Sessió marcada per les referències a Antonio Tejero i Benito Mussolini, per les acusacions d’uns i altres de mals demòcrates i no pas pel motiu de fons: una norma que ha de reparar la persecució judicial a independentistes. Alberto Núñez Feijóo ha arribat a dir aquest dimarts que el debat sobre una llei d’amnistia ha introduït al Congrés dels Diputats “la sessió més trista i més decadent” des de l’intent del cop d’estat del 23-F. Ha estat una de les primeres paraules que el líder del PP ha pronunciat aquest dimarts, una forma de marcar el llistó d’un discurs carregat d’irritació contra la norma que repara la persecució judicial a independentistes, en el qual ha acusat també el PSOE de "corrupció política". La cambra baixa ha celebrat el debat de la presa en consideració de la llei d’amnistia en una sessió carregada de retrets, alguns insults i uns discursos en què els uns als altres s’acusen de poca qualitat democràtica.
Per molt que Patxi López —l’encarregat del PSOE de defensar una proposició de llei que duu segell socialista— hagi preparat amb el seu equip una estratègia de debat basada en la no-confrontació amb el PP, Alberto Núñez Feijóo ha optat per incendiar el debat, i ha comparat l’amnistia amb el 23-F. Ha definit la norma com “una vergonya nacional i internacional” i ha lamentat que la llei implica un “retrocés democràtic inèdit” i una “humiliació al poble espanyol”. Feijóo ha considerat que no és just “imposar l’amnèsia col·lectiva a 48 milions d'espanyols”, “deixar en paper mullat el discurs del cap de l’Estat del 3 d’octubre”, en què Felip VI va avalar que s’estomaquessin els votants de l’1-O, i “permetre que reescriguin la història de la nostra democràcia els qui volen acabar amb ella”.
“Precedents perillosos”
Durant el seu discurs, el líder del PP ha sostingut que aquesta llei “estableix diversos precedents perillosos” perquè “els espanyols ja no som iguals davant la llei”. Dirigint-se al PSOE, s’ha plantejat si queda a la bancada socialista “indici de vergonya de saber que votaran contra els seus compromisos, el seu programa electoral, la seva biografia política i el nostre estat de dret”. “No deien que la convivència a Catalunya ja estava resolta?” s’ha preguntat, i ha assenyalat que “amb l’amnistia, no es resol cap problema a Catalunya, sinó que s’estén el problema al conjunt d’Espanya”. Ha avisat que, si no reben tota la informació sobre les negociacions a l’estranger, el PP impulsarà una comissió d’investigació i no la tancaran fins que compareguin tots i ho sàpiguen “exactament tot”.
Al·ludint als partits independentistes, Feijóo ha subratllat que “l’independentisme està d’enhorabona” perquè l’amnistia “ara és perfectament vàlida” i els arguments per oposar-se a un referèndum “queden invalidats pel mateix govern espanyol”, ja que “la paraula del govern espanyol ja no té valor”. Ha destacat que “mai l’independentisme havia tingut menys suport popular”, però ha trobat “una drecera per aconseguir els seus propòsits: la manca d’escrúpols de Pedro Sánchez”.
El PSOE utilitza l’amnistia del 1977 per justificar l’amnistia del 2023
L’equip de Patxi López preparava per aquest dimarts una intervenció carregada de calma, amb la no-confrontació amb Feijóo com a eix principal de la seva estratègia. El portaveu del PSOE en aquesta cambra ha estat l’encarregat d’obrir la llauna del debat, en tant que la proposició de llei de l’amnistia porta únicament el segell socialista. “Entre l’esperança i la por, per a nosaltres l’amnistia forma part de l’esperança, perquè la llei és la crida de la il·lusió pel retrobament”, ha arribat a dir. I ha incorporat un element no gaire explotat en l’argumentari del PSOE per impulsar una norma que repara la persecució judicial a independentistes: l’amnistia del 1977 és la demostració que la del 2023 és constitucional.
Perquè, tal com ha reflexionat l’exlehendakari, seria del tot contradictori de la Constitució del 1978 esmenés la llei d’amnistia de 1977, que és el ‘Big Bang’ de la carta magna espanyola i de la Transició. “No es pot defensar que la Constitució del 1977 va fer-se per sentit d’Estat i que l’actual és una humiliació”, ha afegit Patxi López. La resta de l’argumentari del PSOE aquest dimarts ha anat en la mateixa línia que durant les passades setmanes: els indults marquen el camí de la “convivència”, i l’amnistia és una passa més.
Mussolini, penjar pels peus i la guillotina
Patxi López ha acusat també al PP de participar en una espiral de violència verbal impulsada per Vox, i ha recordat que Santiago Abascal va avisar Pedro Sánchez que en algun moment la ciutadania espanyola voldrà “penjar-lo dels peus” com es va fer amb el dictador Benito Mussolini. En la seva defensa, el líder del partit d’extrema dreta ha ensenyat una imatge amb el cap de Mariano Rajoy en una guillotina i darrere alguns dirigents socialistes; argumentant que hi ha imatges que circulen per internet que també haurien de denunciar-se davant la Fiscalia.
Junts i la “finestra d’oportunitat 300 anys després”
En nom de Junts per Catalunya, Josep Maria Cervera ha subratllat que l’entrada a escena dels juntaires després del 23-J “ha obert una finestra d’oportunitat 300 anys després per poder centrar el conflicte des de l’origen i generar l’escenari necessari per iniciar una negociació política”. Cervera ha etzibat a Esquerra Republicana que la feina que ha fet Junts ha estat “de país” i no “una fita més en el camí que alguns van iniciar pel seu compte amb els indults i la reforma penal buscant perdó i acceptant la injustícia de reconèixer que l’1 d’octubre era delicte”.
ERC i la solució política que "salda un deute" amb Catalunya
Per part d’Esquerra Republicana, el seu portaveu al Congrés, Gabriel Rufián, ha arguït que l’amnistia és “una solució política que salda un deute amb Catalunya” i ha retret a Alberto Núñez Feijóo que “tingui els nassos” de titllar-la de “corrupció política”. Ha reivindicat que aprovar una llei “per la immensa majoria” de l’hemicicle “és de primer de democràcia” i ha insistit en la voluntat de celebrar un referèndum. “A Catalunya estem preparats per guanyar o per perdre un referèndum, i vostès?”.