Portades llagrimoses i revolucionades del Trio de la Benzina, d’una ràbia solemne per l’aval del Congrés a la tramitació de la proposta de llei d’amnistia, que ha sumat els 178 diputats de l’anomenada “majoria plurinacional” de la investidura. Només se n’ha despenjat el diputat de Coalición Canaria. El Mundo ganyola perquè Junts ha criticat els jutges “davant la passivitat del govern espanyol”. Què volen? El Congrés dels Diputats és el lloc per fer aquests pronunciaments i molts més. D’altra banda, no cal que s’inquietin, que els jutges ja se saben defensar solets, com mostra la iniciativa del magistrat Manuel García-Castellón des de l’Audiència Nacional, que ja ha imputat per terrorisme Carles Puigdemont i Marta Rovira per treure’ls de la llista de beneficiaris de l’amnistia. L’ABC denuncia que Pedro Sánchez no hi era —traducció: és un cobardón— i La Razón tria una frase pomposa i solemne d’Alberto Núñez Feijóo des del faristol.
L’Ara obre la portada amb una sinopsi en nou paraules dels següents capítols d’aquest serial parlamentari: el PP sotmetrà el tràmit legislatiu a una muntanya russa d’entrebancs que riu-te’n tu de les proves de Tom Cruise a Mission: Impossible. La Vanguardia i El Punt Avui, en canvi, es queden festejant “el primer pas”, com coincideixen en anomenar l’esdeveniment d'aquest dimarts. Es fa estrany no veure a La Vanguardia el clàssic títol esterilitzat model “uns diuen A, però els altres diuen B”. El Periódico considera, com l’ABC, que “el primer pas” no és només l’acceptació de la proposta de llei sinó que ja avança el següent pas, el referèndum —és el que han dit els portaveus de Junts i d’Esquerra per mantenir escalfada i emocionada (“ho tenim a tocar”) la seva base. El Periódico, però, és l’únic diari que no obre la portada amb debat parlamentari sobre l’amnistia. El País també es queda en el mer moment processal, en el "debat d'alta tensió", etcètera.
El drama de les portades d’aquest dimecres és que, a la vista dels entrebancs que prepara el PP a l’amnistia, les portades que venen no seran gaire diferents. Fa por només de veure tot el que queda per passar. D’entrada, el PP pot presentar una esmena a la totalitat amb text alternatiu a la llei d'amnistia, que obligaria a celebrar un altre ple per debatre-la i votar-la. Al febrer, l’amnistia arribarà al Senat, on el PP té majoria. Aprofitant l’avinentesa, els seus senadors ja han aprovat una reforma exprés del reglament de la cambra alta per allargar la tramitació fins a dos mesos. La mesa també demanarà informes al Consell d’Estat i al Consell General del Poder Judicial. Al CGPJ són majoria els jutges alineats amb el PP i el resultat de l’informe és descriptible.
A sobre, Feijóo ha anunciat una comissió d’investigació al Senat per conèixer la lletra petita de la negociació entre el PSOE i Junts a Suïssa. Ho vol saber tot. “Qui són els mediadors, quant cobren, quin és el contingut i abast de la negociació”, ha dit. També pretén que hi comparegui tot l’equip de mediadors. A aquestes accions dilatòries cal sumar-hi el recurs al Tribunal Constitucional i la croada dels jutges patrocinats pel PP —ja l’han iniciat ells solets— i tota la gresca que promourà el PP al Parlament Europeu. Portades com les d’aquest dimecres en tindrem moltes, més que versions de Mission: Impossible.
