Les portades dels diaris impresos de Madrid s’aboquen a la crisi oberta al govern espanyol per la reforma de la llei del “només sí és sí”. Els quatre estan d’acord que és molt greu i fins i tot El País descriu la situació entre els socis PSOE i Podemos com un “abisme”, una paraula que és impossible de malentendre. El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans n'ofereix quatre accepcions: “Profunditat immensa”, “situació moral o material desesperada”, “diferència molt gran” i “quantitat incalculable”, significats que s’adiuen a la situació com una coca de llardons al Dijous Gras i deixen poc espai a l’excusa o l’atenuant. El Trio de la Benzina diversifica els esforços interpretatius en tres fronts diferents, que es poden resumir en tres conceptes: “guerra interna” (El Mundo), “nervis” (ABC) i “complot” (La Razón).
Anem a pams. El Mundo mossega en els suports parlamentaris del govern espanyol i diu que els socialistes volen ara convèncer la resta de socis de la investidura per deixar Podemos a tres quarts de quinze. L’ABC carrega sobre Pedro Sánchez, que estaria tens i nerviós perquè els socis li han enrunat el pla de dedicar-se a fer campanya electoral un cop resoltes al gener diverses lleis de caire més programàtic o ideològic —bàsicament, la reforma de la sedició, les lleis del “només sí és sí” i de protecció animal, i la reforma de la llei mordassa. La Razón recorre al periodisme d'imaginació i fabrica una conxorxa de les ministres del PSOE contra les de Podemos. Si el seu afany és polsar la corda masclista podien haver titulat amb un “són coses de ties” sense embuts.
També s’ha de dir que aquest dijous tres diaris publiquen en portada fotografies de la tragèdia del terratrèmol com les que des d’aquí s’han reivindicat aquesta mateixa setmana. Les fotos de La Vanguardia, El Periódico i La Razón són de canalla rescatada viva d’entre els enderrocs. La relació entre la reivindicació suara esmentada i les portades és, amb tota probabilitat, cap. Però cal remarcar-ho. Mostrar imatges de persones que se’n surten és el millor homenatge que es pot fer a les víctimes, els més de 12.000 morts i desenes de milers de ferits —i comptant— i totes les persones que els trobaran a faltar. Els supervivents reivindiquen als que han faltat —i les portades que ens els mostren, també.
