La meitat de les portades obren amb la notícia que Pedro Sánchez ha acceptat trobar-se amb Alberto Núñez Feijóo per debatre sobre la investidura d’aquest últim. Té gràcia que aquest fet sense conseqüències en la configuració del govern espanyol sigui el tema principal i, alhora, no pugui deixar de ser-ho. El rei ha proposat el candidat del PP sabent que no se’n sortirà i Feijóo continua la comèdia que ell mateix va engegar, ara amb la participació com a estrella convidada del mateix Pedro Sánchez, president del govern en funcions. El País ho encapsula tot en l’expressió investidura abocada al fracaso, que ja ha fet servir altres cops, per posar en evidència la buidor inútil de tot plegat sense que li calgui dir que el sistema falla, que el mecanisme s’ha desllorigat i la peça que li manca s’ha d’anar a buscar fora de Madrid, lluny de les martingales dels poders institucionals i fàctics.
El Mundo i La Razón poden enredar tant com vulguin amb si l’amnistia és constitucional, si ha de passar pel Consell d’Estat o si és un preu impagable. Presentar Sánchez com un venut al separatisme, un dèbil davant del terrorisme o un traïdor a la pàtria no pot amagar la realitat que Espanya estarà un mes assistint a la farsa de Feijóo, que només pot acabar amb la ciutadania decebuda o frustrada i que probablement tampoc servirà al candidat popular per sobreviure al capdavant del seu partit. Feijóo pedala en una bicicleta sense cadena i la majoria dels diaris no ho acaba de dir. Serviria avui el títol de portada i de l’editorial que al seu dia, amb tanta condescendència, va dedicar El Periódico al president exiliat Carles Puigdemont: President, deixi-ho estar.
La portada de l’ABC, entretant, es frega les mans perquè el govern PP-Vox ha eliminat el requisit de la llengua catalana per accedir a ocupacions sanitàries del Servei de Salut de les Illes Balears. Parlar i escriure la llengua pròpia només serà un mèrit. El tabloide monàrquic presenta aquesta decisió com un avenç sanitari, amb la foto de la metgessa María García que sosté un paper on hi diu “Les llengües no salven vides”. On diu “llengües” llegeix-hi “català”, òbviament. Deu anys d’estudi i feina feixucs entre la carrera, l’examen de MIR i la residència, a més dels que sumi d’exercici professional, no li han esborrat el fanatisme anticatalà del cervell. Perquè aquesta doctora parla als pacients en alguna llengua, oi? O és que el castellà sí que salva vides? La doctora García no està sola, però. L’acompanya l’ABC, un dels diaris més actius en aquesta campanya catalanofòbica i en contra els mateixos illencs.
