Un momentet que avui el Quioscos & Pantalles s’ha de posar en context i això demana deu ratlles de paciència. Abans de l’estiu, El País va publicar una sèrie d’onze reportatges titulada “Els àudios secrets de la corrupció”. S’hi resumeix i contextualitza el contingut de diversos enregistraments fets per l’excomissari José Manuel Villarejo que impliquen nombrosos alts càrrecs del PP, especialment els exministres Jorge Fernández Díaz i María Dolores de Cospedal, que apareixen conxorxant-se amb el l’expolicia per, entre altres malifetes, destruir i/o amagar proves de la corrupció en mans de l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, o fabricar informes falsos contra Jordi Pujol, Artur Mas i polítics i organitzacions independentistes. El País en va fer notícia principal en nou portades, la primera el 16 de maig del 2022. Bé. Doncs aquest dimarts, el controvertit jutge de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, ha ordenat que s’obri una investigació específica sobre aquests àudios.
Pensaràs que el diari, aquest dimecres, en fa una festa en portada i obre a quatre o cinc columnes, com va fer amb nou dels esmentats reportatges. Per fi la justícia fa cas a la intrèpida i gallarda tasca d’investigació periodística d’El País, que en aquest territori té unes credencials magnífiques perquè el 2013 ja va publicar els anomenats papeles de Bárcenas. Doncs no. Ho publica en un retallet al final de la columna d’arribada de la primera pàgina, un racó molt poc lluït, un cul de portada. Diràs: deuen tenir informacions més importants i, per tant, ocupen millor posició i més espai a la pàgina. Potser sí. O no. El títol principal explica “la pressió” del nacionalisme rus sobre el president Vladímir Putin per a que ordeni la mobilització total contra Ucraïna. L’aital “pressió” ja fa dies que va i és notable que fins ahir no cridés l’atenció del diari espanyol de referència.
La inflació rècord també passa pel davant dels “àudios secrets de la corrupció”. El cas és que fa mesos que cada cop que es publica la dada de l’IPC es diu que és de rècord, de manera que la xifra del mes passat, que torna a ser de rècord„ no tindria tanta grapa. En fi. Publicar tan petit això dels àudios tampoc encaixa amb els costums del diari —dels diaris, val a dir, que a tots ens agrada molt lluir les exclusives, cosa que està la mar de bé—. Per exemple, surt invariablement en portada gairebé cada nova acusació que apareix —ni que el presumpte delicte estigui prescrit o poc clar— sobre abusos sexuals de clergues espanyols, l’altra gran investigació exclusiva d’El País d’aquest any, d’un calibre i repercussió semblant a la dels àudios. Per què serà que decisió del jutge García Castellón no obre el diari? Potser els que fan la portada es van ofuscar o no tenien el dia. Es fa estrany dir això d’aquest diari però, en fi, aquestes coses passen a les millors famílies i de més verdes en maduren, etcètera.
Sap greu, perquè sempre hi haurà desaprensius i malpensats que s’ho agafin per la punta que crema i pensin que el diari, ara, no vol donar tanta importància als àudios perquè no només parlen de la corrupció del PP, sinó que també proven que molt bona part de les acusacions als líders sobiranistes són mera fabricació. El jutge en qüestió tampoc inspira gaire confiança. Ha intervingut en casos relacionats amb el moviment independentista amb els resultats que t’imagines, com el derivat de l’operació Judes contra presumptes CDR, que va acabar en pizza. Igual li ha passat amb les seves investigacions sobre el finançament de Podemos: han acabat a l’aigüera. És un jutge que ha fet carrera a l’ombra dels governs del PP. És llàstima que surti tan petit. Una llàstima i un misteri.
