El Tribunal Suprem va condemnar l'exconseller d'Interior Joaquim Forn a 10 anys i mig de presó per sedició basant-se en les seves suposades ordres als Mossos d'Esquadra per a què la policia no impedís votar l'1-O. Al marge de formar part del Govern de Puigdemont que va tirar endavant el referèndum tot i els requeriments judicials, l'acusació contra Forn de la Fiscalia es reforçava amb el paper del conseller per damunt del cos policial que tenia subordinat a les seves ordres.

Un cop coneguda la sentència que ha absolt el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero​, i la cúpula d'Interior, cau un dels principals motius de l'acusació de la Fiscalia contra Joaquim Forn: la suposada utilització del cos policial per organitzar el referèndum i, de retruc, la independència.

Malgrat la rotunditat de la confrontació dels dos arguments, la sentència de Quim Forn, emesa pel Tribunal Suprem, és ferma. I ara mateix només hi ha una via possible: fer servir la sentència de l'Audiència Nacional que ha absolt Trapero i la cúpula d'Interior al Tribunal dels Drets Humans de la Unió Europea.

Les sentències contraposades

Mentre la sentència de Trapero avala el model policial que es va aplicar per garantir la proporcionalitat i intentar evitar el referèndum, la condemna del Tribunal Suprem contra Forn utilitza el mateix argument però a la contra: "En el cas de l'acusat Sr. Forn li és imputable objectivament que declinés l'exercici de les facultats legalment imposades i que li erigien, garantint que l'organització que li estava subordinada -el cos de Mossos d'Esquadra- no solament es desentengués de l'acompliment d'aquelles ordres i de l'efectiva aplicació de les lleis vàlides vigents, sinó que contribuís, si més no per omissió, a la pèrdua de vigència d'aquestes".

De fet, el Suprem recordava que hi va haver un canvi de consellers -el mes de juliol Jordi Jané plega i entra Forn- per a garantir que la Generalitat tingués el control total dels Mossos: "Per assegurar que la policia catalana -depenent orgànicament i funcional de la conselleria d'Interior de la Generalitat-, en cas de complir amb la legalitat constitucional vigent, no frustrés la realització del referèndum projectat pels acusats, a mitjans de juliol de 2017 es va procedir a la substitució de Jordi Jané per l'acusat Sr. Joaquím Forn, per a què donés suport sense reserves a la celebració del referèndum. Uns dies més tard, davant el rumb que prenien els esdeveniments, també va dimitir el fins llavors director general de Policia de la Generalitat, Sr. Albert Batlle".

El Tribunal Suprem, fins i tot, l'acusa d'acceptar els criteris de Trapero alhora de muntar el dispositiu, uns criteris que ara han valgut l'absolució del major del cos i que deixen sense arguments a la Fiscalia del Tribunal Suprem i coixa la condemna de Forn: "L'acusat Sr. Forn va acceptar els criteris exposats pel cap dels Mossos fixant com a objectiu prioritari de la intervenció policial preservar la «convivència», en referència a una expressió present a la imperativa resolució judicial, sense donar compte del sentit interessadament atribuït a tal expressió. Amb això dissimulava -si bé de manera inversemblant- el seu veritable propòsit que l'actuació dels Mossos no constituís un risc per a l'objectiu delictiu dels acusats. Es va aparentar així que el 52é principi de proporcionalitat obligava a no utilitzar la força per complir la decisió judicial, si no de manera absolutament exclusiva per a defensa davant agressions prèvies «dels ciutadans als policies». Després avalar aquesta estratègia, el Sr. Forn va advertir a més, que les altres Forces de Seguretat de l'Estat només «... haurien d'actuar a requeriment» de les autonòmiques. I va protestar de forma contumaç per la designació de la coordinació a càrrec de la persona designada de conformitat amb el que ordena la interlocutòria de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, amb anterioritat, en la resolució subscrita pel fiscal superior del Tribunal superior de Justícia de Catalunya".

Mesa colegi mossos electoral referendum 1-O - Sergi Alcazar

Un dels binomis dels Mossos d'Esquadra l'1-O - Sergi Alcàzar

Escoles obertes

Pel Tribunal Suprem la jornada d'escoles obertes era pràcticament una prova de càrrec contra Joaquim Forn. Argumenta que va deixar que s'ocupessin els centres de votació per tal de garantir-la.

La sentència del Suprem diu: "Aquesta deslleial actuació de l'acusat Sr. Forn va tenir com a efecte que els centres no fossin sostrets a la disponibilitat dels ciutadans cridats a mobilitzar-se per gestionar i fer possible la jornada de votació. Amb aquesta actitud es va evidenciar la ferma decisió de la Conselleria sota la direcció de l'acusat Sr. Forn, no solament de no impedir la votació sinó, més aviat, que els criteris policials allà exposats garantissin la seva efectiva realització, davant la fàcil previsió que els ciutadans convocats i cridats a ells els impedirien tant el tancament dels centres com l'accés pacífic a ells".

En canvi, segons la sentència de Trapero de l'Audiència Nacional, els criteris policials van ser els correctes per poder aplicar la proporcionalitat que es demanava des del TSJC: "La iniciativa Escoles Obertes va ser representativa d'aquesta estratègia que no amagava la seva finalitat: impedir el compliment de les ordres de la Fiscalia i de la
magistrada del Tribunal Superior. Però, ¿quina era la decisió adequada per afrontar tal situació? Desallotjar violentament els locals? Voleu enviar a les unitats d'ordre públic disponibles a retirar avis, pares i nens de l'interior dels col·legis?"

L'1-O

La sentència del Tribunal Suprem fa responsables els Mossos d'Esquadra de no tancar col·legis ni requisar material. Els fa responsables de permetre el referèndum sota les ordres de Forn: "Els Mossos -que depenien administrativament i no només política del processat Sr. Forn- no van interferir a l'emissió de vots, més enllà d'alguna actuació aparent i en un mínim nombre de centres. En alguns casos, van arribar fins i tot a recollir, fer-se càrrec i traslladar material electoral, que els era lliurat pels ciutadans que van dur a terme la gestió de les corresponents taules de votació. En la majoria dels casos, davant l'oposició decidida dels nombrosos grups compactats de persones que protegien el centre i que es negaven de manera rotunda a acatar l'ordre judicial de la qual informaven els binomis de Mossos comissionats, seguien les seves instruccions i desistien del seu objectiu davant l'òbvia impossibilitat de vèncer la resistència d'aquests grups de persones".

Mossos 1-o ACN

Mossos requisant urnes l'1-O - ACN

La sentència absolutòria de l'Audiència Nacional qualifica d'anècdotes alguns dels fets de l'1-O relacionats amb els Mossos, fets puntuals, davant un dispositiu efectiu per garantir la seguretat pública: "La prudència davant d'una situació tan extraordinària, encara que possibilités la celebració del referèndum il·legal i afavorís l'estratègia independentista, no pot ser considerada com una cooperació a la sedició o com una desobediència als mandats judicials. L'ús de la força contra ciutadans indefensos, contra persones grans, contra famílies senceres, no podia ser, en aquesta situació, la solució per imposar l'acatament a l'ordenament jurídic, encara que fos legítim ".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat