El Periódico i l’Ara han estat més valents que La Vanguardia i El País i publiquen en portada dues fotografies que també retraten l’Europa actual. La de l’Ara mostra, amuntegats en una nau rònega i desballestada de Kalamata, Grècia, als 104 migrants supervivents del naufragi d’un vaixell que fugia de Líbia. De moment, s’han comptat 79 morts. Hi ha desenes de desapareguts. A la foto d’El Periódico s’hi veu el moment en què desembarquen un dels rescatats fet un santcristo. La mateixa Europa que amb una mà obre la porta als refugiats ucraïnesos es tapa els ulls amb l’altra si es tracta de immigrants africans o del Pròxim Orient. També és la teva Europa. El País i La Vanguardia s’han estimat més publicar unes fotos on es veu als immigrants sobre la coberta del iot privat que els va rescatar. Són imatges esterilitzades, buidades del drama, menys acusadores, gens molestes. No punxen. Les portades de l’ABC, El Mundo, i La Razón no en diuen res, ocupades com estan en justificar i emblanquinar els pactes del PP amb Vox. Potser pots compartir la queixa d’Alexandra Schwartzbrod, a l’editorial de Libération, el diari progre francès: “si no és per motius humanitaris, que sigui per una qüestió de seny: la nostra política de no acollir la immigració no funciona. No dissuadeix els aspirants de venir cap a Europa a provar sort: els mata”.
La portada d’El Mundo posa dues o tres marxes enrere. Dimecres aixecava la bandera del pacte de govern PP-Vox a la Generalitat valenciana com a model per la resta d’autonomies on la dreta depén de la ultradreta per governar: Balears, Extremadura, Múrcia. Aquesta no era la idea d’Alberto Núñez Feijóo, que volia esperar als resultats de les eleccions generals del 23-J per decidir o, si més no, anunciar, els pactes amb els ultres. Algú ha avisat a El Mundo, que aquest dijous diu que el model de València no és generalitzable —escalable en diuen ara els pedants—, que Vox no ocuparà “àrees sensibles com Igualtat”, que a Múrcia no es repetirà i que Feijóo ha confegit unes llistes electorals amb “fitxatges de Ciutadans i perfils gestors”. Aquesta mateixa narrativa és la que fa servir l’ABC per obrir portada amb un pòster electoral. No es tallen gens: Feijóo somriu fent el gest d’“entesos”amb el polze i Marta Rivera de la Cruz, la segona de la llista per Madrid, és presentada com “exconsellera del govern d’Ayuso a proposta de Ciutadans”. La Razón rebla el clau i afirma que la candidata del PP a la presidència d’Extremadura “no cedirà als de Santiago Abascal”, etcètera. Ja ho veurem. El País contraataca amb declaracions del mateix Abascal (“cap suport al PP serà de franc”) i explica que les llistes de Feijóo van carregades de “fidels” i que “no inclouen grans fitxatges”. Semblen diaris de països diferents.
L’Ara obre amb les conseqüències de l’acord de govern PP-Vox a València: asfixiar el valencià, especialment a l’escola. Carlos Mazón, candidat del PP a presidir la Generalitat, ja ha dit a la Cope que eliminarà l'Oficina de Drets Lingüístics, els assessors que ajuden les escoles a incrementar l'ensenyament en valencià i qualsevol política d’igualtat lingüística. A les Illes, Vox també ha posat sobre la taula la minorització del català. És un avís que, si la ultradreta ha de donar suport a Feijóo perquè arribi a la Moncloa, exigirà que s’adopti la política de fer un problema de la llengua catalana. De moment, l’Ara és l’únic diari de Barcelona que es cuida de parlar de la cosa en portada. Alerta també a La Vanguardia, que l’1 de juny va iniciar la tradicional maniobra de posar el vaixell a sotavent del previsible guanyador, una evolució que se sol executar amb una destresa i discreció fascinants, úniques. Aquest dijous regala a Feijóo un títol amb musica de violins: “no accepta ‘lliçons’ [del PSOE] pels acords amb Vox”. En fi. Què et pensaves? Un diari, a Espanya, no es manté viu 145 anys en les mateixes mans perquè sí. Com els vots de Vox, no surt de franc.
