Unes quantes portades obren avui amb la fotografia de l’acte on 300 entitats patronals i empreses han demanat que el proper Govern es concentri en la recuperació econòmica i també han rebutjat els aldarulls d’aquests dies passats. Aquesta foto és d’un enorme contrast amb les imatges dels dies de bullanga. Es tracta de tota una altra cosa: un grup assegut de senyors amb vestit i corbata —i alguna senyora—, tots darrere de qui feia de portaveu, el president del Foment, la patronal més gran. L’escenari és l’Estació del Nord, que impressiona força per la blancor, l’endreç i la disposició tan harmònica dels participants. Recorda ara les fotos del aldarulls. Res a veure.
La diferència entre les imatges és també una metàfora de la gran distància entre els actors d’una i altres fotografies. Uns i altres presenten les seves demandes i exigències —uns al carrer, els altres a l’estació— i entremig hi ha un espai enorme que caldrà recórrer, cadascú en direcció a l’altre, si poden superar la sordesa i la indignació que ara els té agafats. Les grans fotos de l’acte patronal d’ahir suggereixen, per contrast amb les dels avalots, una llunyania enorme entre els seus protagonistes.
Potser els més optimistes hi saben veure el punt de partida d’una conversa deguda i necessària entre tots. Potser aquest Govern al que ja se li exigeixen superpoders taumatúrgics la pot facilitar, promoure, mediar i, fins i tot, protagonitzar. El vicepresident Pere Aragonès, que és l'únic aspirant possible a presidir aquest Govern dels miracles, en un altre escenari i moment, però també ahir, va pronunciar una conferència en aquesta direcció. L’únic diari que ho recull en portada és El Punt Avui. És tot un altre contrast que la resta de diaris de Barcelona no s'hagi mirat aquest acte com a candidat a portada. Perquè és l’única resposta que la política va donar ahir a uns i altres.
