Ja ho diu el refrany, tant d'anar el càntir a la font, arriba que es trenca. La desconsideració de Junts per Catalunya amb l'exconseller d'Economia i Finances Jaume Giró ha acabat provocant la seva ruptura amb el partit, del qual abandona amb caràcter immediat el comitè executiu i la seva acta de diputat. Ho fa sense rebaixar gens ni mica que la seva decisió és eminentment política i per discrepàncies amb la línia que segueix Junts per Catalunya, partit al qual es va afiliar a començaments del 2022, sent conseller de la Generalitat i pensant que havia de fer un pas més en el seu compromís polític. El seu actiu era tan important que va ser el vocal més votat pels militants de Junts al congrés d'aquell any. El seu malestar no deixa lloc a dubtes en el comunicat que ha fet públic: "He pres la decisió de deixar l'escó i la política activa perquè considero que en aquest moment no estic en condicions de donar al partit el que espera de mi, ni tampoc les orientacions actuals del partit no coincideixen amb la meva manera d'entendre la situació actual que viu Catalunya ni amb la política que crec que convé i necessita el país".

Considerat el líder o el referent del sector denominat pragmàtic, és evident que la seva marxa ha causat convulsió al si de Junts, sobretot en els càrrecs institucionals del món municipal. Giró era l'home que apostava el 2022 per continuar al Govern, quan Junts va fer aquella inopinada consulta pública a la militància sobre si havia d'abandonar el Consell Executiu presidit per Pere Aragonès i que va tenir una participació del 79%, amb un 55,73% en contra de continuar i un molt significatiu 42,39% a favor de romandre al Govern. De raons per anar-se'n n'hi havia, certament. Però per quedar-se també. En el fons, eren dues mirades diferents sobre com és més útil un partit polític, si empassant-se algun gripau però ocupant parcel·les de poder institucional per intentar transformar les coses que vol canviar, o ser contundent amb les discrepàncies, anar-se'n a l'oposició i des d'allà mirar de recuperar el suport i la confiança de l'electorat que t'havia desplaçat de la privilegiada primera posició de la política catalana.

Avui, amb la decisió de Jaume Giró, hi perd Junts, mancat com està de persones capaces de projectar-se en un espai de l'electorat al qual abans arribaven Artur Mas, Xavier Trias o el mateix Giró

Allò va deixar les seves ferides, tot i que mai no s'hagi volgut verbalitzar en públic, i la cúpula de Junts no es va sentir còmoda amb l'envit de Giró. Així, de manera ostensible, va ser gradualment apartat: va quedar fora de la permanent de Junts, de la direcció del grup parlamentari al Parlament i desplaçat de la responsabilitat de la línia econòmica de Junts. El seu paper es va fer, inevitablement, petit i, per contra, pedagògicament, des de diferents parcel·les es demanava a Junts més dosis de pragmatisme per esdevenir una alternativa sòlida al PSC. "Catalunya viu avui, per diverses raons, en una cruïlla decisiva i la política és, massa sovint, excessivament tàctica. Es prioritzen els interessos de partit per sobre dels del país, i això dificulta la col·laboració entre les forces principals i, de passada, el benestar i el progrés del país". "No he estat mai enlloc per escalfar la cadira. I tinc, en aquest moment de la meva vida, el privilegi de poder continuar sent fidel a aquests principis", escriu, expressant que després d'un any d'inaugurada la recent legislatura, la seva permanència com a diputat i membre de l'executiva podia acabar sent el que no volia ser.

El currículum de Giró a la vida civil era un actiu excepcional en un món tan mancat d'excel·lència com és la política, on l'exigència i l'autoexigència existeix amb comptagotes. Només el temps dirà si la seva marxa de la vida pública és definitiva o no, i si abordarà en el futur noves oportunitats per implicar-se en la vida pública. No es tanca cap porta quan assenyala que la seva vocació de servei continua intacta. Però serà amb una guia política diferent: "Em sento profundament identificat amb els valors, la cultura, el tarannà i la manera de fer que han construït els fonaments de la nostra nació". Avui, amb la seva decisió, hi perd Junts, mancat com està de persones capaces de projectar-se en un espai de l'electorat al qual abans arribaven Artur Mas, Xavier Trias i Jaume Giró, i avui el primer està apartat voluntàriament amb discrepàncies també no petites, el segon està jubilat després de guanyar les municipals a Barcelona i ser apartat per un pacte antinatura de PSC, comuns i PP, i Giró inicia una nova etapa.