L’Ara publica avui el suplement Llegir, estimar, com sempre per Sant Jordi. La portada és una il·lustració preciosa, a l’estil de les del setmanari The New Yorker, ni més ni menys. Pel que sembla al pdf, el contingut és engrescador. Casualment, La Vanguardia du una imatge semblant: una foto excel·lent de l’edifici de la Rambla del Poblenou 41, on s’hi veu tot de gent que festeja —almenys una mica d'ànim—. La portada d’El Punt Avui obre a tota castanya amb un “Malgrat tot, Sant Jordi”, que serà un crit des del quiosc, el taulell del bar o el sofà de casa. És una gran festa, encara que l’haguem de celebrar d’aquella manera.
A la primera d’El Periódico costa de trobar, Sant Jordi. És un quadret enterrat a la part baixa de la portada. Potser ens volen dir alguna cosa. Que no és obligatori celebrar la diada, que aquest any no toca, que no mata l’aranya… Ves a saber.
L’altra foto magnífica del dia és la d’El País, amb el ministre Salvador Illa més sol que un mussol al Congrés dels Diputats. D’acord que la imatge s’aprofita de les limitacions d’assistència a la sessió, però ajuda a explicar un sac de coses. El diari continua fent bandera del fons contra la crisi de la Unió Europea, avui ja tocant de peus a terra, sense ofrenar noves glòries a Espanya, al contrari que ahir. Les grans negociacions europees tenen més tècnica que èpica, ja se sap.
La dreta mediàtica madrilenya ja fa dies que s’ha desfet de la retòrica de la unitat antivirus i ha tornat al seu estat habitual: tots contra el govern espanyol. Ara bé, s’observa a El Mundo i La Razón una petita diferència respecte al moment prepandèmia: tenen dades i xifres sobre l’actuació del govern central (l’ABC continua obrint amb eslògans i proclames). Tenen notícies. No titulen “El govern es va deixar enganyar i tal pasqual” o “La incompetència del govern això i allò”, sinó que et donen els numerets del drama: els preus, les quantitats, els diners —i tu després pensa el que vulguis.
Encara acabaran dient que per fer tan mal paper no calia recentralitzar ni militaritzar la gestió de la crisi sanitària —el titular principal de La Razón sembla que se’n queixi i tot.
Que nooooo, que és broma.
