El govern de coalició PP-Vox a la Generalitat valenciana deixarà el valencià a la corda fluixa. Això és el que es desprèn de les pistes que està donant el futur president, el popular Carlos Mazón, que està negociant amb l’extrema dreta el desplegament de l’acord programàtic, que faran públic previsiblement aquest dijous. Un dels elements nuclears de l’entesa serà la matèria lingüística i, en aquest sentit, Mazón ha anunciat aquest dimecres que té la intenció d’eliminar l’Oficina de Drets Lingüístics, a la que s’ha referit com l”Oficina de Policia Lingüística”.

A l’espera de saber els detalls de l’acord programàtic entre el PP i Vox, Mazón ha criticat la feina d’aquesta oficina creada el 2017 pel govern PSOE-Compromís-Unides Podem per vetllar pel compliment i l’aplicació de la normativa legal sobre l’ús de les llengües oficials al País Valencià i, a la vegada, canalitzar les queixes, suggerències i consultes de la ciutadania “per discriminació lingüística”. En aquest sentit, en una entrevista a la Cadena COPE,  el líders dels populars al sud del Principat defensa que s’ha d’eliminar “l’exèrcit d’assessors lingüístics nomenats a dit”, restituir la figura dels inspectors educatius i finalitzar el que ha anomenat “procés a la valenciana” que, al seu entendre, l’esquerra fa vuit anys que promou al País Valencià; així com s’ha proposat “treure la ideologia de les aules”. El president dels populars valencians també ha lamentat el requisit lingüístic a la sanitat, on per consolidar una plaça de metge, ha dit, “val el mateix el valencià que el doctorat en la teva formació”.

En la mateixa entrevista, Mazón ha afirmat que té “la persona” que hauria d’assumir la conselleria d’Educació en l’imminent govern, suggerint que caurà a mans del Partit Popular, i no de Vox, tal com s’havia especulat provocant alarma en alguns àmbits. En qualsevol cas, l’eix de la llengua i la matèria educativa serà un dels camps de batalla del PP i Vox. En l’esquemàtic principi d’acord que els dos socis van explicar aquest dimarts se situaven cinc eixos programàtics. El primer es titulava “Llibertat perquè tots puguem escollir”, en referència a l’escola concertada; i el quart, “Senyes d’identitat, per defensar i recuperar les nostres senyes d’identitat”, al·ludint la predominança del castellà per sobre del valencià.

La importància dels moviments al País Valencià s’hauran d’analitzar també com a banc de proves del que pot succeir a tot l’Estat si el PP i Vox guanyen les eleccions generals del 23 de juliol. D’entrada, i pensant en el pla per a Catalunya, Alberto Núñez Feijóo ja ha plantejat que recuperarà el delicte de sedició, derogat pel govern central i Esquerra, endurirà el de malversació i contempla augmentar la inspecció educativa per fer complir el 25% del castellà a les aules en les quals les famílies ho hagin demanat.