Ens espera un llarg combat de paraules fins a les eleccions municipals i més enllà. El trilerisme periodístic de Madrid s’afanya des d’avui mateix per fabricar el relat que el Partit Popular de Pablo Casado ha girat al centre, mentre la resta de portades parlen de gir a la dreta, sigui directament, com fa l’Ara, o implícitament, en considerar que la proposta de Casado apunta a recuperar els votants atrets pels neofranquistes de Vox, com expliquen La Vanguardia i El País.
L’ABC tradueix el missatge de Casado com una “crida als votants a rebutjar còpies”. No es diu, però el sobreentès és colossal: la “còpia” seria Vox —potser també Ciutadans— i “l’original”, el PP. “El PP veritable”, com el nou líder conservador anomena al partit en el seu discurs d’ahir. La lògica que se segueix de tot plegat no és gaire falaguera: el PP que fins ara ha governat, el de Rajoy i companyia, seria un fake. El de debò, amigues i amics, inclou tot allò que serveix a Vox per treure el cap a les enquestes, és a dir, “alliberar una societat segrestada per una banda de fanàtics racistes”, que és com Casado ha descrit Catalunya. L’ABC no té nassos d’escriure-ho així i s’estima més parlar de “restablir l’ordre a Catalunya”.
El Mundo vesteix el programa de Casado amb més gràcia. És un “contracte liberal”, concepte que aquest diari i els seus companys de fatigues tenen el costum de reduir a la pràctica de rebaixar impostos, sempre que s’acompanyi de “la tendència al nacionalisme patrioter” que Hayek, el vell tòtem liberal, atribuïa justament al conservadorisme ranci. A la fotografia que il·lustra la cosa es veu Pablo Casado protegint-se els ulls de la llum dels focus amb el fons d’una bandera espanyola de mida familiar. L’efecte que fa és el d’una salutació militar. No li han fet cap favor.
La Razón ho sintetitza tot en dotze paraules, on apareixen tots els elements del relat del nou PP: el líder Casado “uneix” al “PP veritable” en “el centre”… per “frenar a Vox”. És magnífica la sincronització d’aquests tres diaris en la mateixa narració, amb els mateixos conceptes i referents. Quina coincidència. Com llençar tres daus a l’aire i en resulti un triple sis. Els tres diaris han posat una marxa més en la seva campanya.
Al costat de la convenció del PP, El País informa que Vox es va fundar amb l’aportació d’un milió d’euros del Consell Nacional de la Resistència d’Iran, un aplec d’exiliats “islamo-marxista” que els EUA i la UE van considerar “grup terrorista”. Bona feina periodística, sense dubte… que al PP li dona un argument de primera per a castigar al partit neofranquista i recuperar-ne els votants. Val a dir que és gràcies a aquest partit que el PP i Ciutadans governen Andalusia.
Als diaris catalans —fora de l’Ara— la convenció del PP ha quedat arraconada per altres afers: el conflicte entre taxistes i VTC, una entrevista a Jordi Sànchez i els sis municipis que contracten vigilància privada per protegir-se dels robatoris. Potser consideren que no val la pena fer res més amb un partit que a Catalunya és gairebé residual i que pot esdevenir irrellevant en la seva versió Casado. Però quan el PP insisteix tant en imposar un 155 il·limitat a Catalunya deu ser perquè ja accepta que mai podrà governar-la bastint una majoria al Parlament, i que només té un camí per a intervenir-hi: sotmetre-la arrabassant-li l’autogovern. Constitucionalment, esclar.
