Esquerra Republicana i Junts per Catalunya han posat en relleu aquest dimarts la transcendència de la llei d'amnistia durant el debat de la presa en consideració de la proposició de llei registrada pel PSOE. Gabriel Rufián, portaveu dels republicans a la cambra baixa, ha advertit que a Catalunya “estem preparats per guanyar o per perdre un referèndum” i s'ha preguntat “què passarà d’aquí a quatre anys”. Des de Junts, Josep Maria Cervera, diputat per Girona, ha subratllat que l’amnistia “ajudarà a obrir” la via de “la negociació entre dues nacions, l’espanyola i la catalana, de tu a tu”.
Junts obre una “finestra d’oportunitat 300 anys després” i reivindica una feina “de país”
En nom de Junts per Catalunya, Josep Maria Cervera ha subratllat que l’entrada a escena dels juntaires després del 23-J “ha obert una finestra d’oportunitat 300 anys després per poder centrar el conflicte des de l’origen i generar l’escenari necessari per iniciar una negociació política”.
Cervera ha etzibat a Esquerra que la feina que ha fet Junts ha estat “de país” i no “una fita més en el camí que alguns van iniciar pel seu compte amb els indults i la reforma penal buscant perdó i acceptant la injustícia de reconèixer que l’1 d’octubre era delicte, deixant camp per córrer a l’activisme polític de la judicatura i cap oportunitat pels acusats per terrorisme pel Tsunami, ni per la secretària general d’Esquerra, ni pel president a l’exili, ni per molts altres”.
L’amnistia: una “mesura necessària” que “no va de perdó ni de convivència”
El diputat de Junts ha reivindicat que l’amnistia “no és cap mesura de gràcia” i l’ha presentat com “una mesura necessària que sorgeix de l’acord entre demòcrates per acabar amb la judicialització de la política que ha comportat el patiment de moltes persones”. Ha proclamat que l’amnistia “en cap cas significarà que el nostre poble oblida i perdona” ni serà “una renúncia a la independència de Catalunya” i ha insistit que “no va de perdó ni de convivència”, sinó que “va de reparar una injustícia” i de “fer justícia”, aquella que “no han fet els jutges i tribunals que han primat la unitat de la pàtria abusant del dret penal per castigar la dissidència”.
Sobre l’advertència del PP de recórrer a Europa, ha sigut clar: “Allà els esperem, Europa és el terreny de joc de Junts”. I ha aprofitat per apuntar que “alguns dels que més criden i gesticulen”, els que “han polititzat la justícia, allunyant-se dels estàndards del dret europeu”, seran “els principals beneficiats d’aquesta amnistia”, ja que evitaran sotmetre’s “a l’escrutini dels tribunals europeus”.
Ha destacat que la tramitació de l’amnistia és “un reconeixement a l’error d’haver judicialitzat el conflicte polític” i ha conclòs la seva intervenció deixant clar que “l’amnistia ajudarà a obrir una via molt difícil: la de la negociació entre dues nacions, l’espanyola i la catalana”. Una negociació que ha catalogat “de tu a tu per decidir el nostre futur”, un futur que, per Junts, “només pot ser el d’una Catalunya lliure”.
ERC avisa: “Ai, amic, què passarà d’aquí a quatre anys?”
En el seu discurs, Gabriel Rufián, portaveu d’ERC al Congrés, ha presentat l’amnistia com “una solució política” que “salda un deute amb Catalunya” i ha anat un pas més enllà: “A Catalunya estem preparats per guanyar o per perdre un referèndum. I vostès?”. Ha recordat que “fa quatre anys un ple com aquest era impossible” i ha deixat una pregunta en l’aire: “Ai, amic, què passarà d’aquí a quatre anys?”.
Rufián recrimina a Feijóo que tingui “els nassos” de parlar de corrupció i de frau electoral
Tanmateix, en el seu discurs s’ha dirigit gairebé íntegrament a Alberto Núñez Feijóo. Li ha recriminat que tingui “els nassos de parlar de corrupció” afirmant que l’amnistia és corrupció política i li ha llegit un llistat de casos de corrupció que afecten el PP. També ha censurat que tingui “els nassos de parlar de frau electoral” per una llei que “pot agradar molt poc, molt o regular”, però que és “una llei aprovada per la immensa majoria d’aquest hemicicle”, cosa que “és de primer de democràcia”.
El portaveu republicà ha reivindicat que l’amnistia “sí que estava al programa electoral d’Esquerra Republicana” i ha recordat que “durant 40 anys s’han aprovat molts pactes i moltes lleis que no estaven a programes electorals”.
També ha respost directament a Feijóo, que li ha preguntat (tant a ell com a Míriam Nogueras) si, amb l’amnistia, se sentirà “més unit a Espanya que mai”: “No, igual. No és cap notícia. De fet, és una imposició: a mi ningú m’ha preguntat si vull ser espanyol o si no vull ser-ho, igual que molta gent a Catalunya”.