Avui toca una mica de conspiranoia. Un dia és un dia. Es que fa tot l’efecte que l’Audiència Nacional ha programat la comunicació de la “sentència Trapero” de manera que passi desapercebuda. Primer en filtra el resultat sense el raonament la nit de dimarts, quan els diaris impresos ja han decidit la portada. Alguns fins i tot l’han tancada. Això ho saben perfectament, a l’Audiència Nacional. Malgrat tot, les portades de Barcelona ho duien tan gran i principal com van poder. Les de Madrid, en canvi, com la cosa venia torta, no ho donen o surt ben petit.

Avui, però, per a un diari de paper, és un tema cremat, perquè el titular-titular (“Trapero, absolt”) ja el vas donar ahir. A més, la sentència diu el que diu i no tens més remei que morir en títols tipus “L’AN censura la investigació amb què el Suprem va condemnar l’1-O”, “El tribunal desacredita el relat de la Guàrdia Civil en el judici a Trapero”, o “Els jutges de Trapero tomben la investigació per manca de proves”, una cosa així. Aviam, amb la mà al cor: dels vuit diaris que aquí es veuen, només dos, l’Ara i El Punt Avui, contemplarien titulars tan estripats, cosa que fan, mal que bé. La resta no els tocarien ni amb un bastó.

A més a més, tenen on refugiar-se. Sigui la moció de censura de Vox esta patochada, com n’ha dit el diputat penebista Aitor Esteban—, el penós rècord espanyol de ser el primer país amb més d’un milió de contagiats de la Covid-19, o el suport del Papa Francesc a les unions civils entre homosexuals. Hi havia com escapar-se de la "sentència Trapero" i cap incentiu per donar-la bé, vaja.

Mentides i cordons sanitaris

Alguns ho fan amb traça i efectisme, com El Periódico, que repassa les mentides pronunciades pel líder de Vox al Congrés. El Mundo es fa un embolic. Què vol dir “firmar un cordó sanitari”? No serà “formar”? Mai ho sabrem. La Vanguardia obre amb el Papa, que proposa un artefacte jurídic que ja existeix a diversos països, per exemple a França (amb tres variants), i que el PP volia impulsar aquí en temps d’Aznar però es van espantar. Surt Trapero, sí, en un tractament tipus ¡Hola! on el títol no és Trapero nos enseña su casa sinó Trapero, a la espera de cargo. A El País li ha pogut la mitomania i s’ha enrecordat d’un altra i famosa portada del 26 de setembre del 1979, on es veu Adolfo Suárez sol com un mussol al banc del govern, una imatge mítica de la mítica fotoperiodista Marisa Flórez.

19790926Big (1)

En fi, que els diaris s’han acoquinat i passen de puntetes per la sentència de l’Audiència Nacional. S’entén (o no). Va carregada de frases i comentaris demolidors que no només refusen el relat policial, judicial i mediàtic de l’1-O que ens arriba des de Madrid (concepte). Els jutges el desqualifiquen de dalt a baix: “no es correspon amb la realitat”, “no hi ha cap element incriminatori, resultat de la prova”, “són nombrosos els fets que funcionen com a contraindici”… Consideren “feble” la “percepció” del coronel Diego Pérez de los Cobos, el cap de la repressió policial de l’1-O. Al tinent coronel Daniel Baena, cap de la investigació desacreditada, però, li toca la pitjor: “Arrenca de la conclusió a la que vol arribar”. Els jutges, tan educats, fan un esforç gran per evitar paraules com ara “mentiders” o “manipuladors”, i per estalviar-se de dir que els investigadors ja havien incriminat als acusats abans de posar-se a investigar.

La sentència no és només envia a la brossa centenars de portades cridaneres, desenes d’editorials solemnes i olímpiques, i dues dotzenes de llibres onda Ni Per Tu Ni Per Mi, Només S’ha Fet Justícia. També avisa que els mateixos que van investigar amb el resultat prèviament encarregat, els que ho van acceptar per formular l’acusació i els que van fabricar la instrucció, tots aquests, un dia, poden aplicar aquest mateix procediment a qui els abelleixi. A tu també.

ARA

EPA

LVG

EPC

EP

EM

ABC

LR

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat