És un fulletó, un culebrot. Les portades d’aquest dimecres, en obrir amb el nou pla legislatiu del govern espanyol per aprovar la reforma del Tribunal Constitucional (TC), confirmen que estan vives les hostilitats entre el l’equip del TC, el Consell del Poder Judicial (CGPJ) i els parlamentaris del Partit Popular, contra el Legislatiu i l’Executiu espanyols. Pas mal. Al Govern i al Parlament ja els van atropellar així el 2017. El Constitucional, amb els sis vots de la majoria conservadora contra els cinc del bloc progressista, en acceptar el recurs d’empara del PP, va prohibir al Senat que tramités la norma en què dues esmenes sobre el mètode de renovació del mateix TC es van introduir en la reforma del Codi Penal que deroga el delicte de sedició i rebaixa la pena per malversació sense ànim de lucre. Per al PP, el tràmit conjunt i per la via ràpida de normes que no tenen relació entre elles, sense els informes d’òrgans consultius ni debat en el ple, vulnera els seus drets parlamentaris. El tràmit parlamentari era ben legal però, per alguna raó, el TC intervé per vetar al Senat que cursi una llei dissenyada justament per obligar la renovació de jutges del mateix TC amb el mandat caducat i que no volen plegar. Aquesta reforma ja s’havia aprovat al Congrés. El president del Senat, Ander Gil, ha acatat l’ordre, però també ha deixat un missatge: “La democràcia sempre s'obre pas”. És a dir, continuarà.
És gros. És una esquerda seriosa en l'Estat de Dret. Als diaris hi ha dues grans maneres i/o actituds a l’hora d’explicar el desori. Ja les saps. El Trio de la Benzina presenta l’operació del PP com una defensa de principis bàsics de la democràcia (separació de poders, imperi de la llei sobre tot i tothom, independència judicial, etcètera). Alhora, pinta les reformes com un “assalt al Constitucional” (alternativament, com un “assalt a la justícia”) en termes tals que, si canvies “Constitucional” per “dona”, t’apareix retratat un violador en sèrie. Aquest dimarts, a més a més, la Comissió Europea ha avalat la postura de la majoria conservadora del Constitucional i els seus aliats: en una reforma de pes com aquesta calia consultar les parts interessades —Poder Judicial, Consell d’Estat, Fiscalia, etcètera—. D’aquí ve que l’ABC i El Mundo s’arrapin com micos a la liana del pronunciament de Brussel·les.
La resta de diaris procuren posar-se de perfil davant del dictamen de la Comissió Europea i remarquen als seus títols la nova estratègia del govern espanyol per desbloquejar la renovació del Tribunal Constitucional. “El Pla B”, en diu El País. De la mateixa manera, podien haver obert portada dient que la Comissió Europea posa taps a la iniciativa del govern espanyol, que no és una notícia menor: equival a un gol encaixat per la Moncloa. Un d’inesperat. Un més. En canvi, els diaris més governamentals, s’estimen més xiular i mirar al sostre i trompetejar que el govern espanyol i els seus aliats no abaixen la bandera i tornaran a introduir a les Corts la legislació per desbloquejar el Tribunal Constitucional per altres vies. Si fóssim anglesos o bascos, tan aficionats a apostar sobre gairebé tot, quina seria la tendència? Apostar contra el govern o a favor del govern? Ves guipant les portades una per una i fes la teva juguesca.