Les portades d’avui fan un silenci espès, parent de l’omertà, sobre l’excarceració amb fiança dels detinguts el passat 23 de setembre, acusats de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius. Aquell dia, l’Operació Judes de la Guàrdia Civil va mobilitzar 500 agents per detenir nou persones a Sabadell, Mollet, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Vicenç de Torelló i Cerdanyola. Dos van quedar en llibertat l'endemà de l’arrest. Entre divendres passat i ahir, la sala penal de l’Audiència Nacional (AN) n’ha alliberat cinc més. Els dos que encara romanen empresonats seguiran probablement el mateix camí.
Després de dedicar a aquest afer portades i portades i portades (Te’n recordes? ‘Lisa’ Puigdemont y ‘Gandalf’ Torra, los nombres clave que utilizaban los CDR en sus planes secretos), avui no en diuen ni bèstia què hi fas aquí. Potser és una (altra) demostració de la cua de palla dels diaris que, en aquest cas i altres, han col·laborat amb la maquinària policiaca i judicial en la fabricació i promoció del relat que relaciona independentisme i terrorisme. Ara tot sembla un mal guió d’una pel·lícula de sèrie Z de Steven Seagal. Com desfaran totes les mistificacions que han escampat?
Investigació en solfa
L’argumentació de les interlocutòries de la sala penal no només posa en solfa la investigació de la Guàrdia Civil, a les ordres del magistrat Manuel García Castellón, i les acusacions inicials del fiscal i les proves —això, mira, pot passar en qualsevol procés just—, sinó que deixa amb el cul enlaire les informacions (sic) sobre el cas elaborades pels mateixos diaris, avui tan discrets, que ho tenien tot jutjat i beneït. La sala explica que ha revisat la investigació “sense trobar a la pericial elaborada per dos tècnics […] de la Guàrdia Civil de Barcelona referència a l'existència d’explosius”. Afirma que es tracta de “precursors [...] que no són en si mateixos explosius”. Més encara, subratlla “la falta de participació material [dels excarcerats] en la fabricació i tinença d’explosius”. En el cas d’Alexis Codina, a qui el sumari situa com a membre del “nucli productor” d’explosius i acusa d’amagar a casa el laboratori, rebla el clau i declara “l'objectiva inexistència d'explosius en poder de Codina”. Realment explosiu.
Per paga, la sala penal dubta que els detinguts constitueixin una organització terrorista. En la interlocutòria referent a Codina, amb un llenguatge alambinat, diu que “sense l'existència prèvia d'una organització delictiva de caràcter terrorista així declarada judicialment de referència, no es pot emetre un judici definitiu prou fonamentat sobre la naturalesa o no terrorista dels fets, ni de l'existència d'una organització que s'hauria constituït ex novo”. De fet, a la interlocutòria d’ahir, la sala diu que els detinguts ho estan “per la seva presumpta vinculació amb els CDR”. Res d’organització terrorista.
La Razón —el director és comissari honorari— fa la portada més barruda de totes i insisteix que Codina "l'imputen per fabricar bombes". Justament és el que qüestiona la interlocutòria.
Un fracàs dels diaris?
No fa ni un mes, aquestes portades, avui mudes, encara escampaven que els anomenats “Equips de Resistència Tàctica” volien “col·lapsar les comunicacions a Catalunya”, entre altres malvestats. Fins i tot se’ls va relacionar amb moviments d’espies russos. Ara se sap que els diaris es van empassar acríticament tot allò que els filtraven, sense verificar-ho, com l’afirmació del fiscal que els imputats tenien en “avançat grau de preparació projectes terroristes amb finalitat secessionista”. Quins projectes? No se sap. Sort que la sala penal ha fet la feina —i que el mateix fiscal ho ha acceptat. El silenci de les portades, doncs, ¿no amaga també el fracàs d’aquests diaris i la barra de no voler reconèixer que els va guanyar la mandra, la incompetència, la por, les ganes d’empastifar l’independentisme, o una combinació de tot plegat?
Set persones han estat privades de llibertat des de fa tres mesos, algunes en règim sever d’incomunicació, per unes acusacions mal substanciades. Els diaris, però, disposaven de prou elements per distanciar-se de les acusacions i les presons. D’entrada, la nota de la Guàrdia Civil que explicava l’operació feia servir fins a cinc condicionals. Mal senyal. Després es va filtrar part de la investigació, declarada secreta pel jutge. Mal senyal. El 19 de novembre, la mateixa sala segona va ordenar a García Castellón que repetís quatre vistes d’empresonament perquè no havia proporcionat als detinguts la “informació essencial” per garantir el seu dret de defensa mentre la causa era sota secret de sumari. Mal senyal.
Un historial pèssim
Tampoc els va fer pensar que l’operació s’executés dies abans de fer-se pública la sentència per l’1-O. Pitjor encara, van ignorar l’historial pèssim de l’AN en casos similars recents: el dels nou d’Altsasu; el de Tamara Carrasco (empresonada i després confinada per terrorisme i rebel·lió i/o sedició i a qui avui un jutjat ordinari investiga per simples desordres públics); el d’Adrià Carrasco (fugit a Brussel·les, encara no li han pogut provar res); el cas Pandora (quinze detinguts, afins a moviments anarquistes, absolts); el cas de l’anomenat “escamot Dixan” (“l’explosiu” era… detergent); els casos de Núria Pòrtulas, els tres de Gràcia, Piñata, Èric Bertran…
Recordaràs les portades dels diaris del 23 de setembre. El juez detiene por terrorismo a nueve miembros de los CDR, deia el titular principal d’El País. Los CDR ultimaban un atentado terrorista en Cataluña “el dia D”, escrivia El Mundo. Los nueve detenidos […] planeaban atentar con explosivos contra un cuartel de la Guardia Civil y el Parlament, segons l’ABC. Los CDR de Torra aprietan: iban a atacar un cuartel con explosivos, es llegia a La Razón. Detenidos 9 miembros de los CDR por terrorismo era el d’El Periódico. A La Vanguardia, un pèl més cautelós: La Fiscalía acusa a nueve independentistas de preparar atentados. Què en queda, de tot això, avui? Silenci.
