerra. Podem parla de “versió porcina de l’assalt al Capitoli”. Certament, el vídeo dels aldarulls ho recorda vagament. La realitat, però, és que els assalts de gent emprenyada a edificis són tots semblants.

Un altre tema freqüent en moltes portades d’avui és l’èxit del govern espanyol en aplegar els vots necessaris per aprovar al Congrés la reforma de la reforma laboral pactada amb gairebé totes les patronals tret de la CEIM, la de Madrid, i de Foment del Treball. Podríem classificar els diaris que en parlen en dos blocs. Un, el dels que posen el dit a l’ull a ERC dient que el govern espanyol ja no necessita els seus vots (El Mundo, El Periódico). L’altre, els diaris que expliquen el cas de manera més amable per als republicans (El País, La Vanguardia, La Razón) i diuen que la Moncloa ja se’n surt amb els vots de Ciutadans i la Unió del Poble Navarrès. Una anàlisi molt detallada de totes aquestes maniobres i del que hi ha en joc políticament la pots llegir a la columna de la Pilar Velasco, que ahir es va estrenar en aquesta santa casa.

El País publica unes cartes adreçades a Vladímir Putin, on tant els Estats Units com l’OTAN li proposen uns acords de desarmament. Se sabia que aquestes respostes escrites existien i, més o menys, el seu contingut. Però no se n’havien vist els documents. És una exclusiva mundial. Enhorabona.

ABC