Quin mal perdre té la premsa del 155 (excepte El Periódico, val a dir). Els únics que donen mig gran en portada la decisió de la fiscalia provincial de Madrid d’oposar-se al veto de la Junta Electoral a la candidatura europea del president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí, ho fan com a notícia secundària en benefici de l’opositor veneçolà Leopoldo López, refugiat a l’ambaixada espanyola a Caracas. Per paga, cada titular té un escrúpol.
Crida una mica l’atenció La Vanguardia, que fa passar la crisi veneçolana per sobre dels tràfecs del president. Esclar que poden fer el que vulguin i que ningú vingui a donar-los lliçons. No faltaria sinó. Però fa estrany. Certament, al diari dels Godó, el president exiliat els cau com un mal de panxa, però, com deia ahir un dels seus columnistes de referència, la qüestió no és si l’acció política de Puigdemont va o no va, perquè “parlem de drets bàsics [...]. El líder de JxCat no pot ser eliminat arbitràriament de la cursa electoral”. Això és precisament el que ve a dir la fiscalia (la fiscalia!): que els tres exiliats tenen dret a presentar-se a les eleccions i que els arguments de la JEC són una nyap constitucional. Aviam, a Caracas també hi ha en jocs drets bàsics, però exactament a 7.499,01 kilómetres de la seu del diari. A més, a El Periódico, que tampoc és fa gens amb Puigdemont, no els hi ha fet pas vergonya ni ràbia obrir la portada amb la cosa. En fi, que la tria de La Vanguardia es fa estranya. Si més no un xic.
Bé. Ara els escrúpols. El País parla de “Puigdemont i altres fugits”. Fugits? Jurídicament no és cert, com ja han explicat mil cops el nostre Joan J. Queralt i molts altres juristes. En fi. Per alguna vàlvula havien d’expulsar el vapor i ha estat pel “fugits”.
Més grollera és l’actitud d’El Mundo i La Razón, que titulen dient un (a la web) que La Fiscalía respalda la candidatura de Puigdemont… i l’altre que la fiscalia apoya que Puigdemont sea candidato. Suport de la fiscalia a Puigdemont? La fiscalia “dona suport” a la llei, tal com l’entenen i raonen. Són els guardians del imperio de la ley y el estado de derecho, etcètera, oi? Perquè si no, a qui “dona suport” la fiscalia (la que sigui) quan acusa per rebel·lió i sedició, posem per cas?
Aquest titular és, a més, una finestra oberta per la que es veu com entenen la justícia aquesta parella de diaris —i no només ells. D’una banda, ni s’adonen que el cas el decidiran els jutges, que poden acceptar o refusar les raons dels fiscals. De l’altra —riure per no plorar— quin perill tenen quan consideren els òrgans de justícia com a mers agents de suport o de defensa d’una acció política determinada. Pitjor encara, sembla que enviïn un missatge mafiós als jutges del cas: Puigdemont o Espanya, traïció o pàtria. Què trist.
