Ui, ui, ui. El País apunta avui amb els canons de portada contra els elements més entremaliats, indòcils i trapelles de la coalició parlamentària que sosté al govern espanyol. Es veu que, d’amagat del PSOE, Podemos ha anat a cercar ERC i Bildu i, tots plegats, han presentat una esmena perquè la llei que acompanya als pressupostos prohibeixi els desnonaments fins el 2023. Mentre que a elpais.com ho titulen amb modèstia (Podemos se une a ERC y Bildu para presionar al PSOE y prohibir los desahucios hasta 2023), a la portada de la versió de paper se la veu més irritada: diu que Podemos desafía al PSOE en “segellar un nou pacte amb Bildu” (sapristi!) per “torçar la mà” als socialistes. Aquí ERC no surt al títol principal i sí Bildu, que és d’on plora la criatura.
Aviam, abans feia una mica de respecte que el diari espanyol de referència s’enutgés tant. Avui els progres tenen altres alternatives i potser se’n foten. Per exemple, la portaveu socialista al Congrés, Adriana Lastra, va tallar amb un ganivet les crítiques dels carcamals socialistes (Guerra, Ibarra, Page, Vara, etc.) als acords amb Bildu i ERC: “Som una nova generació i ara ens toca a nosaltres dirigir el PSOE i el país”. La navalla de Lastra. Només l’ABC ha destacat en portada aquestes declaracions fortes, alguna cosa més que un arabesc retòric.
L'avís
L’establishment, però, encara fa cas d’El País, i aquest titular d’avui et deixa amb un rau-rau… Fixa’t que al que feien els independentistes catalans també van començar per dir-ne desafío. El desafío separatista. Després, la guàrdia civil, la fiscalia i els instructors van provar de fabricar-ho com a rebel·lió. Finalment, el Suprem ho va deixar en sedició i cent anys de garjola per a nou conselleres i consellers, per no esmentar les 2.800 persones processades més, les multes, les incautacions de béns i, esclar, els exiliats. Poca broma, que tot va començar per un desafío. Podemos, Bildu i ERC: esteu avisats.
L’altre, diguem-ne, indicador semàntic que crida l’atenció en el titular és la paraula “nou” en el sintagma “un nou pacte”. Com volent dir que, mira, un acord amb Bildu el podem tolerar, però dos ja són massa. Amb un us estalviem la matraca del “pacteu amb els terroristes” o “us taqueu les mans de sang”, etcètera, com fan els altres diaris madrilenys i l’aparell audiovisual de la dreta, que són gairebé totes les teles i ràdios. Fins i tot podem evitar l’al·lusió al terrorisme i parlar de gent “que encara té per fer un recorregut ètic”, com ha dit l’exmandamàs socialista Ramón Jáuregui.
El País diu que prou. Ha de ser una reacció basada en principis molt profunds més que un rampell indignat dels que editen la portada de la versió impresa. Sigui el que sigui, fa gràcia, perquè no n’hi ha per tant. Aquesta esmena té menys recorregut parlamentari que un tanc a la Zona de Baixes Emissions de Barcelona. A més a més, si passés miraculosament el tràmit parlamentari, sempre hi ha el Tribunal Constitucional, que t’ho afina com va fer amb lleis semblants procedents del Parlament de Catalunya en aquells temps del desafío.
Tres apunts més
El primer és per recomanar-te que et fixis quins diaris donen gran el 6 a 0 entaforat per la selecció espanyola de futbol a la d’Alemanya, i quins donen gran el fiasco del satèl·lit espanyol "Ingenio": 200 milions cremats 8 segons després del llançament. La Vanguardia, per exemple, obre molt més espai al nyap aerospacial.
El segon és un dubte sobre El Mundo. La portada d’avui, amb aquesta foto de les pasteres d’immigrants a Arguineguín, a la costa sud de Gran Canària, i la resta del títols, pot considerar-se ja la consagració d’aquest diari com a òrgan del lepenisme espanyol?
El tercer: el Govern va explicar ahir que afegeix 795 milions als comptes del 2020 per reforçar el Departament de Salut. És el tercer increment pressupostari a càrrec del Fons Extraordinari Covid-19 estatal. Se suma al de juliol (1.230 milions) i al de setembre (354 milions), i als 420 milions d’ampliació del pressupost d’octubre. Un increment acumulat de 2.799 milions d’euros. No és portada enlloc.
