Els diaris d’aquest dissabte són de dos tipus. Uns expliquen que el President Torra ha ordenat al Departament d’Interior que presenti un pla de revisió dels protocols interns dels Mossos d'Esquadra arran de la seva actuació a Girona i Terrassa. Torra també espera que Miquel Buch, el conseller de la cosa, faci canvis al departament —és a dir destitucions, relleus, digue-li B. Els altres diaris són els que expliquen això que ara has llegit amb la paraula purga.

Purgar és “llevar d’una cosa allò que l’embruta, que la impurifica, que no li convé”, segons el DIEC. “Purga” és també el nom amb què es van popularitzar les campanyes de repressió orquestrades per Stalin a la Unió Soviètica entre el 1937 i el 1938 —tècnicament es coneixen com el Gran Terror (Большо́й терро́р en rus). Bé. Amb això queda explicat què pretenen els diaris que fan servir aquesta paraula als titulars.

EP

LV

AVUI

ARA

EPC

EM

ABC

LR

És qüestió de sensibilitat i de sentit històric. Els britànics encara anomenen massacre (sí, en anglès també s’escriu així) la càrrega de la cavalleria voluntària de Manchester i Salford i del 15é regiment d’hússars de Sa Majestat sobre els 60.000-80.000 aplegats al St. Peter’s Field, als afores de Manchester, el 16 d'agost del 1819. Convocades per la Patriotic Union, reclamaven la reforma de la representació parlamentària. Van morir quinze persones i entre 400 i 700 van resultar ferides.

El poble, amb murrieria, ho va anomenar Peterloo, en comparació irònica amb Waterloo (vés per on), la batalla on, el 1815, Wellington i Blücher van derrotar Napoleó. Els historiadors actuals consideren Peterloo “la pitjor massacre en temps de pau de la història” del seu país. Un diplomàtic francès de l’època, en canvi, va escriure a París explicant amb sarcasme indiferent que “només a Anglaterra en diuen una massacre, d’això”.

Aquí passa una cosa semblant. Un líder cupaire ha qualificat “d'acte de tortura” les càrregues dels Mossos. Els partits del 155 –disculpa la simplificació– aprecien que els agents només complien el seu deure. Així les coses, la perspectiva del President i del conseller cau més o menys entremig d’uns i altres. Aquells demanen la dimissió de conseller i dels seus alts càrrecs. Altres critiquen al President per desqualificar la policia catalana. Entremig queda la revisió dels protocols interns. No se sap del cert qui té raó, qui l’encerta més. Però és segur que no són els que desorbiten els fets i recargolen la realitat amb hipèrboles i exageracions. Ho fan per algun motiu, esclar, però potser no sigui per explicar la veritat.

Això sí, de la vaga de fam de Jordi Sànchez, Jordi Turull (vuit dies), Josep Rull i Joaquim Forn (cinc dies), ningú no en parla en portada. Qüestió de sensibilitat.

PD: El llorejat director britànic Mike Leigh és a punt d’estrenar Peterloo, una pel·lícula de dues hores i mitja sobre la cosa. Aquí en tens el teaser: