Els titulars dels diaris d’avui són d’una neutralitat i una fredor desconcertants. S’agafen l’acord entre el PP i Ciutadans amb la ultradreta de Vox amb una naturalitat d’allò més. Fins i tot diaris com El Periódico o El País. Potser els lectors d’altres capçaleres no se sorprendran tant, perquè els havien preparat amb cròniques anestèsiques tipus “PP i Cs tanquen el seu acord programàtic a Andalusia amb 90 mesures sense gestos de complicitat a Vox” (El Mundo), o “Vox i Podem tenen en comú un 20% dels seus programes” (La Razón). Com volent dir els uns que PP i Cs fan com Angela Merkel, que ni es planteja el més mínim contacte amb Alternativa per Alemanya, o els altres que tan tòxic és associar-se a Vox com a Podem.
Imagina’t que, per un avatar de la vida, el PSC o els comuns o ambdós haguessin decidit abstenir-se en la investidura de Quim Torra —o abans en la de Jordi Turull— a presidència del Govern de la Generalitat. Ara imagina els titulars dels diaris de Madrid sobre l’esdeveniment. Si a Pedro Sánchez per rebre o ser rebut per Torra li han dit que s’humilia, que traeix Espanya, que claudica, etcètera, què no dirien del PSC o dels comuns en aquell cas? Només cal veure com es van indignar ahir mateix amb el rebuig de l’independentisme al discurs del Rei.
El pacte entre PP i Ciutadans a Andalusia només funciona amb permís de Vox, partit del que, per tant, en són ostatges. Entre les 100 mesures que proposa Vox hi figuren eliminar les autonomies, il·legalitzar “els partits, associacions i ONG” independentistes, suprimir els Mossos, elevar les penes per “ofenses i ultratges a Espanya i seus símbols”, deportar els immigrants il·legals, construir a Ceuta i Melilla “un mur infranquejable”, sortir de l’espai Schengen o canviar la llei de memòria històrica per un “pla integral per al coneixement, difusió i protecció de la identitat nacional i de l'aportació d'Espanya a la civilització i a la història universal”.
Algunes d’aquestes mesures cauen fora de l’actual i sacrosanta Constitució. Altres —gairebé totes— són una barreja mal païda del nacionalisme ultra en voga a Europa, més interessat pels símbols i la raça que pels drets dels ciutadans. Amb aquest programa, el PP i Cs no manifesten ni un bri d’incomoditat. És bo saber-ho. També que cap diari mou una cella sinó que anomenen la cosa benèvolament “vuelco andaluz” o “el cambio”. Potser és que ja els hi sembla prou bé.
I encara no ho saps tot. L’ABC fa servir en portada una enquesta per a donar el tret de sortida al següent pas del tripartit ultra: els ajuntaments de tota Espanya. L’acord a Andalusia ja l’han blanquejat, donant-lo per una opció normal més. A la foto de portada només apareixen Casado y Rivera, sense Abascal. És curiós que no hagin optat per un fotomuntatge o una il·lustració per posar-los als tres, un recurs que fan servir en moltes altres ocasions. Potser és que una mica de vergonyeta sí que els hi fa. Potser només dissimulen. Les eleccions municipals són al maig.
