Les centrals nuclears a Espanya tenen previst el seu tancament escalonat entre el 2027 i el 2035. El calendari va ser pactat el 2019 entre les empreses propietàries de les centrals (Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP), l'empresa pública de gestió de residus Enresa i el govern espanyol, i està recollit en el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC). Però existeix un debat polític —l’oposició està a favor de la prolongació de la vida de les nuclears—, social i econòmic per prolongar la vida de les centrals. Tot i que hi ha partits com el PP i sectors que demanen la revisió d'aquest calendari, i el govern espanyol s'ha mostrat obert a revisar-ho si no suposa un augment del cost elèctric i es compleixen requisits de seguretat i subministrament, l'acord original i el calendari de tancament continuen vigents avui dia. La iniciativa principal per prolongar la vida de les centrals nuclears a Espanya l'estan liderant Iberdrola i Endesa, que a principis de juny van presentar una proposta al Govern per estendre el calendari de tancament pactat el 2019. Aquestes companyies argumenten que el tancament nuclear podria elevar els costos elèctrics i proposen l'extensió de la vida útil de les plantes, sempre que hi hagi una reducció d'impostos i taxes que afecten l'operativa nuclear, com la taxa Enresa i altres gravàmens autonòmics i estatals sobre residus i combustible gastat. Ara, segons El País, el Govern de Pedro Sánchez està disposat a obrir la porta a la continuïtat de l’energia nuclear, però ha posat condicions, segons explica aquest dijous El País, i la principal, és que aquesta prolongació no impliqui encarir el rebut de la llum.
Les línies vermelles de l’executiu
Segons explica el rotatiu de Prisa, la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, va comunicar per carta a Iberdrola i Endesa les condicions per considerar la pròrroga de les nuclears, i aquestes són clares i responen a tres línies vermelles: garanties del subministrament i de la seguretat, i que el cost no recaigui en els consumidors i encareixi el rebut de la llum. Segons el document al qual ha tingut accés El País, s’obre una eventual revisió del calendari nuclear, sempre que es compleixin aquests requisits. En primer lloc, Aagesen reitera que la pròrroga no pot suposar un cost extra per als consumidors. En segon terme, que han de complir-se els requisits que determini el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) en matèria de seguretat nuclear. I finalment, considera imprescindible que es garanteixi la seguretat de subministrament d'acord amb les exigències de l'operador del sistema elèctric (Red Eléctrica). Els CEO de les companyies, Mario Ruiz-Tagle (Iberdrola España) i José Bogas (Endesa), van respondre afirmativament a les exigències del govern espanyol. Segons explica el rotatiu: "A més de complir amb els requisits de seguretat nuclear i de subministrament, estimen que l'actual calendari de tancament sí que implicarà un cost afegit per als consumidors, que s'evitaria prolongant la vida d'algunes centrals".
El tsunami del Pacífic es queda en amenaça
La notícia d'El País conviu amb la fotografia que il·lustra l’altre tema principal present a la majoria de les portades d’aquest dijous: les alarmes de tsunami que van sonar en la majoria dels països costaners del Pacífic a causa del gran terratrèmol de 8,8 que va sacsejar la terra a la costa oriental de Rússia, a la península de Kamtxatka, un dels més potents viscuts aquest segle. Tot i que el megaterratrèmol va activar una cadena d’alertes globals, no es van lamentar víctimes mortals i es va quedar en una amenaça que va provocar alguns danys materials (sobretot a l’illa de Paramuixir, a l’arxipèlag de les Kurils, que és la imatge que es repeteix a diverses portades), encara que sí que va obligar a realitzar evacuacions massives en diversos països pel temor a onades gegants que no es van produir.
L’ABC és dels pocs diaris que no recull el tsunami en la seva portada, dedicada a Sánchez, que explica que ha citat l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero durant les vacances a Lanzarote "per salvar la legislatura", que passa per les negociacions amb Carles Puigdemont. L’altre tema que mana a la portada del degà de la premsa conservadora és Gaza i la fam que pateixen els palestins, que il·lustra la portada amb una imatge d’una dona embarassada que té el seu fill desnodrit en braços. El Mundo, per la seva part, dedica el titular principal de la seva portada al tancament del gran centre d’immigrants del govern espanyol a Madrid, on l’executiu havia anunciat que instal·laria 400 menors sol·licitants d’asil. El tancament ha estat ordenat per l’Ajuntament de Pozuelo, en mans del PP d’Ayuso, perquè la instal·lació no disposa de llicència d’ús residencial.
Habitatge insuficient a Barcelona i pèrdua de petits comerços
Pel que fa als diaris catalans, unitat entorn de les imatges dedicades a les alertes del tsunami i disparitat en els titulars principals de les portades. La Vanguardia el dedica a la crisi immobiliària i assegura que "Barcelona només té capacitat per construir 70.000 pisos més", i això significa que el marge que li queda a la capital catalana per aixecar habitatge nou és insuficient per atendre la demanda creixent i atomitzada. El Periódico, per la seva part, obre l'edició amb les conclusions d'un informe sobre noves dinàmiques de consum elaborat per la Fundació BBVA, segons el qual, Espanya ha perdut en cinc anys 27 comerços al dia. La venda detallista consolida la concentració que va començar després de la covid mentre es dupliquen les compres per internet, explica el rotatiu, i els supermercats guanyen pes davant els hipermercats, explica el rotatiu.
