Gairebé totes les portades s’apunten a la interpretació Moment Zero o, més ben dit, Moments Zero, en plural, perquè són diversos i variats. Els indults són l’inici d’un seguit d’etapes, d’èpoques, d’edats, totes històriques, una mica com quan el procés. Pel Trio de la Benzina, el perdó del govern espanyol és una claudicació i/o una irresponsabilitat que torna a deixar les coses com al 2017. És a dir, ho veuen com un Moment Zero, sí, però que abocarà a l’amnistia i el referèndum que mataran Espanya. Pitjor encara, els independentistes indultats continuen essent independentistes! No s’han curat! Valga’m Déu. La conclusió —si més no la que s’intueix dels títols de les portades— és que aquesta és la prova que els nou indultats necessitaven més presó, perquè no només no s’han penedit de ser indepes sinó que ni tan sols han demanat perdó.
Darrera dels indults, diuen les portades esverades d’El Mundo, l’ABC i La Razón, s’amaga una ruta infernal que du a la fractura i destrucció d’Espanya. Fa gràcia com aquests tres diaris es creuen literalment la retòrica independentista, i veuen un perill real en les proclames que anuncien la imminència de la república catalana, etcètera. Sembla que aquests últims quatre anys hagin passat debades —potser només es fan l’orni. Pel mateix preu podrien agafar-se seriosament la categòrica negativa a l’amnistia i al referèndum pactat proferida per la vicepresidenta espanyola Carmen Calvo en l’última sessió pedagògica al Congrés. Però esclar, paraules per paraules, els surt més a compte creure’s que els indults són l’avantsala de la independència de Catalunya, perquè els ajuda a fabricar el papu amb què esparveren la gent. Estaràs d’acord que, a la vista del que es va esdevenir a partir de l’octubre del 2017, és més segur creure que no passara res —més aviat al contrari. Però, mira, cadascú s’espanta com vol. Aquests diaris, a més, si els hi treus el paper de Bruixa del Tren XuXú, què els queda? Publicar notícies? Meh. És més creatiu anunciar la fi d’Espanya dia sí dia no.
Pel trio de diaris, diguem-ne, del règim (sigui dit sense afany de molestar sinó de fer via), els indults són l’inici d’una bella amistat, com la de Rick i el capità Renault al final meravellós de Casablanca. És una altra variant del Moment Zero. El País s’excita amb “l’etapa del diàleg” que Sánchez “proclama” (atenció al “proclama”, tan grandiloqüent i solemne). El Periódico, més modest, parla “d’una nova etapa política” a l’avantítol, mentre que titula amb un “Sánchez se la juga” inquietant i angoixós —perquè no només la dreta mediàtica madrilenya sap fer títols punyents. La Vanguardia, avui més emfàtica i altisonant, anuncia —badum, tssss!— que “s’obre la via política per encarar el conflicte català”. És tendre veure com cap d’aquests sis diaris suara esmentats deixa anar que si el govern espanyol no hagués indultat als presos si us plau, ho hauria hagut de fer per força, com és fàcil deduir del pronunciament del Consell d’Europa d’aquest dilluns i del malaurat calvari que, Pirineus enllà, passen les decisions sobre l’1-O de la justícia espanyola.
Els diaris més propers al món indepe (sigui dit sense afany de molestar sinó de fer via) tenen dues actituds ben diferents. El Punt Avui destaca tot de coses negatives (també reals) dels indults: que són reversibles i condicionats, que no afecten l’exili, que la fiscalia i els jutges no afluixen la repressió, etcètera. Seria l’únic diari que no els veu com a Moment Zero sinó com un Zero Moment, permeti’s aquesta gràcia sense gràcia. L’Ara, al contrari, els anuncia com “el primer pas” d’una excursió “plena d’obstacles” per una carretera carregada de revolts que riu-te’n tu dels 21 de l’Alp d’Uès. La ruta —modesta: no hi figuren el referèndum ni l’amnistia— s’acaba amb les confiscacions anunciades pel Tribunal de Comptes. Vés que no s’acabi també amb un mareig de proporcions oceàniques, d’aquells que et fan canviar fins l’última pesseta.
